• On anirem?

    http://www.flickr.com/photos/ag2r/4437697015/

    En la unitat anterior, ens hem informat sobre les rutes literàries.  En podem prepara una per a cadascun dels poetes? Us recomanem que en consulteu una perquè ens serveixi de model:

    • Espais escrits. Cliqueu aquí.
    • El navegador interactiu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.  Us recomano que visiteu un dels itineraris del Mapa literari de Barcelona. Cliqueu aquí.

    A veure si ens en sortim d’elaborar una ruta col·laborativament. Us hem preparat dues presentacions que les hauré d’anar omplint de contingut. Per tant, cadascú ha d’escriure un comentari i una piulada. Haureu d’incloure en el comentari:

    • l’etiqueta del projecte (recordeu quines eren? #siborra #jpalau)
    • una explicació del lloc (podeu respondre una d’aquestes preguntes: quina vinculació té amb el poeta?, què és?, per què l’heu triat?)
    • una cita (quins versos llegiríeu en aquest lloc?)

    Quant a la piulada:

    • etiqueta del curs, del projecte i de la tasca (recordeu quines són? #distanciagava #siborra o #jpalau i #t34
    • adjuntar una foto del lloc de la ruta.

    No us podeu pas arronsar ara!  Aquí teniu més material per poder dur a terme la tasca.

    Per als iborristes (#siborra)

    • entrades de blocaires sobre el poeta i la seva obra (cliqueu aquí i aquí)
    • per preparar la ruta (cliqueu aquí)
    • presentació (cliqueu aquí)

    Per als palauifabristes (#jpalau)

    • el poeta recitant poemes (cliqueu aquí)
    • per preparar la ruta (cliqueu aquí o aquí)
    • presentació (cliqueu aquí)

    Obtindreu:  1 punt si completeu la tasca amb les dues activitats o bé 0,5 punts si només són capaços i capaces d’una.

    Ànims!!

     

  1. Raul Sevillano - I3

    28 Mai 12
    18:45 #

    Comentari fet al Twiter: #distanciagava #siborra

  2. ROSA S3

    29 Mai 12
    18:45 #

    Rosa S3

    He escollit Barcelona, Ciutat Vella per que va ser l’últim lloc on va gaudir de la vida, i a on va trovar la mort. Els textos que triaria són:

    Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
    aquesta inquieta tristesa d`estimar a soles,
    el cristall i la boira dibuixada en la finestra, `
    l`herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
    el consol de sber que podíem haver estat feliços.

    Són dels últims que va escriure, i esplican molt bé el seu estat d’ànim. Els van llegir al seu funeral.

  3. Maria Fernanda Martinez S1

    29 Mai 12
    18:45 #

    #siborra

    He triat València, és el lloc on va neixer el poeta. alli llegiria FALLES:

    La nit m´ha entrat per la sang, tinc la sang plena de nit,
    m n´he hagut d´anar a caminar, porte tres quarts d´hora
    caminant i no sé on vaig, encara no ho sé, no puc saber-ho,
    els carrers, la festa, la gent, el celcom un fil d´aram,
    la por que em creix implacable per dins, la carn vulnerada,
    el fum amarg, l´olor de pólvora, l´horror groguenc,
    ara no em miris als ulls, ara no pots mirar-me,
    de l´aspror del seu nom em ve la ràbia, de la boca plena de sal,
    de l´esperma en les mans, d´acomplir amb el deure con Déu mana,
    dels ulls que no admeten capp llàgrima, ressecs, cremats
    em ve el seu nom, però tu no pots dir-lo, no pot dir-lo ningú,
    i no deixe de caminar, no deixede caminar sense una direcció clara.

  4. María

    29 Mai 12
    18:45 #

    Maria Moreno S2 #jpalau

    Dels possibles llocs trio La Fundació Palau perquè és on trobem el conjunt del seu treball com a artista, destaca la col·lecció Picassiana més important d’Espanya.
    Els versos que recitaria pertanyent al poema “Picasso Pur”, escrits pel propi Josep Palau:

    “…Fer néixer, davant dels nostres ulls, com si no les haguéssim vist mai, les coses que estem cansats de veure.

    Aigua per beure.
    Pa per menjar.
    Dona per estimar.
    Heus ací el miracle.

    Hi ha dona nua i dona despullada.
    Nua, és a dir, abans del vestit.
    Les dones de Picasso són sempre nues.

    En el principi fou la dona.”

  5. Josep A. Aliaga

    29 Mai 12
    18:45 #

    Josep A. Aliaga S3 #jpalau

    He triat Paris, la ciutat on es va exiliar Josep Palau i Fabre. L’obra Poemes de l’Alquimista, escrita el 1952, després de l’exili.

    Els versos són:

    Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
    La tinta m’empastifa els dits, les venes…
    – He deixat al paper tota la sang.
    ¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
    la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
    la tempesta en la sang sinó en la sang,
    l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
    ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort, morint-me?
    La resta són paraules…
    Res no sabré ja escriure de millor.
    Massa a prop de la vida visc.
    Els mots se’m moren a dins

  6. Josep A. Aliaga

    29 Mai 12
    18:45 #

    Josep A. Aliaga S3

    Ja he fet la piulada a #distanciagava #jpalau #t34

  7. Imma Peris

    30 Mai 12
    18:45 #

    Imma Peris S3

    Salvador Iborra va estar vivint durant una temporada a l’illa de Mallorca a l’any 1977. Va participar a un encontre de joves escriptors de llengua catalana, va conèixer al president d’aquesta associació i deu minuts després ja eren amics.
    Treballà com a corresponsal literari al suplement cultural del diari de Balears. Estudià un master de literatura art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra.
    Era un poeta a favor de la independència “Poetes per la Llibertat”. el seu millor amic Bennasar, deia d’ell que era valent, exigent amb si mateix i perfeccionista. Això son qualitats però aquestes mateixes qualitats tanmateix potser que fossin el motiu que el dugué a la mort.

  8. María del Carmen

    30 Mai 12
    18:45 #

    María del Carmen Rodriguez Do Pico, S2

    “La sabata” em sembla un poema clar de nuesa, precisament per haver estat Palau, un artista que ha ofert tant als seus semblants, reclama una mica d’atenció sobre l’home que és i que connota desolació i retorn al que és quotidià, però també serveix per mostrar
    sinceritat amb el lector:

    “He donat el meu cor a una dona barata.
    Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?
    En les escombraries una vella sabata
    fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

    Totes les noies fines que ronden a ma vora
    no han tingut la virtut de donar-me el consol
    que dóna una abracada, puix que l’home no plora
    pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

    Vull que ho sápiguen bé les parentes i amigues:
    Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
    Si tenien de mi una imatge bonica,
    ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.

    No vull més ficcions al voltant de la vida.
    Aquella mascarada ha durat massa temps.
    Com que us angunieja que us mostri la ferida,
    per això encara la sabata en els fems”.

    http://www.youtube.com/watch?v=iApNYn319qw

  9. María del Carmen

    30 Mai 12
    18:45 #

    María del Carmen Rodriguez, S2 , #jpalau

    Ja he fet la piulada al twiter a #distanciagava #jpalau #t34
    del lloc que he escollit per llegir aquest versos.

  10. Mª JOSE

    30 Mai 12
    18:45 #

    He triat el poble de Caldes d’Estrac perquè Josep Palau i Fabre va néixer a Barcelona però va residir a Caldes d’Estrac, on es troba enterrat.

    En aquest lloc llegiria els poemes de l’alquimista. Proa, p.193:

    “Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
    La tinta m’empastifa els dits, les venes…
    -He deixat al paper tota la sang.
    ¿On podré dir, on podré deixar dit,
    on podré escriure la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
    la tempesta en la sang sinó en la sang,
    l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
    ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,morint-me?
    La resta són paraules…
    Res no sabré ja escriure de millor.
    Massa a prop de la vida visc.
    Els mots se’m moren a dins
    i jo visc en les coses”.

    Mª Jose – I-3

  11. Annabel

    31 Mai 12
    18:45 #

    Anabel Silva S2 #jpalau

    He escollit El passeig dels Anglesos a Caldes d’Estrac. És un dels llocs que la fundació Josep Palau i Fabre té per visitar a la seva ruta literària. La raó és que per a mi el mar et dóna aquesta sensació de renaixement i per això he triat aquest poema “El Geni” per llegir en aquest lloc. Parla del crim o de la destrucció, per després renéixer com una persona nova o diferent i poder veure la vida d’una altra manera , és a dir, aprofundir en l’ànima per ressorgir.

    El geni

    ¿Geni? Quin nom més estrany!
    Jo sóc un geni: única forma possible de conjugar aquest
    mot.
    ¿Què vol dir geni? ¿Per què geni? ¿I per què no una altra
    cosa? ¿Per què no pilota o aire o baldufa? Però, precisament,
    geni! El nom més espès, més isolat, més irrespirable. No, no és
    una atmosfera dolça: de cap manera! Que callin els qui encara
    no ho creuen, si és que algú ho creu.
    Hi ha els peixos, hi ha els ocells, els simis, els homes i les dones,
    i hi ha els genis.
    Hom no ha estudiat aquesta darrera espècie.
    No hi ha geni sense crim.
    Cal inventar el crim, un nou crim, un crim diferent. No és
    tan fàcil com sembla! El propi crim, l’únic: el que només puc
    fer jo.
    L’ olor de sang m’omple els narius, em taca les mans…
    ¿On ets, Lady Macbeth, que no et conec encara? Oh, sí, vine,
    vine, ajuda’m! Sigues el meu braç fort… ¿Quin nom té, digues,
    el meu crim? Digues el nom… Lady Macbeth, amiga, dolça
    amiga…

  12. Yvonne

    31 Mai 12
    18:45 #

    Comentari fet al Twitter #distanciagava #siborra #t34

    He triat el bar Thales al carrer dels Templaris 16 a prop de casa seva on el Salvador va passar les seves ultimes hores de vida amb el seu amic Xavi, el 29 de Setembre 2011.

    Llegiré aquestes línies:

    COMIAT
    Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles,
    quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida,
    quantes nits de cossos compartits i de temps infinit,
    quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts,
    quantes batalles per afrontar-les amb una mà en l’esquena,
    amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies,
    ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes,
    ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni,
    ara que dubtes consirosa encara de la meua força,
    amb la llum apagada mentre camine sense somriure,
    pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta
    soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada,
    i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament
    del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari,
    que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho,
    sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.

    http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl

    Yvonne (S3)

  13. Yvonne

    31 Mai 12
    18:45 #

    Em sembla que no ha funcionat el “link” d’abans…..

    http://www.yelp.es/biz/thales-barcelona

    Yvonne (S3)

  14. Krista Elena Traistaru

    01 Jun 12
    18:45 #

    Krista T. – I3 – #jpalau

    He triat El Passeig dels Anglesos.És un dels llocs que la fundació Josep Palau i Fabre té per visitar a la seva ruta literària. La raó és que per a mi el mar et dóna aquesta sensació de renaixement i per això he triat aquest poema “El Geni” per llegir en aquesr lloc. Parla del crim o de la destrucció, per després renéixer com una persona nova o diferent i poder veure la vida d’una altra manera, és a dir, aprofundir en l’ànima per ressorgir.

    El geni

    ¿Geni? Quin nom més estrany!
    Joc sóc un geni: única forma possible de conjugar aquest mot.
    ¿Què vol dir geni? ¿Per què geni? ¿ I per què no una altra cosa? ¿ Per què no pilota o aire o baldufa? Però, precisament, geni! El nom més espès, més isolat, més irrespirable. No, no és una atmosfera dolça: de cap manera! Que callin els qui encara no ho creuen, si és que algú ho creu.
    Hi ha els peixos, hi ha els ocells, els simis, els homes i les dones, i hi ha els genis.
    Hom no ha estudiat aquesta darrera espècie.
    No hi ha geni sense crim.
    Cal inventar el crim, un nou crim, un crim diferent. No és tan fàcil com sembla! El propri crim, l’únic: el que només puc fer jo.
    L’olor de sang m’omple els narius, em toca les mans…
    ¿ On ets, Lady Macbeth, que no et conec encara? Oh, sí, vine, vine, ajuda’m! Sigues el meu braç fort…¿Quin nom té, digues, el meu crim? Digues el nom… Lady Macbeth, amiga, dolça amiga…

    Trobo molt interessant aquesta ruta literària, seria un viatge especial sense dubte.

    Krista I3

  15. Lidia Claverí

    01 Jun 12
    18:45 #

    Lidia Claverí S3
    Salvador Iborra Mallol, he triat la ciutat de Sagunt, per Els cossos oblidats Premi Jaume Bru i Vidal de poesia un dels premis més importants de la seva carrera.
    «Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
    aquesta inquieta tristesa d’estimar a soles,
    el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
    l’herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
    el consol de saber que podíem haver estat feliços.»
    Josep Palau i Fabre, He triat Paris perque va residir en ella I obtenir un premi.
    Dura com l’aigua dura.
    Arrel d’ella mateixa.
    En èxtasi perenne
    la pedra perpetua
    la pedra, imatge pura,
    i la idea de pedra
    se’ns fa del tot madura.

  16. Ana S3

    03 Jun 12
    18:45 #

    Jo he escollit el museu Picasso de Barcelona, per tres raons.
    1. Palau va consagrar la seva vida a recopilar i estudiar l’obra del seu amic Picasso.
    A Picasso li van fer un museu amb el seu nom i que exposa algunes de les seves obres.
    2. En Picasso va viure Barcelona, on va fer una part de la seva obra, que va regalar als seus familiars catalans, amb l’esperança,de que un dia amb llibertat s’exposessin i tothom pogués gaudir d’elles.
    3. Palau va passar els últims anys vivint a un pis de l’eixample de Barcelona, on suposo que com gran coneixedor i escriptor de tants llibres, aniria per visitar les seves obres i conèixer més l’interior de Picasso.

    El propi Palau va dir, -“que passejava per tots els lloc que li eren familiars per ell i on havia viscut Picasso, no lluny d’on vivia, però mai no van coincidir fins que va arribar a Paris, però ja havia sentit parlar d’ell gràcies al seu pare”.

    La poesia que escollit és la “Cançó de la dona pantera” i que va dedicar en homenatge a Picasso
    CANÇÓ DE LA DONA-PANTERA

    Jo sóc la dona pantera,
    m’agraden els cors sagnants
    i la meva gran fal•lera
    és collir-los amb les mans.

    Aquests són els fruits de l’arbre
    prohibit al paradís:
    quants més en menjo, més gana.
    Qui m’estimi, que obri el pit.

    Les meves urpes són roges
    com els fruits que he d’abastar,
    i les mans se’m tornen boges
    quan sento un cor palpitar.

    Ara els cors són massa tendres,
    l’amor devé decadent.
    Res no reneix de les cendres.
    L’amor és incandescent!

    Quan la sang em regalima
    galta avall, com un arrop,
    puc esdevenir joguina
    i vulnerable de cop.

    Si algú sorprèn la feblesa
    de la pantera que dic,
    esdevindré una princesa
    com ho era en temps antic.

    Mentre duri l’encanteri
    em calen cors a desdir.
    Qui no entengui aquest misteri
    que s’acosti i vingui aquí.

    Ana S3.

  17. MARÍA BERDASCO

    03 Jun 12
    18:45 #

    #jpalau

    He triat la població de Caldes d’Estrac perquè és el lloc on va a viure l’autor i on es troba la seva Fundació. En aquest lloc es mostra, de forma permanent, gran part de les seves obres i també les obres del seu pare. Crec que aquest és el lloc més personal de Josep Palau i Fabre.

    Llegiria els versos “Comiat” del llibre “Poemes de l’Alquimista”:

    Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
    La tinta m’empastifa els dits, les venes…
    He deixat al paper tota la sang.
    ¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
    la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
    la tempesta en la sang sinó en la sang,
    l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
    ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
    morint-me?
    La resta són paraules…
    Res no sabré ja escriure de millor.
    Massa a prop de la vida visc.
    Els mots se’m moren a dins
    i jo visc en les coses.”

    MARIA B (I3)

  18. MARÍA BERDASCO

    03 Jun 12
    18:45 #

    Podeu trobar la meva piulada en # #distanciagava #jpalau #t34 amb un retrat de Josep Palau i Fabre (pintat pel seu pare)

    MARIA B (I3)

  19. Gemma Ràfols S3

    06 Jun 12
    18:45 #

    GEMMA S3 #jpalau

    He triat la població de Guernica per l’estreta relació entre Palau i Picasso i els següents versos del poema “Era dia de mercat”.

    Era dia de mercat
    els infants jugaven a guerra
    les dones triaven les verdures,
    els ous, l’aviram, les patates.
    El repertori era una mica limitat
    perquè era temps de guerra.
    Era dia de mercat
    dos quarts de cinc de la tarda
    els infants jugaven a guerra
    quan de sobte del cel on viuen
    els àngels i els ocells
    queia un xàfec de foc
    el cel era l’infern
    l’ordre s’havia capgirat
    ….

  20. Paqui Ayala

    07 Jun 12
    18:45 #

    PAQUI AYALA I2 #siborra

    He triat Barcelona, per que és el lloc on va morir el poeta.
    Versos del autor, “ CanÇó de l’encontre”
    I vull creure estimant que la vida és vivible
    Vine sense por, no t’atures, acosta’t,
    vine fins on estic, aquesta vida oblidadissa,
    tu, amb eixa part de tu que no conec
    el temps necessari per ser feliços.
    Vine i beu amb mi d’aquest calze
    de ciutats remotes, d’aquesta manera
    lenta que tinc de mirar les coses,
    aquest primer dia de l’any,
    el mateix dia que vas nàixer.
    Vine d’un lloc amb color de silenci
    fins un altre on poguem besar-nos,
    vine sense fer soroll ni preguntes,
    posa’m el teu dit a la boca
    i demana’m després que et seguesca
    pels llocs petits que t’agraden,
    i deixa’m una nota a l’alba
    per llegir-la quan em desperte
    que diga demà on podré trobar-te
    on hi haja una vida per nosaltres.

  21. Susana Sanroman I2

    08 Jun 12
    18:45 #

    Susana Sanromán I2 #siborra

    Jo he volgut celebrar la seva vida, no la seva mort i celebrar la seva poesia. Així que he escollit L’Espai Mallorca, on era habitual i on, segurament, participava de les tertúlies literàries.
    Versos de la Cançó de l’encontre

    Vine sense por, no t’atures, acosta’t,
    vine fins on estic, aquesta vida oblidadissa,
    tu, amb eixa part de tu que no conec
    el temps necessari per ser feliços.
    Vine i beu amb mi d’aquest calze
    de ciutats remotes, d’aquesta manera
    lenta que tinc de mirar les coses,
    aquest primer dia de l’any,
    el mateix dia que vas nàixer.

  22. Susana Sanroman I2

    08 Jun 12
    18:45 #

    Susana Sanromán I2

    Feta també la piulada amb la foto. Si no ha sortit bé, digueu-me-ho!

