10 comentaris

  1. Lídia

    18 Mar 12
    13:46 #

    Una endevinalla: sabeu què fa fru-fru?

    Respondre

  2. dmanresadissabte

    18 Mar 12
    19:38 #

    Els hàbits dels monjos?

    Respondre

    1. Anonymous

      27 Nov 16
      19:18 #

      toto burros d merd<a

      Respondre

  3. dmanresadissabte

    18 Mar 12
    20:07 #

    El primer pis de Le gens que j’aime?

    Respondre

  4. marta

    19 Mar 12
    19:28 #

    Anava a dir una cosa lletja relacionant els hàbits i el primer pis… Però millor pensar en el fru-fru del “picardía” de la nit de noces!!! 😉
    Per cert, sabeu com es diu “picardía” en català? no ho he sabut trobar enlloc i bé el fem servir… 😉

    Respondre

  5. dmanresadissabte

    19 Mar 12
    22:32 #

    La Marta ha tornat!

    El Termcat diu picardies. Copio algunes explicacions perquè són prou divertides:

    “Camisola de tirants escotada i que sol arribar fins als malucs, de teixit lleuger i adornada generalment amb transparències, blondes, llaços o brodats, sovint acompanyada d’unes calces o un tanga que hi fan joc.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l’aprovació del terme picardies:

    ·és una forma coneguda i utilitzada amb normalitat en l’àmbit de la llenceria;
    ·es documenta en alguns textos catalans d’especialitat;
    ·pot considerar-se una forma semànticament motivada, basada en la idea que és una peça de roba sensual, que s’utilitza, picardiosament, com a reclam sexual;
    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Les formes despertamarits i temptació, proposades per alguns especialistes, s’han descartat perquè tenen menys ús.”

    Respondre

  6. marta

    19 Mar 12
    23:10 #

    Ostres, em sembla que per molt maco que sigui, amb un “despertamarits” no farem res de bo! El nom ja ho mata tot!!! 😉

    Respondre

  7. dmanresadissabte

    19 Mar 12
    23:23 #

    Sí, els especialistes en fru-frus han triat bé, encara que despertamarits també sigui una forma semànticament motivada.

    Respondre

  8. Lídia

    20 Mar 12
    22:07 #

    Uf!! Això del “despertamarits” és molt lleig, francament. “Temptació” em sembla un mot més glamurós.
    Què me’n dieu del fru-fru que fan les faldilles de les ballarines de can-can?

    Respondre

  9. dmanresadissabte

    20 Mar 12
    23:21 #

    Però despertamarits és molt fabrià, en el sentit que ell no concebria aquestes motivacions semàntiques picardioses i frufruesques fora de la institució matrimonial.
    Sembla una paraula de l’època de Fabra!
    I, si no, compareu la definició de cancan del DIEC (2007):
    “Ball francès molt mogut que associa gestos i enlairament de cames.”
    Amb la definició del DGLC de Fabra (1932):
    “Ball francès que comporta una sèrie de gestos indecorosos i extravagants”

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>