Entrades amb l'etiqueta ‘Salvador Iborra’

  • Com ens ha anat la unitat 2?

    Celebro que trobeu que les rutes literàries són una bones campanyes per promocionar un lloc. Algunes, en canvi, heu qüestionat que sigui una iniciativa per fomentar la lectura d’una obra. És evident, com la majoria afirmeu, que qui realment gaudirà d’aquesta activitat són els lectors de la novel·la en qüestió. Ho testimoniàveu els que heu visitats els escenaris de L’església del mar o L’ombra del vent. El debat que heu generat me n’ha suggerit un altre: les adaptacions literàries al cinema. Però ho haurem de deixar per a una altra ocasió, oi?

    Us agraeixo les destinacions que heu proposat. Potser ens podríem plantejar de muntar una agència de viatges especialitzada amb destinacions literàries, oi?  Els qui heu triat Estocolm seríeu els que tindríeu més feina. Si heu seguit les meves piulades, ja  heu comprovat que hem coincidit aquesta iniciativa amb la d’ una professora madrilenya, Purificación López Díaz. Per cert, se la fa seva.


    Mostra Destinacions literàries en un mapa més gran

     

    Us he de felicitar perquè la majoria no heu patit un atac de compra compulsiva d’errades. Segurament les advertències del trimestre passat han fet efecte o bé ja hem après a estalviar a causa de la crisi. Tingueu en compte les correccions a l’hora d’enllestir la versió final del text. Si algú no n’ha estat al cas, cliqueu aquí.

    Quants als plans de millora, m’heu fet adonar que la pauta de revisió de la carta formal obvia la disposició d’aquest text. Ara, us he de confessar que admiro la vostra competència reflexiva. Sabeu què cal valorar dels vostres escrits, encara que es noten tímidament aquestes millores. M’ajuden molt per orientar-vos en una revisió final. Recordeu que un cop rebeu la correcció per part meva, haureu d’introduir les esmenes i publicar-lo en una entrada que prepararé més endavant.

    Ens ha costat muntar les gravacions. Però ha valgut la pena. És un gaudi escoltar les ressenyes: les heu preparades a consciència. Ja veieu com milloren les lectures amb un fons musical.  Aprofito l’avinentesa per esmentar tres companyes: la Mónica (I3)  i la María del Carmen (S2) perquè van ser capaces de crear el podcast, seguint fil per randa les instruccions; i la Susana de l’I3, perquè va aconseguir enregistrar la lectura incorporant l’acompanyament musical ella sola (o amb l’ajut d’algun familiar, però ja sabeu que per això comptem amb ells).

    Compto que ja heu llegit les respostes dels experts (Salvador Iborra i Josep Palau Fabre). Em sap greu si alguna resposta no ha acomplert amb les vostres expectatives, però ja em van confessar que se les van tenir per respondre-les. És important que us les llegiu per resoldre la tasca 3.4. Sebastià Bennasar ens va proporcionar prou pistes. Haureu comprovat que vam col·laborar en l’homenatge que fa Sergi Borges cada mes. Us ho heu merescut.

    Pel que fa a la valoració de la unitat, em sap greu que us hàgiu trobat amb tantes dificultats i us hagi entorpit el ritme de treball.  Us he de confessar que em vaig animar a treballar la competència digital perquè la correcció dels textos tampoc no és útil. No n’apreneu si em limito a corregir les errades que cometeu.  Si no dubtem, mal senyal. Els experts afirmen que per avançar –progressar o aprendre– cal qüestionar-se. Recordo que en el primer trimestre vam treballar què comportava aquesta modalitat d’aprenentatge. Per poder fer l’escrit explicatiu, vam analitzar l’article de Juan Domingo. Vau reconèixer que us havíeu d’implicar ja que sou els protagonistes del vostre aprenentatge. Venim d’un ensenyament en què l’alumne havia de limitar-se a obeir. En canvi, aquest mètode us exigeix implicació. És cert que ens trobem amb dificultats, però les anem superant. Em sembla que no ens hem de desanimar, sinó al contrari. Ja us vaig recomanar que havia creat una etiqueta al Twitter per desfogar-vos en aquests moments. Cal que repasseu tots els resultats que van originant les diferents tasques per adonar-nos del tot el camí fet. Us recomano aquesta presentació.

    Avaluació competencial maig 2012

    View more presentations from Nuria Alart
    Què us ha semblat? És tan allunyat del que fem nosaltres? Per què?

    Aquesta és la puntuació que heu obtingut (cliqueu aquí). Si hi ha una columna buida significa que us heu oblidat de fer l’activitat. Teniu fins al termini de la unitat 2 per acabar-les de fer i recuperar els punts. És important que controleu totes les activitats a partir de l’entrada General de la unitat corresponent (cliqueu aquí)

    Article complet

  • Què volem saber de Salvador Iborra?

    Com va néixer la vostra amistat?

    La nostra amistat va néixer el 6 de desembre del 1997.  El Salva va venir a Mallorca per participar a un encontre de joves escriptors en llengua catalana. Jo llavors era el president de l’associació i crec que deu minuts després de conèixer-nos ja érem amics. Però com que llavors érem pobres i internet estava poc desenvolupat vàrem iniciar una llarga amistat epistolar amb cartes de moltes pàgines amb lletres enrevessades i escrites amb ploma estilogràfica. Això uneix per sempre més. Des de llavors fórem amics íntims i es va convertir en el meu millor amic.

    Quins llocs solia freqüentar el Salvador per Barcelona?

    Ell vivia al carrer de Palma de Sant Just i en justa correspondència aviat va descobrir el Bar L’Ascensor, just a la vora, un lloc molt maco que ja freqüentaven els modernistes. Així mateix també era bastant habitual dels actes culturals organitzats a l’Espai Mallorca del carrer del Carme i també dels recitals poètics de l’Horiginal, al carrer Ferlandina. La seva vida professional d’estudiant el duia a freqüentar molt sovint la universitat Pompeu Fabra i el campus de la Ciutadella i la seva biblioteca. Li agradava molt el restaurant  L’antic bocoi, a la baixada del Caçador i la Pizzeria San Marino, al darrera de casa, al carrer de la Ciutat. La seva llibreria preferida era La Central del Raval i un espai que adorava era passejar de nit fins a la plaça del rei i tot tornant passar per la de Sant Felip Neri. També anava sovint a Gràcia, molt especialment al bar la terreta, on s’apleguen molts valencians, i algun cop passava per l’Ateneu Francesc Layret, a l’Eixample…

    És la delinqüència que hi ha al carrer la causa de la mort de Salvador Iborra? (Paqui- I2)

    Jo crec que evidentment els assassins són delinqüents, però s’hauria d’anar més endarrera. Què entens tu per delinqüència? És un delinqüent el banquer que cobra milionades en primes mentre nega els crèdits a la gent per pagar la hipoteca? Per a mi, evidentment sí, igual que és delinqüència la que practica l’Estat espanyol en negar la independència dels Països Catalans. Salvador Iborra va morir a mans de dos assassins molt joves i toxicòmans. Res no justiifica el que han fet, però ens hem de demanar quina mena de societat tenim que permetem que això pugui passar i quins mecanismes van fallar (per exemple, eren reincidents).

     Com va influir la societat actual en la seva obra? (Natalia-S1)

    Si llegeixes els seus poemes veuràs que el Salvador és una persona molt crítica amb la societat actual i un dels seus problemes principals: la solitud i la hipocresia. I això es reflecteix molt bé en el darrer poemari i sobretot en els poemes que tenen com a escenari els ambients ciutadans i que estan dedicats a les ciutats, especialment a València. Salvador Iborra vivia molt pendent del seu món.

    Estava interessat Salvador Iborra en el món del art més enllà de la literatura? (Susana-I2)

    No especialment, excepte en la música i molt especialment la que es feia en música anglesa. També era un gran consumidor de cultura popular audiovisual: pel·lícules de sèrie B, vídeos… les arts plàstiques i la música clàssica, per exemple, no l’acabaven d’estimular gaire… en canvi era un geni literari.

    Per què podem parlar de Salvador Iborra com un poeta en present? (José Antonio –I3)

    Seré sincer i respondré que no entenc gaire el sentit de la pregunta. Això sí, jo crec que és un autor universal des del present i per a mi el millor poeta en llengua catalana del segle XXI.

    Quins són els seus referents, qui és el autor que més ha influenciat la seva obra? (Cesca-S3)

    Els dos autors que més l’han influït són Gabriel Ferrater i Vicent Andrés Estellés, tot i que era un lector omnívor i eclèctic, i com a bon valencià també està molt influït per Ausiàs March i pel Tirant Lo Blanc, tot i que els llibres estan plens de referències a molta gent en els hipertextos.

     

    Ha mort Salvador Iborra al carrer per una baralla o realment per altres circumstàncies? (Mariela-S2)

    Sense voler menysprear a l’autora de la pregunta, me sembla intranscendent. I la resposta és no, ha mort per voler que el món fos més just.

    Els assassins de Salvador Iborra eren els seus veïns, hi havia alguna cosa més a part del robatori de la bicicleta ?Els marroquins que el van assassinar eren delinqüents ja coneguts d`ell, per què? (Rosa M. -S3)

    Novament em sembla una pregunta intranscendent. Els seus assassins eren dos nois que havien ocupat il·legalment un pis, havien comès nombrosos robatoris amb força contra la gent i les coses i, incomprensiblement, no havien estat detinguts i expulsats del país a la primera.

    Val la pena ser valent, generós o defensor de les causes justes, en aquest món que vivim ? (Mercè-S2)

    Si creus que no val la pena hauries de revisar el teu sistema de creences i valors i plantejar-te què fas en aquest món si no vols canviar-lo. Sé que costa assumir-ho, però si no fem el possible perquè un món millor sigui possible entre tots, la nostra vida no té cap sentit.

    Quines son les obres més conegudes de Salvador Iborra? (Pepa-S2)

    La més coneguda és la darrera, Els cossos oblidats, publicada per Onada Edicions.

    Moltes gràcies a tots!

    Agraïm que Sebastià Bennasar s’hagi prestat a col·laborar i respondre les preguntes del nostre qüestionari.

    Article complet

  • Vosaltres, què sou: palauistes o iborristes?

    http://www.flickr.com/photos/26403449@N00/68437080Diuen que el món es divideix entre aquells qui els agrada els Beatles o  els Rolling , qui prefereix carn o peix, qui s’estima més la platja o la muntanya, si s’és més de ciutat o de poble, si cafè o  te, si pit o cuixa, dormir amb coixí o sense… També volem que us pronuncien.

    Com que haurem de saber què tenen en comú aquests dos poetes: Josep Palau i Fabre i Salvador Iborra,   us proposem que llegiu els dos documents (cliqueu els enllaços en els noms dels dos personatges)  i que declareu a Twitter si voldreu trellabar sobre el poeta valencià escrivint les etiquetes #distanciagava #siborra o bé us decanteu més pel poeta barceloní #distanciagava #jpalau.

    Obtindreu 1 punt si la vostra piulada té les dues etiquetes (la del curs i la del poeta que treballareu). Teniu fins al 22 d’abril per declarar-vos palauista o iborrista.

    Article complet


Categories


Històric


diccionaris


material didàctic


organismes


recursos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes