RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Sobre aquest bloc.

Blog del curs de nivell superior de Salt

  • Dijous, 12 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de ciclostil

    Arqueologia de la memòria: el ciclostil

    a) La sinonímia

    [Cliqueu sobre la imatge per accedir al vídeo.]

    Un sinònim, és a dir, un mot amb el mateix significat, fa el text un poc més seductor: La dacsa és originària d’Amèrica. De fet, el panís era fonamental per a les civilitzacions precolombines. Trobar sinònims no és fàcil: ens uns casos hi ha matisos de significat que els converteixen en sinònims parcials, com ara cristall-vidre; o es diferencien en els àmbits d’ús, com ara testicle-colló. Fins i tot, parell pràcticament idèntics com dur-portar tenen, a vegades, distribucions diferents: es pot dir portar-se bé, però no *dur-se bé. Els únics sinònims exactes són els geosinònims, és a dir, mots que s’usen en llocs diferents: dacsa-blat de moro-panís, poal-galleda, roig-vermell, etc.

    [Va de bo. Nivell superior de valencià (C2)]

    b) Estilística: remarques

    DEURES:

    • Corregiu o milloreu, si cal, les frases de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 10 d’abril del 2018

    Unes quantes propostes per fer una ruta gastronòmica.

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 3, tasca intermèdia]

    1. L’Esparra és una masia amb 300 anys d’història, però restaurada amb molt de gust.
    2. El que és segur, és que sortirem amb la panxa plena i sense que la butxaca se’n ressenti.
    3. Consta d’un bar amb estanc i de diferents sales, de les quals dues són interiors i la tercera és exterior. > dues d’interiors i una altra d’exterior
    4. A prop del centre de Palamós, una cafeteria ideal per prendre tant un cafè com un entrepà o una tapa d’atmosfera agradable i una decoració molt fresca que fan del local que sigui molt tranquil i amb un servei molt proper. > L’atmosfera agradable i una decoració molt fresca fan del local un lloc = L’atmosfera agradable i una decoració molt fresca fan que el local sigui
    5. Quan vas al millor restaurant del món no saps ben bé què esperar o, possiblement, no t’imagines el que estàs a punt de viure en el Celler de Can Roca. > ni
    6. Excel·lent és també el celler […] > El celler també és excel·lent.
    7. Començar amb un aperitiu de mousse d’espàrrecs i escopinyes; gaudir del salmó salvatge fumat al moment, la lasanya de nap negre, tòfona i botifarra de perol, el suquet de carxofa amb llobregant i botifarra negra, i l’amanida de faves i pèsols amb vieira; per acabar amb l’estofat de pinya amb escuma de xocolata i gelat de vainilla i el sorbet de coco amb núvol de menta, justifiquen sobradament el seu preu. > i / justifica
    8. […] aquest local ha anat canviant de mans en mans […] > canviant de mans = de mà en mà
    9. Durant l’estiu podeu relaxar-vos a la terrassa del restaurant copa en mà […] > amb una copa a la mà = bevent una copa
    10. […] hi trobem una masia de pedra restaurada, en la qual, La gran varietat de plats catalans, la carta per a celíacs (que no la trobem en tots els restaurants) i la gran zona verda perquè pugui jugar la mainada, fan d’aquest lloc, un espai ideal per poder passar un dia fantàstic amb la família.
      • REMARQUES:
    • Quan es parla d’entitats formalment constituïdes, com ara una institució, un organisme, una empresa o un establiment, tant públics com privats, s’ha d’escriure en majúscula la primera lletra de tots els noms i adjectius que formen part de la denominació.
    • El verb sentir i els seus derivats es conjuguen com dormir; és a dir, sense l’increment –eix– en les formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu: sent, senti, consent, consenti, ressent, ressenti… Cal recordar, però, que els verbs assentir i dissentir no es conjuguen com dormir, sinó com servir, és a dir, amb l’increment –eix-.
    • Ordeneu els complements de la manera més natural possible i eviteu l’ambigüitat i els possibles malentesos.
    • Procureu no posar darrere del verb, sistemàticament, adverbis com jatambénomés encara.
    • La coordinació de sintagmes nominals en posició de subjecte provoca la presència del plural en el verb. Tanmateix, si el subjecte està format per una coordinació d’oracions subordinades, el verb apareixerà en singular.
    • Eviteu els tòpics periodístics: expressions que neixen amb voluntat d’originalitat i que, de tan repetides, perden força i frescor. Sovint els tòpics expressen de manera confusa, poc natural i prolixa el que podem dir de manera més clara, natural i breu.

    b) L’informe

    L’informe és un text expositiu i argumentatiu gràcies al qual es pot transmetre una informació; l’informe permet exposar unes dades adreçades a un destinatari que normalment haurà de prendre una decisió en referència al tema del text. Hi ha diferents tipus d’informe; normalment se sol parlar dels informes tècnics, administratius i acadèmics.

    L’objectiu de l’informe tècnic és presentar de forma clara i detallada un treball científic o tècnic d’investigació o desenvolupament, o descriure en quin estat o situació es troben un objecte o una persona molt concrets (per exemple, un edifici que pot caure, un pacient hospitalitzat, etc.). Els informes tècnics també poden considerar-se com un tipus de text bàsic de transferència de coneixements.

    L’informe administratiu té com a destinatària l’Administració, que és qui ha de prendre una decisió respecte de la situació que es descriu detalladament en l’informe que elabora un tècnic. L’informe en sí no és massa diferent d’un informe tècnic, encara que el redactor ha de manifestar aquí quina és la seva opinió professional o experta en relació a aquell problema o situació concrets, ja que de fet és l’Administració qui el requereix perquè exposi quina és aquesta situació i quines possibles solucions té.

    L’informe acadèmic és un text que s’elabora quan finalitza un projece d’investigació en l’àmbit universitari, encara que hi poden haver altres tipus d’informe en aquest context. En qualsevo cas, la seva finalitat és valorar els resultats del projecte, de la beca, de l’experimient o fins i tot de l’aprenentatge d’algú (les notes acadèmiques no són altra cosa que una mena d’informes).

    Atenent a la seva extensió, al tema o al suport, els informes poden ser de tipus variat: breus o extensos, de caràcter més o menys formal, orals o escrits (encara que els orals solen tenir com a base un informe escrit) i de diferent temàtica científica o tècnica (branques pures i interdisciplinars).

    [UPF]

    [Unitat 4, activitat 2]

    L’informe ha de ser un text clar, precís i ordenat. Cal tenir en compte que cada informe és un text únic, especial, que respon a una situació comunicativa determinada. Només la flexibilitat ens permetrà construir textos idonis per a cada situació.

    DEURES:

    • Feu l’exercici de sinònims de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 5 d’abril del 2018

    Combinar colores por contraste

    Avui hem après a combinar colors.

    L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clarvermell foscblau maríblau verdgris rogencverd blavós,marró vermellósgris perlablau cel, groc canariverd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clarcintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clarbruses blau marí mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) El blog de viatges

    Si necessiteu inspiració, podeu fer una ullada al millor blog de viatges en català segons els Premis Vila de Lloret del 2017.

    Si teniu l’autoestima per terra, podeu llegir aquest entrada del blog Volant he vist.

    DEURES:

    • Redacteu una entrada per a un blog de viatges en què descrigueu i recomaneu un lloc que us hagi agradat especialment. El text ha de tenir unes 300 paraules. [Unitat 3, tasca final]

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 4 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de zombies gif

    Són morts i estan vius? Estan morts i són vius?

    a) Usos dels verbs ser i estar

    En la llengua antiga, l’auxiliar de perfet per als verbs inacusatius era ésser, com ocorre en altres llengües romàniques com el francès o l’italià, i és viu encara en alguerès i en septentrional: On és aquell qui és nat? (‘ha nascut’); És eixit de casa (‘ha eixit’); Tot ço que li era esdevingut (‘havia esdevingut’). També es troba en alguna expressió estereotipada, com On s’és vist?, amb què s’expressa enuig o sorpresa. [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    La ultracorrecció s’assembla a les al·lèrgies: el sistema immunològic que s’encarrega de defensar la salut de la llengua pren per invasor el que no ho és i acaba atacant formes genuïnes. La sospita (justificada) que pesa sobre l’ús d’estar fa que canviem estar per ser quan no toca. [Albert Pla Nualart]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    [Unitat 3, activitat 7]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4, 5 i 6 de la fotocòpia. Feu servir el diccionari per resoldre els dubtes que tingueu.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 22 de març del 2018

    Resultat d'imatges de hilo

    Mirarem de seguir el fil.

    a) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Per això, les hem comparat amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours, after
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebró, culebron, culebrot
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay per view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu, líquid correctiu, corrector líquid / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happeningnomés pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot ser que el parlant no en faci cas i que continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  es conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser:
      Aquella noia és molt intel·ligent
    2. Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
      Ser de primera categoria
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar:
      No podrà jugar perquè està lesionat
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter divorciat s’usa tant ser com estar:
      En Joan és / està casat, no és /està pas solter
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar:
      Quan s’hi va calar foc, la casa era / estava buida
      La botiga és oberta
      La botiga està oberta
      El pla de regulació és incomplet
      El pla de regulació està incomplet
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist; tort, fluix, hi ha oposició semàntica:
      Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat:
      L’argumentació està malament
    8. Per a la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser:
      La unitat mòbil és a Granollers
      Aquí tenim el nostre convidat d’avui
    9. Construïm amb estar els grups preposicionals, si no tenen valor locatiu:
      El partit està a punt de començar
      Estan en contra de la proposta
      El palau no estava a la venda
      El catàleg està a disposició de tothom
      Estarem en contacte
      Estan en el bon camí
      Hi esteu a favor?
      Aquests preus estan a l’abast de qualsevol
      Estan de mal humor
      Estan de baixa
      Estan al corrent dels plans
      L’empresa estava en mans d’inexperts
      Per fi, està en llibertat
      Està en llibertat condicional
      Està sota sospita
      No estem per a bromes
      No està ni amb els uns ni amb els altres
      La inflació està al 2,9%
      El dòlar estava a 180 pessetes
      En quina fase està la requalificació dels terrenys?
      Estava fora de joc
      Va tornar a demostrar que pot estar al nivell dels millors
    10. Per indicar una estada amb la durada s’utilitza el verb estar:
      Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial
      Va estar un any a la presó
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o conviure amb una persona:
      Ara la Rosa està / s’està al carrer Rosselló (però preferirem dir que hi viu)
      L’Antoni està a Catalunya Ràdio
      Feia tres anys que la Marina estava amb en Vicenç
    12. S’utilitza el verb estar quan el complement de lloc no fa referència a un espai físic real:
      La CUP està a l’oposició
      Estem en grups de treball diferents

    [Referènciaesadir.cat]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

     

    Article complet

  • Dimarts, 20 de març del 2018

    Revisant la tasca final de la unitat 2…

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 2, tasca final]

    1. És molt difícil tenir un amic que el seu avi i/o àvia no sigui d’Andalusia […] i que, per tant, en el seu cognom no hi tingui un Martínez, un López o un Pérez. > l’avi o l’àvia del qual no sigui d’Andalusia = que no tingui l’avi o l’àvia d’Andalusia  
    2. Paco Candel va formar part de l’onada migratòria dels anys cinquanta i seixanta, on milers de persones del sud d’Espanya van venir a viure i a treballar a Catalunya. > durant els quals
    3. Els protagonistes de Els altres catalans, són aquestes persones immigrades, on per primera vegada en aquest llibre de Paco Candel, veuen exposada de forma directa i clara la seva vida diària […] > d’Els altres catalans / que per primera vegada, en aquest llibre de Paco Candel, veuen exposada de forma directa i clara la seva vida diària
    4. L’autor, qui va emigrar de petit a Barcelona, es va atrevir a explicar la seva experiència personal […] > que va emigrar de petit a Barcelona
    5. En definitiva, considero que cal insistir en la naturalitat amb la que Candel parlava de les diferències entre els catalans i els immigrants espanyols d’aquella societat de la postguerra […] > amb la qual Candel parlava
    6. […] un fenomen que fins llavors era un tema tabú i que ningú abans s’havia atrevit a parlar. > del qual ningú s’havia atrevit a parlar abans
    7. Van haver de passar més de 50 anys per entendre que aquells nous catalans formaven part de la societat catalana, tot i que provenien del mateix territori espanyol, que parlaven una llengua coneguda per la societat que l’acollia, que compartien una mateixa religió i amb qui van compartir jocs de carrer i pati. > els acollia / que hi van compartir jocs de carrer i pati
    8. […] un text autobiogràfic on abordava en profunditat la seva experiència com a immigrant, la qüestió de la identitat i el seu procés d’arrelament a Catalunya, la llengua, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua cap al seu país d’origen i la seva relació amb el país d’adopció. > en què / :
    9. Catalunya és xarnega gràcies al fenomen de Paco Candel, amb la qual cosa em sento molt identificat, i vosaltres? > Em sento molt identificat amb aquesta afirmació
    10. “Els altres catalans”, “Dios la que se armó”… són dos exemples […] > Els altres catalans i Dios la que se armó són dos exemples
    11. Molta d’aquesta gent, tot i sentir-se també catalans, no varen ser tractats com a tals, vivint així una situació de discriminació social que, per sort, va anar normalitzant-se amb els anys. > van / i van viure així una situació de discriminació social que, per sort, es va anar superant amb els anys
    12. Malgrat la seva diferent procedència geogràfica, la diversitat de llengües i religions, manca d’una història comuna de referència i les dificultats per sortir de la marginació. > Malgrat això, què va passar?

    b) La ressenya de restaurants

    [Unitat 2, activitats 5 i 6]

    DEURES:

    • Escriviu una ressenya sobre un restaurant que conegueu. La ressenya s’ha de publicar a la revista Time Out. Ha de tenir una extensió màxima de 200 paraules. [Unitat 3, tasca intermèdia]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 15 de març del 2018

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat el text “Escapada Castanyer d’en Cuch“.

    • Els noms propis es regeixen per la mateixa normativa lingüística que els noms comuns, excepte en el fet que la lletra inicial dels noms propis s’escriu amb majúscula. D’aquesta manera, doncs, els topònims catalans no poden presentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans. La forma ortogràfica dels topònims –inclosos els noms dels municipis i dels nuclis de població (ciutats, viles, pobles i llogarrets)– s’estableix a partir de la pronúncia genuïna actual i d’acord amb la documentació més antiga quan hi ha vacil·lacions gràfiques o dificultat per a determinar la forma correcta, sobretot en els casos de neutralització fonètica. Generalment, la solució històrica coincideix amb la forma viva, però, quan l’evolució ha allunyat el nom del seu origen (és a dir, que hi ha hagut
      canvis en el nom que no corresponen a vacil·lacions gràfiques), s’ha respectat la forma evolucionada i actual. (Generalitat de Catalunya, Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal)
    • En els noms de lloc s’escriu amb minúscula la denominació genèrica que els acompanya. (Generalitat de Catalunya, Majúscules i minúscules)

    Hem comentat l’ús de l’apòstrof en l’article i la preposició de:

    b) Els neologismes

    Un neologisme és una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües. Per tant, els manlleus són un tipus de neologisme.

    Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.

    Si voleu saber més coses sobre els criteris d’introducció de manlleus, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Sabeu quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules: tour operator, forfait, jet lag, check-in, overbooking, hub, low cost? Per trobar-lo podeu consultar l’Optimot.
    • Llegiu aquesta ressenya del restaurant Blanc i contesteu les preguntes.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 13 de març del 2018

    Resultat d'imatges de einstein gif

    El temps és relatiu

    a) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit. En canvi, les oracions substantives de relatiu no tenen antecedent:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les qualsque El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, cosa que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    b) Els neologismes

    Per entendre una mica més el funcionament dels neologismes i com s’adapten o s’adapten els manlleus, podeu llegir l’article de Neus Faura “El català i els neologismes“.

    DEURES:

    • Reviseu l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch”.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 8 de març del 2018

    bretxa

    1 1 f. [LC] [DE] Obertura que fa l’artilleria en una muralla. Batre en bretxa un mur.
    1 2 f. [LC] per ext. Batre en bretxa una doctrina.
    1 3 f. [LC] [AQ] Obertura feta en un mur, en un clos, etc.
    2 f. [GL] [GG] Pas estret entre muntanyes.
    3 1 f. [GL] Massa rocosa constituïda per cairells de roca fragmentada units per un ciment natural.
    3 2 f. [GL] Fissura engrandida dins la massa d’una roca calcària.

    [dlc.iec.cat]

    bretxa

    Desigualtat d’oportunitats entre dos grups de població per raons geogràfiques, socioeconòmiques, de gènere, etc.

    Mesures per combatre la bretxa salarial entre homes i dones
    Creix la bretxa digital entre Europa i l’Àfrica

    [esadir.cat]

    Per voler ser massa correctes, acabem sent masclistes.

    a) Els signes de puntuació

    Hem revisat la puntuació de la notícia.

    Hem repassat la puntuació de la notícia sobre la trobada d’estudis “Els paisatges de Candel”.

    La coma separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi una conjunció i, o o niEl president continuà parlant i, fortament decebut, digué…

    Els guions s’usen alternativament amb les comes i els parèntesis per introduir incisos en el discurs. S’usa un o altre signe segons que el text de l’incís tingui una relació més propera o allunyada de la resta. Els guions indiquen una proximitat mitjana: l’incís no té tanta relació amb el discurs com si l’introduïssin comes ni en queda tan allunyat com si l’introduïssin parèntesis. El guió d’obertura d’un incís s’escriu sense deixar cap espai amb el mot que el segueix, i el de tancament, sense deixar cap espai amb el mot que el precedeix. Per exemple:

    La solució del problema no té a veure amb la dotació de mitjans —tot i que aquesta és també una qüestió important—, sinó amb l’especialització dels treballadors.

    En cas que l’incís sigui al final de l’oració, s’omet el guió de tancament davant del punt, tant si és punt seguit com si és punt final. Per exemple:

    La vaig veure molt trista —ja devia haver parlat amb el metge.

    Dins d’una oració els parèntesis marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s’utilitzen les comes i els guions, però es fan servir els parèntesis quan el text que s’hi vol incloure té un grau d’allunyament respecte al discurs més gran que el que indiquen els altres dos signes. La tria d’un recurs o d’un altre, però, sovint és subjectiva. Per exemple:

    Nascut al Vilosell (les Garrigues) va marxar cap a Reus per estudiar medicina.
    El van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l’època (això és el que sembla després de llegir la documentació).
    Les sigles no s’accentuen (vegeu l’explicació de la p. 24).

    Quan l’incís és una oració completa, el punt s’escriu abans del parèntesi de tancament. Per exemple:

    L’estrena d’aquesta pel·lícula ha tingut un èxit aclaparador. (Llegiu-ne la crítica a la pàgina 45 d’aquest diari.) L’argument ha sorprès a tothom.

    [Optimot: fitxes 1179/96780/2 i 6782/4]

    Com veieu, campi qui pugui. Feu servir el sentit comú.

    b) La tipologia textual: el text descriptiu

    Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial. Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol. A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora, de general a particular…). Algunes descripcions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dona per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit.

    Hem comentat l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch” del web Raconets. [Unitat 3, activitat 1]

    DEURES:

    • Feu la tasca final de la unitat 2.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 6 de març del 2018

    El nou uniforme (unisex) de classe.

    a) Els determinants i els quantificadors: remarques

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català. (Llegiu aquest article sobre la invasió subtil del castellà.)
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • Les formes de plural de l’article indefinit, uns unes, poden tenir un valor quantificador, equivalent de uns quantsunes quantes algunsalgunes.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massaforça i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.
    • Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. La presència de l’article (sense especificar la data) pot donar a l’expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l’article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural.
    • L’indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s’ha esmentat anteriorment. Aquesta construcció també també és possible quan s’elideix el nom. Així doncs, si el nom no s’ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l’article definit davant del numeral. Això també s’aplica quan s’elideix el nom.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastantbastantabastants bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení.

    b) Els signes de puntuació

    Hem comentat diverses situacions de signes de puntuació en contacte.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la vostra opinió sobre la seva vigència. [Tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adequació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme