Entrades amb l'etiqueta ‘dialectologia’

  • Dialectologia

    Escrit per el 22 de April del 2012 a les 0:09 a: Complementaris

    Exercicis complementaris de dialectologia (són els que hem repartit a classe).

    L’última pregunta està malament; elimineu-la, no us hi trenqueu les banyes. La numeració de les preguntes no coincideix, però no tindreu problemes per relacionar exercicis i solucions.

    Exercicis

    Solucions

    D’altra banda, aquí teniu el resum de dialectrologia (el full d’esquemes que hem repartit a classe).

    Share

    Article complet

  • Pipiripips

    Escrit per el 15 de March del 2012 a les 10:30 a: Comunicació

     

    Cada cop em sembla més evident que el rècord català de variabilitat verbal és patrimoni de la rosella (Papaver rhoeas), la flor de la qual té propietats al·lucinògenes i, potser per això, incita a anomenar-la de maneres molt variades. L’última que he descobert és paparota. Així en diuen a Olesa de Montserrat, molt a prop de la denominació terrassenca de paparola. De fet, paparota només surt a l’Alcover-Moll com a variant de paparola però sense definir-ne l’abast geogràfic. Les paparotes d’Olesa són la tretzena forma d’anomenar la rosella que documento. Per ordre alfabètic: ababols (a la Franja de Ponent), badabadocs (Sabadell), gallarets i/o gallgallarets (Besalú i en general a les comarques gironines, però també a Súria, al Bages), paparoles (Terrassa), peperepeps (al Pallars), pipiripips (Manresa), puputs i/o pupuruputs (Agramunt i altres indrets de Ponent), quequerequecs (El Vendrell), quicaracocs (Calella de Palafrugell) i quiquiriquics (Girona ciutat). Com que, des que he començat a recol·lectar roselles encara no he visitat ni el País Valencià ni ses Illes, intueixo que encara n’hi deu haver més. De manera que la rosella passaria per davant d’altres molts catalans de variabilitat tan reconeguda com l’aigua o el tomàquet (tomata, tomaca, tomàtiga…).

    Màrius Serra, El Punt Avui, 8 de març del 2012

    Share

    Article complet

  • Punxir?

    Escrit per el 08 de March del 2012 a les 10:22 a: Comunicació

    Si mai t’has de vacunar de res i ets al Bages, observaràs una curiosa adequació de la grafia a l’acció descrita. Una agulla bagenca no serveix per a punxar sinó per a punxir. També a ses Illes punxen de punxir, més que no pas de punxar, tal com recull l’Alcover-Moll. No em diran que la (i) no és més punxeguda que no pas la (a)! És a dir, que el Pinxo té més nom de punxar (o de punxir) que no pas en Panxo! Entre les diverses causes que conflueixen en l’evolució dels mots, jo no menystindria l’adequació de la grafia (i) a l’aspecte d’un estri punxegut com una agulla. De fet, a Mèxic en vaig recollir un exemple flagrant. En diversos tallers de cotxes vaig llegir rètols que contenien el verb ponchar associat als pneumàtics. Vaig recordar el que deia en Tísner (els mexicans parlen mexicà) i vaig mirar d’escatir-ho. Resulta que un pneumàtic pot estar pinchado o ponchado, i en el segon cas es pot reinflar. Sembla evident que l’oposició (i/o) remet a la parella punxegut/rodó. Naturalment, el verb ponchar no consta al DRAE i podria ser un anglicisme procedent de punch. Igual com tampoc punxir figura al DIEC. Als nens de Súria, però, no els preocupa gens d’on ve o deixa de venir punxir. Quan els vacunen l’únic que els amoïna és la magnitud de l’agulla.

    Share

    Article complet

  • Verbigràcia

    Escrit per el 14 de January del 2012 a les 12:58 a: Comunicació, Enllaços

    Recaragolaments amb els verbs?

    Us presento alguns dels recursos de què disposem per tal de conjugar els verbs, perquè no hàgim de carretejar el Xuriguera quan escrivim amb l’ordinador:

    El diccionari d’Enciclopèdia Catalana inclou la conjugació dels verbs (aquesta obra la teniu al menú Enllaços del nostre bloc, amb les sigles GDLC). Heu de buscar el verb per l’infinitiu, i a l’entrada hi trobareu l’enĺlaç a la conjugació completa.

    El Con Jugador ens mostra la conjugació en totes les variants dialectals (també el teniu al bloc, a la categoria Enllaços). És una mica auster i peladet de disseny, i una mica embolicat per la profusió d’abreviatures, però és una eina interessant.

    El verbs catalans ens dóna la conjugació i, a més, ens diu el règim (quines preposicions pot portar cada verb, una cosa molt útil). També ens permet practicar, fins i tot en diferents variants dialectals.

    Finalment, Verbix és una aplicació que conjuga els verbs catalans -i els d’un munt d’altres llengües-. Un detall interessant és que ens destaca amb un color diferent les formes irregulars, cosa que ens ajuda a adonar-nos-en. És divertit perquè té un punt surrealista i porta la coherència gramatical més enllà de la realitat: també ens conjuga els verbs inexistents: si ens n’inventem un, ens el desplega, tot i que ens adverteix que no el reconeix i que no es responsabilitza del resultat. És útil per veure la regularitat i la sistematicitat dels paradigmes.

    Share

    Article complet

  • El Con Jugador

    Escrit per el 19 de December del 2011 a les 13:05 a: Enllaços

    El Con Jugador és una aplicació que et dóna la conjugació dialectal dels verbs catalans. És una mica auster i peladet de disseny, però és una eina interessant.

    8.637 verbs agrupats en 86 paradigmes: jugau-hi!

    Share

    Article complet