  23. Mercè Martorell

    08 Jun 12
    18:45 #

    Hola, bona tarda,
    Ja he fet la piulada al twitter, amb l’estiqueta #siborra#t34 i he escollit Barcelona, el districte de Ciutat Vella, per ser el lloc on vivía i va morir En Salvador Iborra.
    He penjat una fotografía-mapa.
    Tambè he escollit aquest trosset del llibre “Els cossos oblidats” d’En Salvador Iborra.

    “De manera que quan et vulga veure
    no invoques la sort i el pressentiment
    d’un temps sense retorn posible.
    Deixa que l’hivern t’arribe a la boca
    i escalfa’t amb la meua llengua
    i tanca els ulls en silenci sense temor
    que en obrir-los el món no resulte,
    que tu és per mi l’unica feblesa
    i no has de témer mai necesitar-me.”

    Salutacions,

    Mercè Martorell S2

  24. MÓNICA FIDALGO

    10 Jun 12
    18:45 #

    Mónica Fidalgo I3 # siborra

    He escollit Ciutat Vella el lloc en el qual el poeta va viure i le va veure morir.
    Vaig a citar un fragment de la seva obra Els cossos oblidats (premi Jaume Bru i Vidal de poesia):

    ” Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
    aquesta inquieta tristesa d’estimar a soles,
    el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
    l’herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
    el consol de saber que podíem haver estat feliços.”

    Una salutació

  25. M. ANGELES SANZ S3

    10 Jun 12
    18:45 #

    #distanciagava #japalau

    He triat el Passeig Marítim Josep Palau i Fabre a Grifeu, Llança (Alt Empordà). El poeta va iniciar l’any 1962 una etapa vital a Grifeu i va mantenir la seva relació fins a l’any 2004. Desde casa seva anomenada l’Alba va gestar part de la seva obra literària i l’Ajuntament de Llança al any 2006 va donar el seu nom al passeig de Grifeu. A l’entrada de la platja trobem un monolit amb un poema d’en Palau i la tarja commemorativa del Passeig.

    Grifeu

    Aquest Blau, aquest mar
    com un ull tot mirada…

    L’hipnótic del mar dreçant-se, nu.
    Per al combata amb Déu.
    De tu a tu.

    El mar té llances amagades,
    Exèrcits preparats,
    Fúria de vents a les entranyes.

    El mar té soledats.
    El mar és sol, en soletats
    Abruptes com muntanyes.
    Màgia estol de soletats.

    Orgull de mar, orgull del sol,
    orgull del vent,
    orgull de l’orgue prepotent
    que sona sol, distintament.

    Orgull de l’home amb el seu dol.

    Ja he fet la piulada però no puc afegir la ruta.

    Salutacions,

    M. Ángeles Sanz S3

  26. Mariela S1

    10 Jun 12
    18:45 #

    #distanciagava #siborra
    Hola, Jaume!
    He triat Barcelona, el districte de Ciudad Vella, lloc on vivia i va morir Salvador Siborra.

    COMIAT

    Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles,
    quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida,
    quantes nits de cossos compartits i de temps infinit,
    quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts,
    quantes batalles per afrontar-les amb una mà en l’esquena,
    amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies,
    ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes,
    ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni,
    ara que dubtes consirosa encara de la meua força,
    amb la llum apagada mentre camine sense somriure,
    pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta
    soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada,
    i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament
    del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari,
    que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho,
    sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.

    Salvador SIborra

    Salutacions

    Mariela S2

  27. Matilde Ojer S2

    10 Jun 12
    18:45 #

    Matilde Ojer S2. #jpalau

    J. Palau va escriure L’ Alquimista quan vivia a Paris i penso que un dels poemes continguts al llibre com ” El cant espiritual” podria haver-se inspirat en alguna de les visites més emblemàtiques que té la ciutat que és la catedral de Notre-Dame, fent reflexions sobre les seves creences religioses.

    No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si existissis.
    Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu —i penso creure en tu quan no crec en ningú.
    Però després em desperto, o em sembla que em desperto, i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.
    ¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit? ¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la vida? ¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
    No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. Quina forma d’amor més estranya i més dura! Quin mal em fa no poder dir-te: crec.
    No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.

  28. Beatriz Garcia Mackay

    10 Jun 12
    18:45 #

    #distanciagava #jpalau i #t34

    He escollit a jpalau perquè m’interessa saber com relaciona la literatura amb l’art de Picasso. Després de llegir vaig trobar l’explicació…

    Ser un i ser molts

    VIDES DE PICASSO

    En l’obra de Picasso, Palau troba una via per superar l’alienació i assolir la plenitud com a home. L’artista ven la seva ànima, però la ven a canvi de res i a condició de poder-ne viure moltes d’altres. “És possible —diu Palau— que el dia de demà la personalitat de Picasso sigui identificada amb mil i una persones diferents. Totes les tesis seran vàlides, perquè per a totes hi haurà proves irrefutables.” Picasso encarna la possibilitat de ser un i ser molts. Les múltiples vides de Picasso no són successives i ordenades, sinó simultànies i desordenades, intermitents i contradictòries.

    “TORNAVA A PARÍS PER VISITAR PICASSO, PER ESTAR AMB ELL.
    LES SEVES COSAS, ELS ESPAIS, ELS PINZELLS I ELS QUADRES, …
    ERA COM ESTAR A CASA!..”

    Beatriz S2

  29. Pepa Fernández S2

    10 Jun 12
    18:45 #

    #siborra

    He escollit Ciutat Vella, el barri on va viure i morir. L’he triat perquè és el barri on va tenir segur moltes de les seves vivències.

    Poema de la vida defraudada

    Em persegueixen miratges que són, em sembra, propietat d’un altre, s’exhibeixen quan em trobe prenent un cafè en alguna plaça amagada, quan veuen un home sol, apartat de la resta, cercant fugitius la realitat que la presència d’un estrany els retorna, fantasmes abandonats foren demanant tabac i algunes monedes, restes caduques d’un temps llunyà que ja a ningú interessen, van salmodiant vençuts queixes i exabruptes, reclamant redivius en atres veus un amor sense destí que els conserve.
    Ningú sap d’on vénen, amb accents estranys parlen sols, ningú els escolta, un d’ells recita versos de Gregory Corso com un paper damunt de l’aigua, i un altre repeteix amb veu ronca i gastada lerne zu leiden anhe klagen, sóc una pedra cansada, faig dels meus ulls una finestra, he trobat una ombra.
    Són trossos d’alguna inexistència, ho sé bé, muts i cecs d’alguna història, i mentre passen, respiren i caminen, mesuren la distància que queda entre la realitat i la memòria d’una inhabilitada soledat ja passada.

  30. Susana Suárez I3

    10 Jun 12
    18:45 #

    #jpalau

    Jo trio Caldes d’Estrac que és on es troba la Fundació Palau, on s’exposa la seva obra. Aquí, jo llegiria els versos de:

    Sonet escrit de cara a la mort. Poemes de l’Alquimista (que parla de la mort i és aquí on és enterrat).

    Josep Palau i Fabre
    Sonet escrit de cara a la mort
    En els cercles concèntrics del teu iris,
    com en l’aigua agitada per un roc,
    jo veig la meva imatge entre deliris,
    segur només d’haver arribat a enlloc.

    La diminuta arena dels martiris
    i les pedres brillants de gebre i foc
    encenen les ciutats de cementiris
    que habiten les fondàries d’aquest lloc.

    El dia que es farà l’aigua quieta
    i el teu ull serà net com un espill
    contemplaré la meva faç perfeta.

    I després del moment del gran perill,
    amb la boca negada, i capgirat,
    vindré a raure al teu fons d’eternitat.


Categories


Històric


diccionaris


material didàctic


organismes


recursos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes