Divendres al vespre 3

LA DISGLÒSSIA

Existeixen dos tipus de disglòssia: la disglòssia interna i l’externa. La primera elles, respon a l’ús d’una sola llengua emprada a l’escola i en la literatura. Hi haurien altres que correspondrien als dialectes d’un altre llengua. Per contra, el segon tipus, la disglòssia externa, respondria a l’existència d’una llengua de prestigi (llengua A – Alta) i un altre que seria la pròpia (llengua B – Baixa), que s’empraria en situacions informals.
Les possibles interaccions que poden aparèixer entre la disglòssia i el bilingüisme pot provocar alguns conflictes. Molt probablement una vegada començat el procés, és pugui produir la substitució lingüística o la normalització lingüística.
– La substitució lingüística:
Mitjançant el procés de bilingüització i la monolingüisme. Aquestes dues etapes provoquen conflictes socials i polítics.
– La normalització lingüística
És una resposta al conflicte lingüístic i pretén recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia. Aquest procés, inclou dos aspectes inseparable, la codificació de la llengua i la política lingüística.

Elisa Sarrià
7 de febrer 2013

Respondre