RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Sobre aquest bloc.

Blog del curs de nivell superior de Salt

  • Dimarts, 10 de març del 2020

    El gènere que correspon a la sigla COVID-19 és el femení (“la COVID-19”) si prenem com a referència els mots malaltiapneumònia o síndrome respiratòria, implícits en la sigla i explícits en la denominació desplegada. Tot i així, en molts contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí). I per aquests motius, segurament, es fa servir el gènere masculí, paral·lelament a altres casos, com ara el zika o el chikungunya. [Termcat, “A l’entorn del coronavirus“]

    a) Els determinants i els quantificadors: remarques

    • L’indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s’ha esmentat anteriorment. Aquesta construcció també també és possible quan s’elideix el nom. Així doncs, si el nom no s’ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l’article definit davant del numeral. Això també s’aplica quan s’elideix el nom.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastantbastantabastants bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení.

    b) La tipologia textual

    Hem revisat la puntuació de tres textos sobre Quito. També ens han ajudat a diferenciar entre els textos descriptius i els explicatius.

    En aquest enllaç trobaràs més informació sobre la tipologia textual.

    DEURES:

    • Reviseu l’ús dels verbs ser i estar de les oracions que hem comentat a classe. Consulteu la Gramàtica essencial de la llengua catalana.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 5 de març del 2020

    Resultat d'imatges per a "gif cabeza humo"

    a) Prova homologada

    Hem revisat els dos exercicis del primer model.

    b) Els determinants i els quantificadors: remarques

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català.
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • Les formes de plural de l’article indefinit, uns unes, poden tenir un valor quantificador, equivalent de uns quantsunes quantes algunsalgunes.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massaforça i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.
    • Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. La presència de l’article (sense especificar la data) pot donar a l’expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l’article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la teva opinió sobre la seva vigència. [Unitat 2, tasca final]
    • Feu els tres primers exercicis de la fotocòpia:

    Article complet

  • Dimarts, 3 de març del 2020

    miscel·lani -ània

    2 f. [LC] Mescla de coses vàries.

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “I tu, com vas de bilingüisme proactiu?“.

    Hem vist que l’adjectiu proactiu no és una forma normativa, tot i que l’Optimot el recull per formar el concepte consum [consumidor] proactiu perquè és un adjectiu d’ús ja generalitzat en diferents àmbits (sobretot en el sector empresarial i de l’economia) i documentat en diccionaris generals en diferents llengües romàniques amb el sentit de ‘que s’avança als problemes i pren la iniciativa per afrontar-los positivament i per provocar el canvi desitjable’. Recordeu que el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana el recull des del 2018.

    b) La sinonímia: els mots jòquer [unitat 2, activitat 10]

    Perquè el nostre discurs oral guanyi precisió podem tenir en compte els consells següents:

    1. defugir-hi l’ús de mots jòquer com cosafertenir, etc.
    2. vetllar per la distinció clara de termes semblants i, doncs, enganyosos (immune impuneinfringir / infligir)
    3. evitar els mots crossa i tota mena d’elements sobrers o distractors
    4. parlar amb lentitud per poder afinar en les formulacions i no haver-les de reparar a posteriori
    5. fer servir els termes que anomenen exactament allò de què parlem (i explicar-los si cal).

    [Text extret del blog Aprendre llengües d’Enric Serra]

    c) Els signes de puntuació

    Hem formulat algunes regles relacionades amb els contactes entre signes de puntuació.

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la prova model número 1.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 27 de febrer del 2020

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dona lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.

    [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    La modalització és un fenomen que s’estira i que s’arronsa. Es pot dir que als textos argumentatius la modalització ha de ser d’una determinada manera? Penso que no. Podem parlar més aviat de tendències, que poden estar condicionades per moltes circumstàncies. Si es tracta de persuadir (finalitat dels textos argumentatius), l’emissor pot diluir la seva presència, deliberadament, a fi de guanyar una imatge d’objectivitat (amb impersonalitzacions, per exemple). Però també podem argumentar que una primera persona contundent té molta força de persuasió. No es pot afirmar pas universalment, d’altra banda, que calgui eliminar el jo d’un text i amagar-lo rere un nosaltres o una forma impersonal. És més: l’ús del jo és ben sovint una mostra d’assumpció de responsabilitat. El text argumentatiu, d’altra banda, tendeix a tractar el destinatari amb una distància respectuosa. Pel que fa al grau de certesa, pel fet de tenir una tesi i voler-la defensar, partim d’unes certes seguretats, sense les quals ja no iniciaríem l’argumentació. Ara bé: la modèstia i la falsa modèstia esquitxen ben sovint, per elecció de l’autor, els discursos argumentatius, per oferir potser una imatge més propera a la de l’interlocutor o l’audiència. Pel que fa als judicis de valor, els textos argumentatius hi tendeixen; sobretot als de base cognitiva, racional. I les normes de cortesia i la preservació de la imatge? Preservar la imatge del qui parla i dels altres és un objectiu noble i ideal. Però no pas a tots els actes argumentatius hi ha el fair play que caldria esperar. Quantes vegades no hem vist que les argumentacions pivoten en l’atac a la persona (la fal·làcia ad hominem), en l’erosió pertinaç de la imatge de qui defensa la tesi contrària? Quantes vegades no hem vist, en un altre sentit, un orador que, per manca de destresa, erosiona la seva pròpia imatge declarant que ell “potser no és la persona més indicada per ser a la taula rodona, perquè en realitat ell es dedica més aviat a un altre àmbit i…”. Els textos argumentatius presenten unes tendències pel que fa al fenomen de la modalització, però hi ha factors que obren les portes a variants. El que hauria de fer l’autor, a parer meu és 1) ser conscient de tot allò que ell revela de si mateix en els actes comunicatius en què pren part; 2) mostrar una coherència en les tries fetes (una tria lícita, no pas l’única: parlar com un expert, amb gran seguretat); 3) no defugir mai la seva responsabilitat sobre el que diu; 4) entendre que el discurs argumentatiu és un exercici d’estratègia i que les decisions sobre la modalització són ben sovint deliberades més que no naturals.

    [Referència: Enric Serra, blog Aprendre llengües]

    c) La sinonímia

    Un sinònim, és a dir, un mot amb el mateix significat, fa el text un poc més seductor: La dacsa és originària d’Amèrica. De fet, el panís era fonamental per a les civilitzacions precolombines. Trobar sinònims no és fàcil: ens uns casos hi ha matisos de significat que els converteixen en sinònims parcials, com ara cristall-vidre; o es diferencien en els àmbits d’ús, com ara testicle-colló. Fins i tot, parell pràcticament idèntics com dur-portar tenen, a vegades, distribucions diferents: es pot dir portar-se bé, però no *dur-se bé. Els únics sinònims exactes són els geosinònims, és a dir, mots que s’usen en llocs diferents: dacsa-blat de moro-panís, poal-galleda, roig-vermell, etc.

    [Va de bo. Nivell superior de valencià (C2)]

    Hem comentat les diferències entre aquestes paraules:

    1. bony / nyanyo
    2. cabell / pèl
    3. calés / diners
    4. cec / invident
    5. cec / orb
    6. cefalàlgia / mal de cap
    7. DIN A4 / foli
    8. dolent / pèssim
    9. dormir / fer nones
    10. escola bressol / guarderia
    11. gerro / vas
    12. huit / vuit
    13. matar / occir
    14. opulent / ric
    15. pispar / robar
    16. tomàquet / tomata

    Són ben conegudes les serioses reserves que molts lingüistes oposen a l’existència de sinònims veritables en el llenguatge i, sense que, a parer nostre, es pugui negar d’una manera absoluta aquesta existència, cal reconèixer que els mots proposats com a sinònims a tots els repertoris existents de les diverses llengües no tenen pas tots, ni de bon tros, la condició de sinònims absoluts o perfectes, en el sentit que no són intercanviables en totes les ocasions, sia perquè llur sinonímia no n’afecta totes les accepcions —la sinonímia de explicar respecte a exposar, per exemple, no comprèn el cas en què exposar és sinònim de arriscar ni aquell en què ho és de exhibir—, sia perquè la condició d’un mot —en tant que dialectal, comú, popular, culte, literari, tècnic, etc.— en determina o restringeix sovint l’ús.

    [Albert Jané: “Introducció a la primera edició” del Diccionari de sinònims]

    Dos termes són geosinònims o sinònims geogràfics si s’utilitzen en dialectes diferents d’una llengua amb el mateix significat. En català, un cas força conegut de geosinònims és el dels mots espill (forma pròpia del català occidental) i mirall (forma pròpia del català oriental). Els geosinònims es poden formar perquè en cada part del territori de la llengua ha evolucionat una arrel diferent de la llengua mare (el llatí, en el nostre cas), o bé perquè una paraula que, en un moment donat, era comuna a tot el territori ha estat substituïda en una part d’aquest territori per un mot nou amb el mateix significat, o bé perquè dos mots que originàriament tenien significats diferents i que s’utilitzaven en un mateix lloc, a partir d’un cert moment es fan servir en indrets diferents i, a més, els significats convergeixen.

    [Text extret del butlletí de la Societat Catalana de Biologia]

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 de febrer del 2020

    Etc, Aburrido, A La Espera, Lista

    a) Els signes de puntuació

    Hem comentat la puntuació de la notícia sobre l’homenatge a Paco Candel.

    b) Els textos argumentatius

    [Unitat 2, activitat 7]

    b) La sinonímia: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual ‘Casual clothing is comfortable and not suitable for formal occasions casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum ‘a hospital for people with a mental illness’ asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    disorder ‘a disease or mental problem desordres mentals trastorns mentals
    crime  ‘illegal activities crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict ‘a person serving a prison sentence’ convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence ‘information that is given or objects that are shown in a court of law to help to prove if someone has committed a crime’ evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs ‘an area where people live outside the centre of a city’ suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic ‘a subject that you talk or write about’ tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe ‘extremely bad’ severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune ‘relating to the way your body fights disease’ immune ‘que posseeix immunitat’ sistema immunitari
    emergency ‘a serious or dangerous situation that needs immediate action’ emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 ‘a chemical element present in all animals and plants and in coal and oil (symbol C)’ carbó ‘mineral’ carboni 14
    maniac ‘someone who behaves in an extreme or uncontrolled way’ maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion ‘the number 1,000,000,000’ bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Busqueu-hi exemples dels tipus d’arguments i dels elements lingüístics propis dels textos argumentatius. Identifiqueu la tesi de l’article i l’estructura de l’argumentació.
    • Feu el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “El paisatges de Paco Candel”, d’uns tres minuts, en què expliqueu la finalitat de la Trobada, exposeu la tasca de la Fundació Paco Candel i presenteu Genís Sinca, el conferenciant que obrirà les ponències. [Unitat 2, tasca intermèdia] Per preparar la presentació podeu consultar els webs de la Fundació Paco Candel i de Genís Sinca.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 20 de febrer del 2020

    Primer plano de diana con tres dardos

    a) Els connectors

    Hem comentat les notes de premsa que vau redactar dimarts i alguns calcs del castellà:

    • *tal i com > tal com
    • *sempre i quan > sempre que
    • *quant més… > com més
    • *quant menys… > com menys

    També hem valorat la variació dels connectors de l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.

    b) Precisió lèxica: falsos sinònims

    Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.

      • Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat aparell
      • Allò que hom deixa en el testament: llegat legat
      • Color marró d’aspecte terrós: sèpia sípia
      • Conjunt de cabells d’una persona: cabellera melena
      • Diners: cabals caudals
      • Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar creuar
      • Enderrocs: runa ruïna
      • Fer menys fosc: aclarir clarificar
      • Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol ban
      • Màquina, artefacte: giny enginy
      • Massa de farina cuita al forn: pastís pastel
      • Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet fulletó
      • Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany esborrador
      • Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí peregrí
      • Produir una obra musical: compondre composar
      • Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible rentable
      • Que té una gran fama: famosa afamada
      • Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport esport
      • Semblar per l’aspecte: aparentar aparençar

    DEURES:

    • Puntueu la notícia següent:


    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 18 de febrer del 2020

    Conectar, Conexión, Cooperación, Manos

    a) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    [Unitat 2, activitat 3]

    La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l’oració. Per exemple:

    Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).

    Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa atocant aa propòsit deamb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb), pel que respecta a, etc. Per exemple:

    Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara.
    En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.

    [Optimot, fitxa 6311/5]

    L’expressió arran de significa ‘gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell’. Per exemple:

    Aquells ocells volen arran de terra.

    En sentit figurat, té un valor causal i vol dir ‘com a conseqüència de’. No s’accepten les expressions arrel de a rel de.

    [Optimot, fitxa 6864/3]

    L’expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mara nivell de terra, etc.

    Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable substituir-la per expressions més precises com ara en l’àmbiten el terrenyen el camp, segons el context.

    [Optimot, fitxa 37/5]

    La locució amb relació a significa ‘pel que fa a, amb referència a, quant a’ i ‘envers’. Per exemple:

    Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
    És respectuós amb relació als seus superiors.

    La locució en relació amb significa ‘en connexió amb, en correspondència amb’. Per exemple:

    L’estil no està en relació amb l’assumpte.
    Posar una persona en relació amb una altra.

    Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat ‘pel que fa a’ es poden considerar sinònimes. Per exemple:

    Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
    En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.

    Cal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.

    [Optimot, fitxa 138/4]

    b) La nota de premsa

    Si voleu més informació sobre com redactar una nota de premsa, podeu llegir “Vuit claus per elaborar i fer eficaç una nota de premsa“.

    Hem escrit la nota de premsa per presentar els premis Francesc Candel.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 13 de febrer del 2020

    Signature

    a) Les enumeracions [Unitat 2, context]

    Hem repassat el text de presentació de la Fundació Paco Candel. Això ens ha servit per parlar de la forma de les enumeracions.

    b) Els connectors [Unitat 2, activitat 2]

    Hem llegit l’apunt “Nogensmenys” del blog Aprendre llengües d’Enric Serra.

    Les recomanacions que fa sobre l’ús dels connectors es resumeixen en quatre paraules: correcció, precisió, concisió i variació.


    DEURES:

    • Feu les activitats 2 i 3 de la unitat 2 del dossier.
    • Consulteu l’Optimot per justificar les respostes de l’activitat 3.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 de febrer del 2020

    a) Revisió i correcció de textos [Unitat 1, tasca intermèdia]

    Hem revisat alguns fragments de les notícies que m’heu enviat.

    Recordeu que la concisió i la claredat són trets característics del llenguatge periodístic.

    b) Els signes de puntuació

    Hem continuat corregint els exercicis de la fotocòpia.

    Si heu puntuat la notícia, us la podeu revisar vosaltres mateixos.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 6 de febrer del 2020

    a) L’exposició oral

    Hem comentat els elements que hem de tenir en compte a l’hora de preparar una exposició oral. [Unitat 1, activitat 1]

    Referència: Argumenta

    Hem observat la rúbrica d’avaluació de l’exposició oral del web Com comunicar: [Unitat 1, activitat 10]

    Hi ha quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    Discurs llegit: Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic (fora que siguis un gran actor). Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.

    Discurs memoritzat: Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.

    Discurs amb guió: Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    Discurs improvisat: És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    Segons el tipus de discurs, ens hem de fixar més en alguns aspectes concrets de la intervenció. [molt, força, no gaire]

    b) Els signes de puntuació

    Els signes de puntuació, en sentit ampli, són signes ortogràfics convencionals que marquen en el discurs escrit les pauses i l’entonació del discurs oral: ajuden, doncs, a reproduir en un text escrit les modulacions de la llengua oral. Ara bé: no totes les pauses que es fan en el llenguatge oral exigeixen una representació gràfica en el llenguatge escrit, ni totes les pauses indicades en l’escrit signifiquen una pausa efectiva en la fonació. Així, doncs, aquests signes ortogràfics no sols depenen de la modulació, sinó que també estan subjectes a les exigències de la sintaxi i, a més, en són un complement per fer-la més entenedora.

    D’altra banda, hi ha altres factors que també hi intervenen, com ara la llargada de les frases, la coincidència i la profusió d’altres signes de puntuació, i també la comprensió unívoca (sense amfibologia) de la informació.

    En darrer terme, però, el gust de l’autor hi és decisiu, ja que l’ús que faci d’aquests signes pot convertir-se en un tret estilístic personal.

    [Josep M. Mestres et al., Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (text adaptat)]

    Els connectors parentètics són expressions morfològicament invariables i formalment heterogènies que estableixen relacions semàntiques connectives (addició, disjunció, contrast o conseqüència) entre oracions independents (i en algun cas, entre parts de l’oració) o grups d’oracions, cosa que afavoreix la coherència del text o discurs, com en És un aspecte molt important. Tanmateix, encara cal investigar-lo molt més, en què tanmateix indica una relació de contrast entre l’oració que introdueix i l’anterior. També poden funcionar dins d’una oració composta, acompanyant o no una conjunció, com en el cas de Va estudiar i, amb tot, no va aprovar, en què amb tot matisa el significat de la conjunció i i fa que la relació marcada sigui contrastiva.

    [Gramàtica essencial de la llengua catalana]

    Per tenir uns criteris més clars sobre l’ús dels signes de puntuació, podeu consultar aquest document.

    DEURES:

    • Heu de participar en una taula rodona que porta per títol “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Feu una intervenció d’uns 5 minuts com a màxim.  [Tasca final] Consulteu aquests enllaços per trobar arguments per desenvolupar la vostra intervenció i preparar el guió:

    [minuts 6.45′ a 17.42′]

    Llegim amb els pares, consells per a fer llegir – Joan Carles Girbés – Conferència from AEPV on Vimeo.

    • Feu l’exercici 2 de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme