1. Maria F. Martinez M

    25 Gen 13
    18:45 #

    Una mica d’història:

    Després de la conquesta espanyola a Santafé de Bogotà es van constituir les confraries, unes institucions de caràcter religiós que tenien com a propòsit la veneració de la Santa Creu,la Mare de Déu o d’un Sant de l’església.

    Entre 1620 i 1630 es va crear la Confraria de la Vera Cruz, però als fundadors els va semblar que la devoció a la Santa Creu vindria en major augment si es completava amb la de la Mare de Déu.

    Amb aquesta determinació, la Verge de Monserrat d’Espanya es va integrar a la creu santafereña de la Neus i, l’ermita que es va construir sobre el turó de les neus es va denominar de La nostra Senyora de la Creu de Monserrat.

    L’elecció d’aquesta adoració de la Mare de Déu, és explicada per que un oncle d’un dels fundadors de la germandat havia estat anteriorment Abad del Monestir de La nostra Senyora de Monserrat a Catalunya.

    És així com els colombians venerem en el més alt d’un turó de la nostra capital a la Verge de Montserrat.

    Això ho vaig descobrir ja vivint a Barcelona durant unes vacances a Bogotà i la sorpresa va ser majúscula quan vaig entrar a l’ermita i em vaig trobar de front amb la Moreneta i la bandera catalana!

  2. M. José Rodríguez S2

    28 Gen 13
    18:45 #

    La veritat és que no trobo gaires similituds entre Catalunya i Canena ja que hi ha diferències substàncials com la platja, el clima, la gent…, però una de les coses que em recorda als meus orígens és la moda dels últims anys aquí a Catalunya, de plantar oliveres als seus jardins com a element decoratiu. Cada vegada ho veig més, i sempre em fa pensar en la meva terra.

  3. Milena Novas

    28 Gen 13
    18:45 #

    Milena Novas – S2

    Vaig arribar aquí l’any 1995, ara ja fan 18 anys! Crec que al arribar no vaig trobar gaires coses en comú entre Catalunya i Brasil. Però a mida que els anys en anat passant, i el món tornant-se cada cop més globalitzat, he anat trobant més coses dallà aquí i al inrevés. Podria parlar-vos des de el menjar a la mateixa manera de fer i pensar de les persones.
    Esta clar que els últims anys molts brasilers i d’altres nacionalitats van immigrar a altres països, entre ells Catalunya, i encara més recent es la noticia de catalans que marxen a altres països, com a Brasil, darrera feina i fugin de la crisis europea. Com a resultat es inevitable la barreja de costums, de cultures i maneres de fer, i es per això que cada cop m’he trobat amb més elements comuns entre ambdós països, i fins i tot de vegades, dubto en quin país estic.

  4. Jose Antonio Rosales Estruch

    28 Gen 13
    18:45 #

    Vaig arribar a Catalunya cap a finals del 2009 i haig de dir que el meu avi va néixer a Igualada.
    Al principi vaig sorprendre’m de la quantitat de paraules y frases que escoltava i que em recordaven la manera de parlar de petit a casa meva i que no eren habituals al meu país, de seguida vaig entendre la influença del meu avis en el llenguatge de casa nostra.
    També aquest indret em recorda molt a la naturalesa y vegetació d’allà on vaig néixer per las muntanyes i el mar: així mateix es Santiago de Cuba, per una banda el mar i per l’altre les muntanyes
    Jose Antonio S2

  5. Odalis Varela Perez

    29 Gen 13
    18:45 #

    Catalunya com tantes altres provincies de Espanya tenen molta relació i semblança amb el meu país, Cuba, ja que aquesta va ser colonia espanyola per molts anys. Crec que el que mes s’asembla es la manera de construir, les antigas fincas, sobretot en la part vella d’amdues ciutats, el raval de Barcelona es molt semblant al casc històric de la Habana per exemple.
    També es pot dir que hi ha algunes paraules i expressions que s’han utilitzat el meu país per molt temps i que avui entenc que son originaries de aquesta terra, i es que les nostres rels i costumes son purament espanyoles malgrat les més recents influençes americanes.

    Odalis S2

  6. MARIA

    29 Gen 13
    18:45 #

    Crec que les similituds més grans entre Astúries i Catalunya les podem trobar en els paisatges (especialment si la comparem amb Girona). En ambdues, en uns pocs quilòmetres pots passar del mar a la muntanya. Pel que fa a costums, en ambdues es tracta de mantenir els llegats culturals més antics de cada regió des de el punt de vist de la gastronomia, l’ idioma o les festes tradicionals.

    MARIA B (S2)

  7. Crista Traistaru

    02 Feb 13
    18:45 #

    Des de quan he arribat a Catalunya m’he trobat com a casa.
    Viu aquí des de gairebé 10 anys i m’encanta; des del primer dia he trobat molt semblant l’idioma català amb el meu (diuen que hi ha moltes paraules iguals i realment és veritat), però la gramàtica és bastant més difícil 🙂
    Com que la meva família és bilingüe no he tingut cap problema d’adaptació. M’encanta el menjar, el clima, la gent i l’estil de vida que porten. La veritat és que Transsilvània no té moltes semblances amb Catalunya, però Andorra si.
    Crista T – S2

  8. Susann Gotthardt

    03 Feb 13
    18:45 #

    No he trobat molts rastres del meu país.
    La llengua, la gent, la manera de viure, la naturalesa, el clima tot està diferent.
    Només els alemanys que viuen aquí em recorden al meu país.
    Però, per a mi, no passa res, perquè estic vivint en el estranger per viure de manera diferent que al meu país.
    Els alemanys són, com diuen, molt seriós, molt correcte, una mica quadradet, el clima és una mica gris i la vida és més estressada. M’agrada viure més relaxada, més feliç amb sol i somriure com aquí.

    N’hi ha poques coses que trobo a faltar.
    Enyoro el verd de la naturalesa, el canvi de les estacions, el pa negre i poca cosa més.

    Susann – S3

  9. Natalia

    04 Feb 13
    18:45 #

    Quan vaig venir a viure a Catalunya, no hi trovaba cap similitud amb extremadura.

    Aixó ja me agradaba, me agraden moltes coses de catalunya i moltes de extremadura, me agrada que sigui diferent, aixi puc aprofitar les millores coses de cada lloc

    Ara que visc a Viladecans i vaig a Sant Climent si que trobo les similituds. Sant climent com el meu poble es dedica al cultiu de les cireres i hi han cirerers per tot arreu, es verd i la gent es gent del camp, payesos.

    Natalia S3

  10. jsans

    08 Feb 13
    18:45 #

    Ostres!! M’han encantat llegir cada un dels vostres comentaris.

    És curiós que hàgim de sortir del país per trobar-hi connexions, com és el cas de la Mafe amb la Moreneta. L’idioma familiar és una de les arrels que ens vincula amb els nostres avantpassats, com explica el Jose Antonio. Evocar expressions pròpies és la manera que recordo la meva àvia, com us ho confesso en la unitat 2. Sembla mentida que a tanta distància hi hagi llocs que ens aproximi als nostres orígens, com és el Raval o Andorra. Els arbres també es poden convertir en una baula, com són les oliveres o els cireres per a la M. José o la Natalia. Finalment, la Susann confessa que enyora el pa negre. Ara s’ha posat de moda, però per a generacions anteriors els evoca a temps foscos: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa_negre.

    Enhorabona pels comentaris!!


Categories


Històric


diccionaris


material didàctic


organismes


recursos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes