• Paraules vingudes d’arreu

    “La llengua és un balcó perquè ens obre a una experiència universal’

    (Jordi Esteban Calm)

    En aquesta secció anirem veient un recull d’etimoligies que ens mostren com la nostra llengua, com totes, s’ha alimentat dels coneixements i del lèxic d’altres llengües, antigues i modernes.; i com és de valuós el patrimoni lingüístic de la llengua catalana.

    Les fonts de referència són l’Onomasticon Catalanoieae (OC) i del Diccionari Etimològic Complementari de la Llengua Catalana (DECLC), ambdós del gran filòleg i lingüista Joan Coromines. El recull ha estat possible gràcies a la feina del professor i pedagog, Jordi Esteban Calm que n’ha fet una recopilació per als xerraires del projecte Xerrem.

    A la babalà

    Fer les coses a la babalà és fer-les de qualsevol manera, irreflexivament. És una expressió molt antiga de la llengua àrab que sona de la mateixa manera que la seva font: alà báb Al-ah que significa “a la mà de Déu”. Sembla que era l’expressió amb què els ciutadans acomiadaven els pidolaires que passaven per les cases i carrers de pobles i ciutats demanant caritat, com dient-los que Al-là, el Déu provident, tingués cura d’ells, ja que les persones a qui demanaven mo els donarien pas gran cosa… Una expressió similar al “Vaya usted con Dios castellà”. (DECLC, I, 526)

    Armari

    El mot arma ve del llatí i significa el mateix que en l’actualitat. L’armari era, doncs, el moble on es desaven les armes. Els cavallers, que duien armadura, necessitaven uns espais alts per penjar-hi l’elm, la cuirassa, la llança… Més tard, a l’armari hi van col·locar rambé copes i objectes de metall.

    La roba es desava en mobles més aviats plans, com baguls, caixes de núvia, calaixeres, etc. Amb el temps -i amb el costum cada cop més estès de penjar la roba- els antics armaris van deixar de contenir armes i van ser llocs molt adients per posar-hi vestits de manera que no s’arruguessin.  

    Arrossegar

    El verb arrossegar o rossegar sembla clar que significa “dur un objecte de manera que vagi fregant el terra”. El que no sembla tan clar a primera vista és que aquest verb tingui a veure amb els cavalls… El seu origen és “fer estirar per les ròsses”. Les ròsses són cavalls vells i atrotinats. Fa més de set-cents anys, rossegar era acomplir un suplici que consistia a lligar un condemnat amb una corda a una ròssa i fer-la recórrer així elscarrers i camins del poble o ciutat. La força expressiva de la paraula es va anar diluint fins al nostre significat més genèric i menys agressiu. 

    Atles

    Un cop acceptada la forma esfèrica de la Terra i el seu recorregut a l’entorn del sol, la primera edició de mapes geogràfics de Mercàtor (1595) duia a la portada la imatge del tità Atles carregant la bola del món. Per això des d’aleshores anomenem atles els conjunts de mapes.

    La mitologia grega ja parlava que Zeus va castigar aquest gegant forçut a suportar el pes del cel (un element massís, segons els antics) sobre les espatlles. Homer l’imaginava sostenint les columnes que, segons ell, separaven el cel de la Terra. Els atletes, gent resistent, en porten encara el nom.

    És molt possible que els antics navegants aventurers, en veure prop de la costa  africana un cim nevat i tan alt que semblava incrustat al cel (4.165 metres), creguessin que era el mateix Atles d’Homer i li donessin el nom del tità. Tampoc és estrany que l’immens oceà que Atles vigilava des del Marroc fos anomenat Atlàntic.

    Assassí

    Al segle XII recorria la mediterrània un grup que infonia terror per la brutalitat dels atacs a vaixells, ports i ciutats. Residien en una regió muntanyosa. Allà sembla que un cabdill els alliçonava sobre la vida del més enllà: drogava els seus seguidors amb fotes dosis de haixix i després, en plena al·lucinació, el feia viure experiències ben plaents, com  ara orgies, menjars i begudes exquisides… Quan es despertaven, el cap els assegurava que havien estat al cel!

    Això els convertia en fidels executors de les ràtzies marines. Atacaven i assassinaven amb el deler de morir i arribar aviat al cel que ja “coneixien”. Vanser anomenats “tribu dels haixixins”. La gent, en referir-se a un homicida cruel, l’anomenaven haixixí. Amb el temps la paraula àrab es va transformar en el nostre assassí.

Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Pablo: Hola a tots/es, Ha estat un plaer i n’he après molt. Independentment del títol m’gha agradat fer...
  • Puri: Jaume estic intentant enviar-te un correu electrònic i em dóna error tota l’estona. Avui m’ha donat...
  • jmarfany: Susana, Avui mateix penjo un “mètode” que potser et podrà ajudar. Sort i bona feina! Jaume...
  • Susana: Hola a tots, estic “barallant-me” amb els pronoms febles i no sé com fer els exercicis per tenir...
  • Pablo: Hola companys, Com el Nadal ja ha passat, us desitjo una bona entrada d’any a tots i totes… inclòs...

Núvol d'etiquetes