Entrades amb l'etiqueta ‘Sergi Borges’

  • Com ens ha anat la unitat 2?

    Celebro que trobeu que les rutes literàries són una bones campanyes per promocionar un lloc. Algunes, en canvi, heu qüestionat que sigui una iniciativa per fomentar la lectura d’una obra. És evident, com la majoria afirmeu, que qui realment gaudirà d’aquesta activitat són els lectors de la novel·la en qüestió. Ho testimoniàveu els que heu visitats els escenaris de L’església del mar o L’ombra del vent. El debat que heu generat me n’ha suggerit un altre: les adaptacions literàries al cinema. Però ho haurem de deixar per a una altra ocasió, oi?

    Us agraeixo les destinacions que heu proposat. Potser ens podríem plantejar de muntar una agència de viatges especialitzada amb destinacions literàries, oi?  Els qui heu triat Estocolm seríeu els que tindríeu més feina. Si heu seguit les meves piulades, ja  heu comprovat que hem coincidit aquesta iniciativa amb la d’ una professora madrilenya, Purificación López Díaz. Per cert, se la fa seva.


    Mostra Destinacions literàries en un mapa més gran

     

    Us he de felicitar perquè la majoria no heu patit un atac de compra compulsiva d’errades. Segurament les advertències del trimestre passat han fet efecte o bé ja hem après a estalviar a causa de la crisi. Tingueu en compte les correccions a l’hora d’enllestir la versió final del text. Si algú no n’ha estat al cas, cliqueu aquí.

    Quants als plans de millora, m’heu fet adonar que la pauta de revisió de la carta formal obvia la disposició d’aquest text. Ara, us he de confessar que admiro la vostra competència reflexiva. Sabeu què cal valorar dels vostres escrits, encara que es noten tímidament aquestes millores. M’ajuden molt per orientar-vos en una revisió final. Recordeu que un cop rebeu la correcció per part meva, haureu d’introduir les esmenes i publicar-lo en una entrada que prepararé més endavant.

    Ens ha costat muntar les gravacions. Però ha valgut la pena. És un gaudi escoltar les ressenyes: les heu preparades a consciència. Ja veieu com milloren les lectures amb un fons musical.  Aprofito l’avinentesa per esmentar tres companyes: la Mónica (I3)  i la María del Carmen (S2) perquè van ser capaces de crear el podcast, seguint fil per randa les instruccions; i la Susana de l’I3, perquè va aconseguir enregistrar la lectura incorporant l’acompanyament musical ella sola (o amb l’ajut d’algun familiar, però ja sabeu que per això comptem amb ells).

    Compto que ja heu llegit les respostes dels experts (Salvador Iborra i Josep Palau Fabre). Em sap greu si alguna resposta no ha acomplert amb les vostres expectatives, però ja em van confessar que se les van tenir per respondre-les. És important que us les llegiu per resoldre la tasca 3.4. Sebastià Bennasar ens va proporcionar prou pistes. Haureu comprovat que vam col·laborar en l’homenatge que fa Sergi Borges cada mes. Us ho heu merescut.

    Pel que fa a la valoració de la unitat, em sap greu que us hàgiu trobat amb tantes dificultats i us hagi entorpit el ritme de treball.  Us he de confessar que em vaig animar a treballar la competència digital perquè la correcció dels textos tampoc no és útil. No n’apreneu si em limito a corregir les errades que cometeu.  Si no dubtem, mal senyal. Els experts afirmen que per avançar –progressar o aprendre– cal qüestionar-se. Recordo que en el primer trimestre vam treballar què comportava aquesta modalitat d’aprenentatge. Per poder fer l’escrit explicatiu, vam analitzar l’article de Juan Domingo. Vau reconèixer que us havíeu d’implicar ja que sou els protagonistes del vostre aprenentatge. Venim d’un ensenyament en què l’alumne havia de limitar-se a obeir. En canvi, aquest mètode us exigeix implicació. És cert que ens trobem amb dificultats, però les anem superant. Em sembla que no ens hem de desanimar, sinó al contrari. Ja us vaig recomanar que havia creat una etiqueta al Twitter per desfogar-vos en aquests moments. Cal que repasseu tots els resultats que van originant les diferents tasques per adonar-nos del tot el camí fet. Us recomano aquesta presentació.

    Avaluació competencial maig 2012

    View more presentations from Nuria Alart
    Què us ha semblat? És tan allunyat del que fem nosaltres? Per què?

    Aquesta és la puntuació que heu obtingut (cliqueu aquí). Si hi ha una columna buida significa que us heu oblidat de fer l’activitat. Teniu fins al termini de la unitat 2 per acabar-les de fer i recuperar els punts. És important que controleu totes les activitats a partir de l’entrada General de la unitat corresponent (cliqueu aquí)

    Article complet

  • Què volem saber sobre Josep Palau i Fabre?

    Josep Palau i Fabre era escriptor, però alhora estava interessat per altres manifestacions artístiques com la pintura. A quin artista va dedicar diverses de les seves obres? (María B.- I3)

    Picasso a banda, a qui no només va consagrar la seva obra, sinó fins i tot la seva vida, hi ha molts artistes pels quals Palau i Fabre sentia devoció. En aquest sentit, el llibre ideal és Quaderns de l’Alquimista on trobareu una gran quantitat d’articles en què Palau valora i lloa i opina sobre molts artistes, tant catalans i espanyols com estrangers.

    Va ser una explosió creativa: poeta, autor dramàtic, assagista, estudiós de Picasso… Josep Palau i Fabre va trobar el seu lloc dintre de l’art? (Annabel- S2)

    Algú va dir — i ho trobareu a 36 mesos sense Josep Palau i Fabre– que Palau i Fabre tenia un esperit modernista (arrauxat, revolucionari, contestari…), però una manera de treballar i un rigor noucentista (pulcre, clàssic, perfeccionista, metòdic…). Reputadíssim expert internacional en pintura, el seu lloc dins l’art és sens dubte el d’Alquimista, és a dir aquell que cerca, en qualsevol de les expressions artístiques, l’obra perfecta.

    Quins són els motius del poeta  per vincular la literatura amb l’art de Picasso? (Beatriz- S2)

    És una molt bona pregunta, però molt difícil de contestar. Tanmateix crec que ho has de considerar com dues autopistes diferenciades: d’una banda, la literatura de Palau (especialment poesia, teatre i contes) i de l’altra l’estudi minuciós de l’art de Picasso.

    El contacte amb l’art de primera mà és el que va a impulsar l’origen de la poesia alquimista? (M. Ángeles-I3)

     

    L’alquímia és la recerca de l’obra perfecta, sigui sota la forma que sigui. Palau i Fabre era tan perfeccionista que només té un llibre de poesia, Els poemes de l’Alquimista, i es pot veure l’evolució de la seva poesia: al principi, en clar procés d’aprenentatge i al final, acomiadant-se, dient que ja no pot escriure més. Però hi ha multituds de poemes dispersos en les seves obres de teatre i els experts opinen que són molt bons. I l’art retroalimenta l’art.

     

    El pare de Josep Palau i Fabra, Josep Palau Oller, va ser pintor i decorador no gaire reconegut per la societat catalana del seu temps. La relació de Josep Palau i Fabre amb el seu pare i el desig de distanciar-se d’ell, va ser determinant en l’acostament a la figura de Picasso i la seva obra? (M. Ángeles-S3)

    No, ni de bon tros. Si hi va haver distanciament –cosa que dubto – va ser degut per l’esperit tan i tan rebel d’en Palau. En un moment històric molt i molt delicat, Palau volia tirar pel dret i enfrontar el franquisme des de la rauxa. El seu pare hi posava seny (com tots els pares). Palau hi veia por. Però l’acostament a Picasso es degut a l’estada de Palau a París que és quan el va conèixer per primera vegada. A partir d’aquí hi ha un creixent interès per Picasso fins a l’obsessió.

    Quina de las seves creacions li ha enriquit més espiritualment? (María S2)

    Molt difícil de contestar. Però penseu que Palau i Fabre va abandonar la seva carrera literària per centrar-se única i exclusivament en la vida i obra de Pablo Picasso. Tots els seus estudis sobre Picasso l’enorgullien enormement.

    Val la pena crear normes en la vida si aquestes van en contra dels nostres sentiments? (Lídia- S3)

    Filosofia pura. Pel que fa a Josep Palau i Fabre, aquesta va ser una lluita constant: normes, privacions i llibertats. Palau va fer una cosa molt valuosa: en comptes de queixar-se, va fer el que li demanava el cos i tirava pel dret. Es va quedar tranquil amb si mateix, però alhora sol, sense companyia. Què triaries? Hi ha una entrevista que li fa JM Espinàs on trobem un Palau força cremat amb el món. Al final de la seva vida va trobar la recompensa de la gent en forma d’admiració, especialment de la gent jove.

    És realment apreciat i considerat un dels millors escriptors catalans? Perquè a mi em sembla fabulós. (Crista –I3)

    Se’l jutja més per la seva rauxa i per les coses incòmodes que escrivia davant els senyors benestants del noucentisme. El poema La sabata és un exemple claríssim. Quan has estat marginat completament de la societat catalana, sortir a primera línia costa molt. Ell, sense aturar-se i anar fent, va tornar a primera línia els darrers anys de la seva vida on va recollir els fruits d’admiració de l’opinió pública, crítics i admiradors. A mi també em sembla un escriptor fabulós.

    Va ser més valorat pel públic en general després de la seva mort com molt grans artistes? (Marina-S1)

    Després de la mort hi ha l’oblit. I no hem d’oblidar Josep Palau i Fabre. Mai sortirà a la primera fila com els Carner, Riba, Espriu, etc. Potser va ser una mica més conegut, i prou. Per això és tan important la Fundació que va deixar a Caldes d’Estrac. Es diu Fundació Palau i us recomano moltíssim la seva visita (especialment un dissabte a la tarda).

    Dins del món literari, en quin gènere es sentia més a gust escrivint ,en poesia o en prosa? (Matilde- S2)

    Molt difícil de dir. Per a ell, ser poeta era un fet tan i tan i tan responsable, que va haver de plegar perquè s’havia de sentir molt segur. Però no va abandonar la poesia perquè va tornar a conrear-la a les seves obres de teatre. La prosa la va tocar en molts àmbits (assaig, crítica, contes) i s’hi movia com peix a l’aigua.

    A més de la poesia en quin altre gènere molt representatiu ha escrit Josep Palau i Fabre? (Ana-S3)

    Palau i Fabre és conegut com l’home de les cinc cares: poeta, assagista, contista, dramaturg (teatre) i crític literari. Els seus contes són molt notables i amb els seus assajos literaris podem resseguir la literatura catalana del segle XX. A més hi ha tota la prosa sobre l’art de Picasso, una feina monumental i que és tot un tresor.

    De quina manera s’ha compromès amb la cultura literària i periodística sota el franquisme? (María del Carmen-S2)

    Va ser un lluitador en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Va crear dues revistes de poesia en català en ple franquisme, cosa totalment prohibida: la revista Poesia i la revista Ariel. A París va organitzar un manifest d’intel·lectuals contra el franquisme i fins i tot va obtenir certes adhesions de prestigi com Albert Camus o Jean Paul Sartre. A França va escriure en francès nombrosos articles denunciant la dictadura que vivia l’estat espanyol. Palau i Fabre va ser un gran lluitador contra el franquisme.

    Estava influenciat Salvador Iborra per Josep Palau i Fabre?  (M. José- I3)

    Aquesta pregunta no la sé, sincerament. L’hauríem de fer als amics i poetes més propers a en Salvador. El que sí que puc dir era la gran ascendència que tenia Palau i Fabre sobre molts poetes i poetesses joves que començaven i que ara ja tenen un nom. Podria ser perfectament el cas del malaguanyat Salvador Iborra.

    Aprofitem l’avintesa per agrair a Sergi Borges la seva inestimable col·laboració.

    Article complet


Categories


Històric


diccionaris


material didàctic


organismes


recursos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes