Arxiu de la categoria ‘Comunicació’

  • Demà serà un gran dia

    Escrit per l'11 de May del 2012 a les 10:38 a: Comunicació

    Demà, dissabte 12 de maig, serà un bon dia. Ens il·luminarà un bon sol, que lluirà rutilant per damunt dels altres dies, i cap núvol no ens enterbolirà la jornada. De fet, la previsió indica per a demà un punt àlgid, de màxima lluminositat i amb un d’aquells cels clars que agullonen l’enteniment. Els elements ens són propicis!

    Share

    Article complet

  • Activitats de l’U de Maig

    Escrit per el 28 de April del 2012 a les 13:59 a: Comunicació

    Això ja s’acaba i no convé que ens refredem, així que teniu una mica de tot per no perdre la forma: qüestionari de derivació, examen de mostra, tetragrames i fins i tot cirereta.

    ___________________

    Cirereta: L’U? Però no havíem quedat que els números del mes es componien amb xifres? De Maig? I que els noms dels mesos es componien amb minúscules?

    Share

    Article complet

  • Cirereta japonesa

    Escrit per el 15 de March del 2012 a les 10:51 a: Comunicació

    El Consorci organitza un concurs de… ¿de què?

    1. de haikus
    2. d’haikus
    3. de haikus
    4. d’haikus
    5. de “haikus”
    6. d'”haikus”
    7. de Haikus
    8. d’Haikus
    9. de Haikus
    10. d’Haikus
    11. de dallonses japonesos

    Share

    Article complet

  • El català no és fàcil

    Escrit per el 15 de March del 2012 a les 10:40 a: Comunicació

    CarlesArticle del nostre company Carles a la revista El Pou de la Gallina en què reflexiona sobre l’aprenentatge del català, amb el nostre curs com a cas clínic.

    No feu cas del títol! No és pas veritat! 😉

    Share

    Article complet

  • Pipiripips

    Escrit per el 15 de March del 2012 a les 10:30 a: Comunicació

     

    Cada cop em sembla més evident que el rècord català de variabilitat verbal és patrimoni de la rosella (Papaver rhoeas), la flor de la qual té propietats al·lucinògenes i, potser per això, incita a anomenar-la de maneres molt variades. L’última que he descobert és paparota. Així en diuen a Olesa de Montserrat, molt a prop de la denominació terrassenca de paparola. De fet, paparota només surt a l’Alcover-Moll com a variant de paparola però sense definir-ne l’abast geogràfic. Les paparotes d’Olesa són la tretzena forma d’anomenar la rosella que documento. Per ordre alfabètic: ababols (a la Franja de Ponent), badabadocs (Sabadell), gallarets i/o gallgallarets (Besalú i en general a les comarques gironines, però també a Súria, al Bages), paparoles (Terrassa), peperepeps (al Pallars), pipiripips (Manresa), puputs i/o pupuruputs (Agramunt i altres indrets de Ponent), quequerequecs (El Vendrell), quicaracocs (Calella de Palafrugell) i quiquiriquics (Girona ciutat). Com que, des que he començat a recol·lectar roselles encara no he visitat ni el País Valencià ni ses Illes, intueixo que encara n’hi deu haver més. De manera que la rosella passaria per davant d’altres molts catalans de variabilitat tan reconeguda com l’aigua o el tomàquet (tomata, tomaca, tomàtiga…).

    Màrius Serra, El Punt Avui, 8 de març del 2012

    Share

    Article complet

  • Punxir?

    Escrit per el 08 de March del 2012 a les 10:22 a: Comunicació

    Si mai t’has de vacunar de res i ets al Bages, observaràs una curiosa adequació de la grafia a l’acció descrita. Una agulla bagenca no serveix per a punxar sinó per a punxir. També a ses Illes punxen de punxir, més que no pas de punxar, tal com recull l’Alcover-Moll. No em diran que la (i) no és més punxeguda que no pas la (a)! És a dir, que el Pinxo té més nom de punxar (o de punxir) que no pas en Panxo! Entre les diverses causes que conflueixen en l’evolució dels mots, jo no menystindria l’adequació de la grafia (i) a l’aspecte d’un estri punxegut com una agulla. De fet, a Mèxic en vaig recollir un exemple flagrant. En diversos tallers de cotxes vaig llegir rètols que contenien el verb ponchar associat als pneumàtics. Vaig recordar el que deia en Tísner (els mexicans parlen mexicà) i vaig mirar d’escatir-ho. Resulta que un pneumàtic pot estar pinchado o ponchado, i en el segon cas es pot reinflar. Sembla evident que l’oposició (i/o) remet a la parella punxegut/rodó. Naturalment, el verb ponchar no consta al DRAE i podria ser un anglicisme procedent de punch. Igual com tampoc punxir figura al DIEC. Als nens de Súria, però, no els preocupa gens d’on ve o deixa de venir punxir. Quan els vacunen l’únic que els amoïna és la magnitud de l’agulla.

    Share

    Article complet

  • Socialisme o barbàrie

    Escrit per el 22 de February del 2012 a les 22:22 a: Comunicació

    Finalment, aquí teniu el recull de barbarismes que portava el Sergi. Estan en un document en línia a què tots podem accedir sense cap mena de registre ni requisit. Tots podeu editar-lo com vulgueu: afegir-n’hi, comentar-los… La idea, doncs, és, tal com vam dir a l’aula, socialitzar aquest coneixement per evitar la barbàrie. Podeu triar un color per unificar i identificar les vostres intervencions (per exemple, jo m’he triat un elegant daurat Ferrero Rocher) i podeu fer-les anònimament o identificant-vos. També podeu exportar-vos el document en diversos formats.

    Atenció: la llista és llarga, i no sé si podrem afegir-hi res… També barreja incorreccions amb qüestions estilístiques (no tot són errors), i no està revisada. És a dir: no és un document normatiu ni de curs.

    La llista prové del Servei Lingüístic de la UOC, de la secció “Castellanismes més freqüents”. D’aquesta mateixa pàgina, el Sergi i jo us recomanem la pestanya “Dubtes més freqüents”, en què hi ha molts dels dubtes més habituals ordenats alfabèticament i una explicació més detallada de quins són els usos correctes.

    Finalment, us envio la meva llista particular de barbaritats, els Mai no ho diries. És una llista curta, un top ten dels més més freqüents, la majoria dels quals ja ens han sortit als Esmenem-nos.

    Share

    Article complet

  • Podem descarregar-nos-les?

    Escrit per el 28 de January del 2012 a les 18:00 a: Comunicació

    Sí, podem, no ens posem nerviosos. A propòsit del dubte sorgit a classe, he consultat el Termcat i dóna per bo descarregar per traduir download. Dóna baixar com a opció preferent, però accepta els dos verbs. Ara bé, el mateix Termcat, en el seu web, fa servir descarregar

    Share

    Article complet

  • Verbigràcia

    Escrit per el 14 de January del 2012 a les 12:58 a: Comunicació, Enllaços

    Recaragolaments amb els verbs?

    Us presento alguns dels recursos de què disposem per tal de conjugar els verbs, perquè no hàgim de carretejar el Xuriguera quan escrivim amb l’ordinador:

    El diccionari d’Enciclopèdia Catalana inclou la conjugació dels verbs (aquesta obra la teniu al menú Enllaços del nostre bloc, amb les sigles GDLC). Heu de buscar el verb per l’infinitiu, i a l’entrada hi trobareu l’enĺlaç a la conjugació completa.

    El Con Jugador ens mostra la conjugació en totes les variants dialectals (també el teniu al bloc, a la categoria Enllaços). És una mica auster i peladet de disseny, i una mica embolicat per la profusió d’abreviatures, però és una eina interessant.

    El verbs catalans ens dóna la conjugació i, a més, ens diu el règim (quines preposicions pot portar cada verb, una cosa molt útil). També ens permet practicar, fins i tot en diferents variants dialectals.

    Finalment, Verbix és una aplicació que conjuga els verbs catalans -i els d’un munt d’altres llengües-. Un detall interessant és que ens destaca amb un color diferent les formes irregulars, cosa que ens ajuda a adonar-nos-en. És divertit perquè té un punt surrealista i porta la coherència gramatical més enllà de la realitat: també ens conjuga els verbs inexistents: si ens n’inventem un, ens el desplega, tot i que ens adverteix que no el reconeix i que no es responsabilitza del resultat. És útil per veure la regularitat i la sistematicitat dels paradigmes.

    Share

    Article complet

  • CatNadal

    Escrit per l'11 de January del 2012 a les 13:15 a: Comunicació

    Qui són aquells tres? Els Reis Mags o els Reis de l’Orient? O Reis Mags de l’Orient? En català són els Reis d’Orient. Poca broma: sembla que, més que venir de l’Orient, hi regnin. Quan vénen, fan la Cavalcada (no Cavalgata). Els camells poden cavalcar, encara que no siguin cavalls? Sí, i altres bèsties també.

    Darrerament, segurament per poderoses raons pudoroses, prolifera molt una lexicalització eufemística: el cagatió. El DIEC diu “fer cagar el tió”: és a dir, fer-lo cagar, no cagar-lo (no ens passem…). Per tant, ni fem el cagatió, ni caguem el tió: fem cagar el tió.

    I és que per a nosaltres són ben normals, però el caganer i fer cagar el tió poden resultar costums sorprenents a persones que no els coneixen. Aquí teniu una divertida explicació sobre aquestes tradicions catalanes a la BBC.

    Share

    Article complet