RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Sobre aquest bloc.

Blog del curs de nivell superior de Salt

  • Dimarts, 5 de juny del 2018

    a) Normativa: remarques

    b) Connectors

    Us copio el solucionari de l’activitat de la fotocòpia:

    1. gràcies a
    2. com
    3. per a
    4. per
    5. on
    6. N’
    7. Sota
    8. Tanmateix
    9. que

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 29 de maig del 2018

    a) Els connectors

    Hem completat els espais buits de les ressenyes de L’últim abat de Martí Gironell i del Lais de Maria de França.

    b)

    El gerundi

    Gerundi de simultaneïtat o anterioritat

    El gerundi pot expressar una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal. Per exemple:

    Llegia mossegant-se les ungles. (acció simultània)
    Mirant aquella pel·lícula li va venir la son. (acció simultània)
    Sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. (acció anterior)
    Havent dinat vam sortir a fer un volt. (acció anterior)

    Gerundi adverbial

    El gerundi també pot fer la mateixa funció que un adverbi, és a dir, pot expressar els valors següents:

    • Manera: el gerundi expressa la manera com es desenvolupa l’acció del verb principal. Per exemple: Els veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa (‘la manera de col·laborar-hi va ser venent números’).
    • Condició: el gerundi equival a la conjunció si. Per exemple:Llevant-te d’hora guanyaries molt temps(‘si et llevessis d’hora’).
    • Instrument: el gerundi expressa el mitjà o l’instrument amb què es duu a terme l’acció del verb principal. Per exemple: Va pintar la paret passant-hi el corró (‘amb el corró’).
    • Causa: el gerundi equival a la conjunció perquè o com que. Per exemple: No veient-hi res d’estrany, va donar per tancada la inspecció (‘com que no hi va veure res d’estrany’).
    • Concessió: el gerundi equival a la conjunció encara que. Per exemple: Donant-los el que reclamen, no en tindran mai prou(‘encara que els donem el que reclamen’).

    Gerundi predicatiu o atributiu

    El gerundi també es pot fer servir per complementar un nom. En aquest cas, el verb de l’oració principal ha de ser de percepció, com ara: veuresentirmirarescoltarnotarobservarrecordar,descriuregravar,retratar, etc. Per exemple:

    Van sentir uns nens xisclant com uns esperitats.
    Sempre recordo l’àvia fent mitja al menjador.
    Vaig gravar la Judit felicitant el seu germà.

    [Optimot, 2180/2]

    Gerundi de posterioritat o conseqüència

    El gerundi no pot expressar una acció posterior a la del verb principal o una conseqüència d’aquest verb. Per exemple, no és correcte:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables, promovent un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret donant les gràcies als assistents.

    El conductor es va adormir al volant, provocant un greu accident.

    En canvi, caldria dir:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables i promou un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret i tot seguit va donar les gràcies als assistents
    .
    El conductor es va adormir al volant, cosa que va provocar un greu accident.

    Gerundi copulatiu

    El gerundi tampoc no es pot fer servir quan equival a una frase amb la conjunció copulativa i. Per exemple, no és correcte:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, sent una de les bandes més consolidades del panorama musical català.
    El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament.

    En canvi, caldria dir:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, i és una de les bandes més consolidades del panorama musical català. (o bé de manera que és una de les bandes).
    El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament.

    Gerundi especificatiu

    El gerundi no pot actuar com a complement d’un nom amb valor especificatiu. Per tant, no pot ser equivalent a un adjectiu que especifiqui, restringeixi o determini l’extensió d’aquest nom. Per exemple, no és correcte:

    una carta informant sobre els preus
    una circular comunicant el nou horari
    una contesta acostant-se a la insolència
    un escrit notificant el nomenament
    un quadre representant la solitud
    una sentència condemnant el demandat

    En canvi, caldria dir:

    una carta per informar sobre els preus
    una circular en què es comunica el nou horari
    una contesta que s’acosta a la insolència
    un escrit de notificació del nomenament
    un quadre que representa la solitud
    una sentència que condemna el demandat  

    Gerundi final

    Finalment, el gerundi no pot expressar finalitat. L’oració final es pot construir amb la preposició per. Per exemple, en lloc de dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat aportant els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns

    caldria dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat per aportar els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió per defensar els veïns.

    [Optimot, fitxa 4438/7]

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 24 de maig del 2018

    Resultat d'imatges de perlas naturales

    a) Revisió i correcció de textos

    1. La gestoria HabiGest de Girona ha rebut en un període de dos mesos un nombre significatiu de reclamacions provinent de la comunitat de veïns del bloc de pisos situat carrer Nou nº 16. > La gestoria HabiGest ha rebut en els últims mesos força reclamacions de la comunitat del carrer Nou, 16.
    2. Aquest gran nombre d’alumnat en el servei de menjador ha fet que la seva infraestructura, pel que fa a l’equipament i maquinari, hagi quedat insuficient… > Aquest gran nombre d’alumnes usuaris del servei de menjador ha fet que l’equipament  sigui insuficient…
    3. En l’actualitat, l’origen dels treballadors de la nostra empresa és majoritàriament de fora del municipi. > La majoria dels treballadors viuen fora del municipì.
    4. L’augment de treballadors que venen amb tren en els darrers anys, ha fet disminuir l’ús del vehicle privat, millorant l’accés a les instal·lacions i reduint de forma dràstica els robatoris i furts als vehicles dels treballadors. > L’augment de treballadors que venen amb tren en els darrers anys, ha fet disminuir l’ús del vehicle privat. Això ha fet que millori l’accés a les instal·lacions i que es redueixin de forma dràstica els robatoris i furts als vehicles dels treballadors.
    5. …ha encarregat el present informe, sobre la mobilitat dels treballadors de l’empresa, per tal de ser presentat al consell rector de la cooperativa. > …ha encarregat el present informe, sobre la mobilitat dels treballadors de l’empresa, per tal de presentar-lo al consell rector de la cooperativa.
    6. Una empresa externa s’encarrega de la seva neteja [de les estovalles i els tovallons del menjador] cada quatre o cinc dies, cosa que dificulta poder-les canviar sempre que aquestes el requereixin. > Una empresa externa s’encarrega de netejar-los cada quatre o cinc dies, cosa que dificulta canviar-los sempre que calgui.
    7. El portàtil és una eina per a treballar, i tant la protecció, manteniment i ús d’aquest és responsabilitat dels alumnes. > El portàtil és una eina per treballar i l’alumne és responsable tant  de protegir-lo i mantenir-lo com de fer-ne un bon ús.
    8. La presència continuada de portàtils a la taula incita a les distraccions. > La presència de portàtils a l’aula distreu els alumnes.
    9. Les taules i les cadires del menjador estan molt juntes unes amb les altres quedant un passadís de 20 cm d’amplada, dificultant el pas entre els alumnes. > Les taules i les cadires del menjador estan molt juntes i només queda un passadís de 20 cm d’amplada, cosa que dificulta el pas entre els alumnes.
    10. El dispositiu ha de ser desplaçat d’un lloc a l’altre per part de l’alumne i això també augmenta els risc de caigudes i trencament i la possibilitat de patir sobrecàrregues musculars per part de l’alumne. > L’alumne ha de portar el dispositiu d’un lloc a l’altre. Això augmenta el risc que l’ordinador caigui i es trenqui i que l’alumne pateixi sobrecàrregues musculars.
    11. És per això que caldria una millora, en tots els sentits, del servei. > Per això, caldria millorar el servei.
    12. Canviar els ordinadors portàtils per ordinadors fixos que permeten treballar amb una millor ergonomia i no s’han de carregar ni transportar. > Canviar els ordinadors portàtils per ordinadors fixos que permeten treballar amb una millor postura i no s’han de carregar ni transportar.

    b) L’exposició oral

    Hem analitzat el contingut de la intervenció de Biel Mesquida.

    DEURES:

    • Tenint en compte la intervenció de Biel Mesquida en la presentació de la reedició de L’adolescent de sal, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista digital Catorze que tracti del que cal perquè un llibre continuï esdevingui un clàssic.
    • Descarregueu-vos el model de prova.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 22 de maig del 2018

    Resultat d'imatges de reloj de arena gif

    a) Els pronoms febles

    El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    Manuel Baixauli, Espiral (2010): “Epíleg”

    —Què has canviat, a Espiral?

    —Coses. És el nostre primer llibre, encara ets verd. No sóc molt més expert que tu, però ara use menys adjectius, menys adverbis acabats en ment, evite la grandiloqüència, el barroquisme… Busque claredat.

    (…)

    —He subtilitzat alguns finals. He canviat, també, alguns títols.

    (…)

    —Què creus que has guanyat, amb això?

    —Tensió. Importantíssima, en un microconte. Alguna història, com ara “Novel·la”, l’he escrita de nou; de “Màscara”, que ara es titula “Aniversari”, n’he extirpat dos terços del text… M’he pres totes les llicències. Però l’essència del llibre és manté. O millor: Espiral és, en aquesta nova edició, més Espiral encara.

    —No esdevindrà castració, tanta poda?

    —No. Pot semblar un text massa nu, però després creix.

    —Creix, on?

    —Dins del lector.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 17 de maig del 2018

    Com hem de dir les hores en català? (i altres temes)

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    a) Els pronoms febles

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    1. Evidentment, ho ha fet ràpidament perquè ha actuat àgilment. > [ús abusiu dels adverbis acabats en -ment] sens dubte, de pressa, de manera àgil
    2. Hem observat les principals diferències dels animals analitzats. > [adjectiu davant del nom] les diferències principals
    3. L’Administració vol conscienciar els ciutadans del tema de l’ecologia. > [poca precisió lèxica] sobre els problemes mediambientals
    4. L’aprovació de la llei de pobresa energètica s’haurà d’endarrerir. > [nominalització] La llei de pobresa energètica s’haurà d’aprovar més endavant
    5. L’associació de veïns ha demanat un millor asfaltatge dels carrers i un disseny més correcte dels trajectes dels autobusos. > [nominalització] que s’asfaltin millor els carrers i que es dissenyin millor els trajectes dels autobusos
    6. La disposició entrarà en vigor a partir de la seva publicació. > [nominalització i abús del possessiu]quan es publiquin
    7. La victòria va ser deguda a la preparació de l’atleta. > [estructura passiva] Gràcies a la preparació, l’atleta va guanyar.

    DEURES:

    • Llegiu les dues versions de “Desert” de Manuel Baixauli i compareu-les.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de maig del 2018

    La criatura

    a) Els pronoms febles

    Hem analitzat els pronoms febles del conte “La criatura” de Manuel Baixauli.

    b) Les propietats textuals: l’estilística

    1. Biel Mesquida va publicar L’adolescent de sal l’any 1975. > [expressió poc concisa] el 1975
    2. Com a representants dels veïns, entrarem tots ensems a la reunió. > [paraula d’ús poc corrent] junt, plegats
    3. Com que no hi ha anat documentat, l’han sancionat. > [cacofonia] anava sense documents
    4. Durant l’últim any, la qüestió dels actes delinqüents ha experimentat un augment més gran que no en els altres anys. > [poca precisió lèxica i construcció sintàctica enrevessada] els actes delictius han augmentat més que en els anys anteriors
    5. Els dos veïns van anar a passejar amb llur fill. > [paraula d’ús poc corrent] el seu
    6. Els lladres encastaren el cotxe a l’aparador de la joieria. > [passat simple] van encastar
    7. Estàvem buscant un jove que no havíem vist mai amb el nostre company Jordi. > [ambigüitat]

    DEURES:

    • Completeu el conte “Fruita” amb el pronom o els pronoms adequats.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de maig del 2018

    A partir del curs que ve, s’hauran acabat les excuses per no venir a classe els dies de pluja.

    a) Els complements verbals

    És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició en, com ara complaure’sentossudir-seexercitar-seconsistir, basar(-se) interessar-seinvertirvacil·larengrescar-se o capficar-se, entre moltes altres, mantinguin aquesta preposició o bé la canviïn per a quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals la preposició preferible és a.

    Així mateix, és habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformarsecomptar, avenir-se, estar d’acordser compatible o trobar-se, mantinguin la preposició amb o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu.

    Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.

    La preposició en s’usa davant d’un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l’adverbi quan. Per exemple:

    En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)

    Malgrat que en els registres formals generalment s’ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d’oracions en tots els registres. Per exemple:

    Al sortir de classe vam anar al cinema.

    b) Els dialectes catalans

    c) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Recomaneu un llibre als companys de classe. Feu-ne la sinopsi i una breu valoració crítica. La intervenció ha de durar al voltant d’un minut i mig.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 8 de maig del 2018

    Resultat d'imatges de con ocho basta

    a) Els signes de puntuació

    Els incisos són fragments introduïts en una oració, que hi aporten informació, dels quals, en alguns casos, també es pot prescindir. Per exemple:

    La Junta es reunirà, com cada setmana, per comentar els projectes en curs.

    Habitualment apareixen al mig de l’oració, però poden ser al principi o al final. Es marquen amb comes, tot i que també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis. Es pot establir una gradació en l’ús d’aquests tres signes de puntuació segons l’allunyament de l’incís respecte al sentit del discurs; de menys a més allunyat: comes, guions i parèntesis.

    Així, les comes introdueixen incisos més lligats al text, com ara elements circumstancials. Per exemple:

    Evidentment, ja hi aniré jo a recollir-ho.

    Els guions indiquen un contrast més brusc, per mitjà del qual l’autor o autora fa una observació a part o un comentari. Per exemple:

    En el web de l’empresa —en català i en castellà— hi consta el nombre de treballadors.

    Finalment, els parèntesis, en canvi, contenen un aclariment, una informació complementària que es considera afegida al text. Per exemple:

    Aquest establiment no ha deixat mai de donar servei des de la seva fundació (1906).

    [Optimot, fitxa 6786/2]

    b) Els complements verbals: el complement directe i el complement indirecte

    Generalment, el complement directe va immediatament després del verb i no va precedit de cap preposició. Ara bé, hi ha una sèrie de casos en què el complement directe apareix o pot aparèixer introduït per la preposició a.

    1. Complement directe amb duplicació pronominal

    — Cal la preposició a davant dels pronoms personals forts de complement directe, que generalment apareixen duplicats per un pronom feble. Per exemple: Em volen convidar a mi, a la festa, però no a tu. Es va trair a si mateix amb aquella mentida.

    — Cal la preposició a davant de qualsevol complement directe duplicat per un pronom feble de primera o segona persona del plural. Per exemple: Aquesta tasca us ocuparà a tots els de l’oficina.

    — Cal la preposició a en expressions recíproques com l’un a l’altre. Per exemple: Passàvem les hores mirant-nos els uns als altres.

    2. Quantificadors

    — Es pot posar la preposició a amb els pronoms quantificadors tothomcada ucadascúqualsevolningúalgú, etc. Per exemple: El frau podria implicar (a) algú de la teva empresa.

    — Cal la preposició a amb quantificadors i indefinits en plural (moltspocsbastantsuns quantsunsuns altres, etc.) usats com a pronom, sempre que a la frase no hi hagi també el pronom en. Per exemple: La teva decisió afectarà a molts (però La teva decisió n’afectarà molts). El resultat de les eleccions va sorprendre a més d’un (però El resultat de les eleccions en va sorprendre més d’un).

    3. Interrogatius, exclamatius i relatius

    — Cal la preposició a amb els interrogatius i exclamatius quiquinsquines quantsquantes si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: A qui ha vist la Maria? (però Qui han vist les teves filles?). Mira a quants amics acompanyen els pares en cotxe (però Mira quants amics acompanya el pare en cotxe).

    — Cal la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu amb antecedent explícit. Per exemple: He vist la noia a qui la mare va criticar.

    — Es pot posar la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu sense antecedent explícit, especialment quan el relatiu es refereix a una persona concreta. Per exemple: Busquen (a) qui et va robar el cotxe.

    — Cal la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu sense antecedent explícit quan el verb de l’oració principal és psicològic. Per exemple: La notícia va sorprendre a qui no se l’esperava.

    — Cal la preposició a davant del relatiu el qual si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: Va parlar amb la infermera, a la qual supervisarà el metge (però Va parlar amb la infermera, la qual supervisaran els metges).

    4. Alteracions de l’ordre bàsic de l’oració

    — Cal la preposició a quan el complement directe animat està dislocat, si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: A les teves amigues les portaran a casa (però Les teves amigues, les portarem a casa). Ja els han cridat, a tots els pacients (però Ja els ha cridat, tots els pacients).

    — Cal la preposició a quan el complement directe animat està dislocat i el verb és psicològic, encara que no hi hagi ambigüitat. Per exemple: A molts companys això els molesta. Aquestes manies no els afecten, als seus amics.

    — Cal la preposició a quan el subjecte va després del verb i és al costat del complement directe. Per exemple: Diuen que rellevarà al president una consellera de confiança.

    — Cal la preposició a quan el complement directe apareix després del complement de règim. Per exemple: Va voler convèncer d’acceptar aquell tracte al seu germà.

    5. Oracions comparatives i coordinades

    — Es pot posar la preposició davant d’un complement directe quan es troba en una construcció coordinada o comparativa en què coincideix amb un altre complement directe que sí que en porta. Per exemple: T’han felicitat a tu i (a) la Cristina.

    — Cal la preposició quan en una oració coordinada o comparativa no hi ha un verb explícit. Per exemple: L’estimava com una mare al seu fillEls nois havien vist els pares, però els pares als nois no.

    [Optimot, fitxa 7701/5]

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte).

    [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    DEURES:

    • Llegiu el conte “Avís” de Manuel Baixauli. Marqueu-hi tots els trets propis del valencià que hi trobeu i identifiqueu la funció sintàctica dels elements subratllats.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 3 de maig del 2018

    a) Revisió i correcció de textos

    • Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -isme-itat-itzar, etc. porten dièresi encara que en el mot primitiu hi hagi diftong. Per exemple: ar-caic però ar-ca-ït-zantar-ca-ït-zardéu però de-ï-tatde-ï-fi-carde-ï-for-meeu-ro-peu però eu-ro-pe-ït-zanteu-ro-pe-ï-tatfluid però flu-ï-di-tatflu-ï-de-sahe-roi però he-ro-ï-ci-tatlaic però la-ï-ci-tat. S’exceptuen els derivats amb el sufix –al, atès que es manté el diftong del mot primitiu: coitalcol·loidalesferoidalfluidal,helicoidallaicalromboidaltrapezoidal, etc., menys proïsmal veïnal. (Els mots derivats amb –al s’havien escrit amb dièresi fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016.)
    • Els articles definits el la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d’usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l’ús de l’apòstrof.
    • lliurar ‘posar en poder, a la discrceció, d’algú’ / deslliurar ‘alliberar’
    • sèpia ‘mol·lusc, color’ / sípia ‘mol·lusc, escopinada’

    b) Sintaxi

    DEURES:

    • Feu l’exercici 4 de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 26 d’abril del 2018

    MILLARS el nom d’aquests lloc, prové del col·le. MILIARES ‘camps de mill’. [Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae]

    MANEL 
    Nom propi d’home, contracció familiar de Manuel; cast. Manolo.
    Fon.: 
    mənέɫ (or., men.); manέɫ (occ.).
    Intens.: 
    Manelet; Manelic; Maneló.

    [Diccionari Català-Valencià-Balear]

    a) Les enumeracions

    [Unitat 4, activitat 7]

    b) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 4, activitat 9]

    Nosaltres sentim “(una) olor de” i no pas “(un) olor a”, com els castellans. Però l’olor, tant pot ser bona com dolenta. Per a la dolenta també tenim pudorfortorferum i tuf, però tan correcte és fer pudor com fer mala olor, i un negoci tèrbol fa pudor (o olor) de socarrim (o de cremat).

    No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de PUDOR (vergonya) i l’altra de PUTOR (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari “Això olora malament!” no diré què en penso, per pudor. Per contra, pudir (a) és només fer pudor mala olor (de), que són les formes estàndards.

    [Albert Pla Nualart, “La nit és negra i el món put a formatge“, Ara.cat]

    DEURES:

    • Tria un d’aquests supòsits i redacta un informe (entre 200 i 300 paraules). Aprofita la informació dels annexos. [Unitat 4, tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme