Març de 2013
Del 22 de març al 5 d’abril
Repasseu la S sorda i la S sonora (ortografia i fonètica), pàg. 346 i següents. Feu els exercicis 9 al 15 de la pàg. 352.
Feu aquests Exercicis diversos
Redacte un article d’opinió d’unes 200 paraules, tot cohesionant-lo, a partir d’aquest text . Es compon de tres paràgrafs. El primer engloba les frases 1 a 4. El segon de la 5 a la 13; i el tercer, la resta.
Del 15 al 22 de març
Repasseu les conjuncions, pàg. 357 a 362 i al document conjuncions Feu l’exercici 21, pàg. 364
Mireu-vos el deocument paragrafs_connectors
Aneu fent un cop d’ull als dialectes
Dos exercicis que corregirem a classe Ex. pronoms febles Ex. pronoms relatius
Un altre exercicis que em donareu per corregir Text Sociolingüística i història llengua
Si algú té exercicis d’expressió escrita endarrerits que miri de fer-los.
Del 8 al 15 de març
Aneu repassant el tema dels dialectes
Corregiu el Dictat
Repasseu les oracions substantives que vam corregir a classe. Us adjunto solucions en arbre Bateria-doracions-substantives
Feu aquest exercici de pronoms febles ex_febles3
Feu els exercicis de transcripció fonètica pàg. 436, núm. 9 (g-h-i-j d)
Redacteu un article d’opinió de mínim 200 paraules a l’entorn d’aquest tema Article opinio
De l’1 al 8 de març
Repasseu la derivació amb sufixos, pàg. 169 i document derivacio_sufixos
Feu els exercicis 32 al 38 de la pàg. 172
Mireu-vos l’ortografia de les oclusives, pàg. 308 i feu els exercicis 6 al 14 de les pàg. següents (l’11 no cal).
Exercicis de transcripció fonètica: Pàg. 436, núm. 9, Ex. d-e-f
Us proposo que feu de correctors i esmeneu aquest text. No es tracta de corregir l’estil del text, sinó simplement modificar el que no és correcte.
Redacteu un text tan resumit com pugueu (150-200 paraules… si pot ser) sobre la literatura_catalana_postguerra. També en teniu informació al llibre pàg. 521 a 523.
3 comentaris
Elisa Sarria
14 març 13
0:49 #
LA LITERATURA CATALANA DE LA POSTGUERRA (1939-1980)
1. Context històric i literari
La societat catalana l’any 1939 surt perdedora d’una guerra i la seva cultura havia deixat d’existir. La seva llengua quedava proscrita a l’àmbit familiar i moltes revistes, editorials i ràdio restaren prohibides. Existeixen 4 etapes diferenciades per dècades, que va des de l’any 1939 fins 1980. Els anys 1939-1946, varen ser èpoques de clandestinitat , on Carles Riba i altres autors desenvoluparien les seves arts.
Entre els anys 1946-1955 la cultura catalana sortiria de la seva clandestinitat donat peu a noves editorials, i es recuperarà el teatre i revistes. Al final de la dècada dels cinquanta entre els anys 1955-1970, es formaren escriptors com Carles Riba, Josep Carner i Mercè Rodoreda i altres de forma més autodidacta. Per l’últim, a la dècada dels 70, hi hauran dos fets importants, la lluita dels universitaris i el Maig del 1968.
2. El Teatre, La poesia, la novel•la i el conte
A partir del 1946 el teatre català connectarà amb els corrents europees més modernes, com l’alemanya (autors: J.M. Benet i Jordi Teixidor)
En poesia hi hauran tres línies: la simbolista, l’ avantguardista i la realista.
La novel•la i el conte van patir molt, no van tenint cap referent, i els autors no es varen agrupar amb cap moviment. Es caracteritzaven per la seva pervivència en el naturalisme, el realisme (històric) , el experimentalisme i el realisme màgic.
3. Alguns autors importants serien Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Manuel de Pedrolo i Pere Calders.
Elisa Sarrià
13.3.2013
Elisa Sarria
21 març 13
21:31 #
Els desnonaments i altres vergonyes
Notícies tan tristes com els suïcidis per desnonaments apareixen en els telenotícies i en la premsa, com un fet per molt de nosaltres incomprensible. Però, estrany també ho era que els bancs et regalessin els diners per poder-te comprar un pis de 300.000€, cobren 1.000€. Això si, amb un crèdit molt baix, i retornant-lo a 30 o 40 anys. Aquest fet, també resultava molt estrany, però ningú hi va caure, ja que tots pensàvem que hi podíem creure amb el poder de la banca.
Com a resposta a aquests fets, han apareguts moviments socials en defensa dels afectats pels desnonaments, com la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH), amb l’objectiu de fer front al carrer, de les famílies desnonades, i sense cap protecció jurídica legal.
Per sort, i enmig de tanta tristesa social, hem rebut la notícia de que l’advocada Juliane Kokott, membre del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, va restablir les bases perquè els òrgans jurisdiccionals espanyols puguin desmuntar la base jurídica de molts dels desnonaments programats. Però, per què, el sistema espanyol no pot contemplar la protecció dels ciutadans espanyols, com ho fan la resta de membres de la comunitat europea?.
Tots aquests successos, ens han fet obrir els ulls, i per veure que les igualtats jurídiques no són les mateixes per a tots els ciutadans europeus. I tot i que tinguem una resposta del executiu, aquesta, arribarà ja molt tard per molts dels nostres ciutadans.
Elisa Sarria
21.03.2013
Elisa Sarria
05 abr. 13
10:40 #
CONNECTORS
Hi ha dues maneres de satisfer les reinvindicacions d’esposes insubmises pel que fa a les tasques de la llar: llogar una dona de fer feines o negociar el repartiment més igualitari d’aquest treball tan poc agraït.
La meva esposa i jo ens varem casar far deu anys, i atès que aquests treballs són imprescindibles, nosaltres van triar l’opció de negociar un repartiment igualitari d’aquests treballs. Arran d’aquest decisió, he de dir que ja hi estic avesat a treure el pols, a netejar els banys i a passar l’escombra. No obstant això, no és pot dir, que sigui un marit model, ja que encara avui, he d’admetre que la dona és qui continua programant, en el paper de líder, les feines de la casa. Per tant, als fogons no passo de ser un simple marmitó.
Els últims anys s’ha avançat en la igualtat home-dona però, falta molt terreny per recórrer, abans no hagin arribat a una situació ideal. Tot i que la mentalitat dels homes ha anat evolucionant positivament en aquesta qüestió, encara avui hi han joves que pugen amb aires conservadors. Aquest fet, encara farà que les dones del futur hagin de continuar lluitant per la seva dignitat i no els quedarà altre remei que barallar-se amb els seus marits. De manera que, ja no hi haurà excuses!.
Elisa Sarrià
5 d’abril 2013
Escriu un comentari
RSS dels comentaris