RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Sobre aquest bloc.

Blog del curs de nivell superior de Salt

  • Dimarts, 21 de gener del 2020

    En llengua, i especialment en dialectologia, res és inamovible. D’una banda, els mitjans de massa i les noves tecnologies fan avançar l’estàndard en detriment dels parlars locals i, de l’altra, les barreges de població potencien un mestissatge que difumina les fronteres dialectals. (Maria Rodríguez Mariné, “Digue’m com parles i et diré d’on ets“, Ara.cat)

    a) La variació lingüística

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o bé una amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa. Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim que en Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de formalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els missatges de WhatsApp o els comentaris a Instagram.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    [Unitat 1, activitat 2] Anàlisi d’algunes formes a partir de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (1 i 2)

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    DEURES:

    • Llegiu l’apartat de la GEIEC dedicat al nombre dels noms. Fixeu-vos en com hi aplica el concepte de variació.
    • Llegiu el text de la conferència d’Ada Castells “Literatura, per a què? i justifiqueu si el títol és adequat o no tenint en compte el valor de l’interrogatiu. [Unitat 1, activitat 4]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 16 de gener del 2020

    “Hi ha moltes maneres de classificar els substantius. Hi ha llengües que divideixen entre animats i inanimats, unes altres entre humans i no humans, i unes que tenen una vintena de gèneres diferents. Cadascuna ho fa a la seva manera. I en un parell de casos el gènere no marcat de la llengua és el femení, i això no té res a veure amb el comportament ni amb la visibilització; són societats tan masclistes com la nostra.” (Carme Junyent)

    a) Les propietats textuals: l’adequació

     

    Deflagració o explosió? Ona de pressió o ona expansiva? Projectil o…?

    b) El substantiu: gènere

    Per il·lustrar el debat sobre la preferència de l’ús d’una forma o una altra a l’hora de referir-nos a les dones que exerceixen alguns càrrecs o professions, podeu llegir aquest article (i els comentaris dels lectors) d’Enric Gomà.

    Per fer referència al regidor de l’equip de govern d’un ajuntament que s’encarrega de certes funcions d’alcaldia es recomana la forma tinent d’alcalde, tinenta d’alcalde o bé la forma tinent d’alcaldia, tinenta d’alcaldia. El mot alcalde tant és masculí com femení. Tot i això, si per raons d’ús no sexista del llenguatge es volgués evitar d’usar-lo es pot recórrer a la forma alcaldia.

    S’observen altres usos. Hi ha ajuntaments i mitjans que usen la forma (la) tinent d’alcalde quan aquest càrrec l’ocupa una dona. D’altra banda, també hi ha un ús de tinent d’alcaldessa, tinenta d’alcaldessa en el cas que al capdavant d’un ajuntament hi hagi una dona. [Optimot, fitxa 4536/4]

    En els noms referits a éssers sexuats, el gènere presenta una certa motivació semàntica i, en molts caso, hi ha parelles de noms, amb el mateix radical o amb un radical diferents, en què el masculí designa el mascle d’una determinada espècie, i el femení paral·lel, la parella. El gènere, doncs, en aquest cas se sol correlacionar amb les classes semàntiques de mascle i femella.

    La relació entre gènere i sexe és bastant sistemàtica en els noms referits a humans: fill/filla, mestre/mestra. En són l’excepció uns quants noms que poden referir-se indistintament a ambdós sexes amb independència que siguin formalment masculins o femenins: bebè, nadó, infant, criatura, víctima, persona.

    La relació entre gènere i sexe resulta menys sistemàtica en el cas dels éssers sexuats no humans. Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges ben presents fins fa poc en el nostre entorn natural solen establir oposicions de gènere: gat/gata, gos/gossa; porc/truja; lleó/lleona; merla/merlot. En la resta de casos, generalment hi ha un únic nom (masculí o femení) per a designar els individus dels dos sexe de cada espècie: jaguar, linx, puma, cadernera, mallerenga, garsa, rossinyol, llobarro, tauró, formiga, sargantana, oreneta, balena. En aquests casos, la distinció de sexe es fa, quan és necessari, per mitjà de l’aposició dels noms mascle o femella al nom, el qual manté el gènere inherent: una garsa mascle / una garsa femella, un dofí mascle / un dofí femella.

    Text adaptat de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (pàg. 16o)

    c) La variació

    DEURES:

    • Consulteu els enllaços que trobareu al dossier sobre l’elaboració de mapes mentals. [Unitat 1, activitat 1]
    • Escolteu atentament el vídeo Model d’exposició oral que teniu a continuació i responeu de manera argumentada la pregunta següent: Us sembla que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i el dialecte adequats? [Unitat 1, activitat 2]

    Abans de contestar la pregunta, consulteu el material que teniu a continuació:

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 de gener del 2020

    “La comunicació digital generalment es basa en el text. Qualsevol cosa que no sigui necessària té el potencial d’adquirir connotacions addicionals.” (Victoria Turk, “Guia bàsica de les bones maneres a Internet“, Ara)

    a) Les propietats textuals

    Hem valorat la instància de la Francesca a partir del qüestionari següent:

    b) El substantiu: gènere

    Hem llegit l’article d’Eva Piquer “La taula rodona“. Ens ha servit per recordar la figura de Joan Solà i per introduir-nos en la morfologia nominal. Hem comentat que el diccionari ens pot ajudar a l’hora de formar el femení dels substantius referits a persones.

    Ens hem fixat en com recull el DIEC2 les formes estudiant i estudianta.

    estudiant
    mi f. [LC] [PE] [AD] Persona que estudia en una universitat, en una escola, etc. Un estudiant de medicina. Una estudiant de dret. 

    estudianta
    f. [LC] [PR] Estudiant 1.

    Estudiant tant pot ser un nom masculí (un bon estudiant) com femení (una bona estudiant). En canvi, estudianta només pot ser femení: una bona estudianta. Així mateix, hem comentat que el DIEC2 remet l’entrada estudianta a estudiant. Per tant, hem d’entendre que estudiant és la forma preferent en femení i la més adequada en registres formals.

    DEURES:

    • Tenint en compte la relació entre gènere i sexe, destrieu l’element diferent d’aquestes dues sèries:
    1. puma, lleó, jaguar, linx
    2. merla, cadernera, garsa, mallerenga

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 9 de gener del 2020

    Benvinguts!

    Avui hem presentat el curs: calendari, avaluació, dossier…

    Aquestes són les referències del material del curs:

    Després de presentar-nos, hem ajudat l’Albert a triar la millor carta de presentació per participar en un procés de selecció de personal. Aquestes cartes ens han ajudat a parlar de les propietats d’un bon text.

    Ah! L’Albert us vol agrair el cop de mà, però al final ha enviat una carta que ha escrit aquesta tarda.

    Albert Juanola Roure
    Carrer Major, 87, 3r 4a
    17190 Salt

    Referència 45/2019g
    Apartat de correus 352
    Girona
    Senyors,

    Us escric per fer-vos saber que estic molt interessat en la feina de comercial de productes de neteja industrial per a la comarca de la Garrotxa que va aparèixer en el diari El Punt Avui del dia 5 de gener.

    Per la meva formació i experiència professional, em considero prou capacitat per fer amb eficàcia aquesta feina. A més, conec bé aquesta zona ja que hi he treballat durant cinc anys com a comercial de l’empresa Mgraphic, que es dedica a la distribució de revistes.

    Us envio, adjunt, el currículum perquè pugueu comprovar aquestes i altres dades, i us demano una entrevista per parlar de tots aquells aspectes que considereu importants.

    Atentament,

    Albert Juanola Roure
    Salt, 9 de gener de 2020

    Què us sembla?

    DEURES:

    • Llegiu la instància que va escriure fa un temps la Francesca:

    • Reviseu-la tenint en compte les preguntes següents:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dilluns, 3 de juny del 2019

    Resultat d'imatges de miedo gif animado

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat els articles d’opinió que vau escriure dimecres.

    b) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Completeu el text de la fotocòpia amb els connectors que hi falten.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dilluns, 27 de maig del 2019

    Resultat d'imatges de gif cuenta atras dias

    a) Els pronoms febles

    En aquest document hi trobareu algunes recomanacions pràctiques per enfrontar-se a la combinació de pronoms febles.

    b) Connectors

    Hem completat la ressenya de la novel·la L’últim abat de Martí Gironell.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis de la fotocòpia de combinacions pronominals.
    • Llegiu l’article “Benzina: elogi de la revisió”

    Article complet

  • Dimecres, 22 de maig del 2019

    Manuel baixauli- Diada de Sant Jordi 2014 a Barcelona (9).JPG

    a) Els complements verbals

    Hem analitzat la funció sintàctica dels elements subratllats.

    b) Els pronoms febles

    DEURES:

    • Completeu les oracions de la fotocòpia amb els pronoms que hi falten

     

    Article complet

  • Dilluns, 20 de maig del 2019

    Resultat d'imatges de fauna abisal

    Fauna abissal

    a) Els complements verbals

    Un predicatiu és un predicat no verbal que afegeix una segona predicació a la predicació primària expressada per un verb. Per exemple, en La nina dorm ben acotxada, el predicat principal de l’oració és dormir, el qual predica una acció de la nina, però l’oració expressa una segona predicació: la propietat de ben acotxada que s’assigna al subjecte. Així, aquesta frase equival a la suma d’una oració predicativa (La nina dorm) i una oració copulativa (La nina està ben acotxada).

    El predicatiu pot correspondre a un sintagma adjectival, un sintagma nominal o un sintagma preposicional. Quan és un sintagma adjectival o un sintagma nominal, concorda en gènere i nombre amb el sintagma del qual predica una propietat. Així, en Les nines dormien ben acotxades el sintagma adjectival ben acotxades concorda amb el sintagma nominal les nines i en Han nomenat en Carles secretari de la comissió el sintagma nominal secretari de la comissió és masculí singular com el sintagma nominal en Carles.

    Hi ha dos tipus de predicatius: els obligatoris i els optatius. Els predicatius obligatoris resulten imprescindibles per a la bona formació de l’oració i els predicatius optatius actuen normalment com un adjunt al predicat; d’aquí prové el seu caràcter optatiu. Ambdós tipus de predicatius poden tenir com a subjecte semàntic el subjecte del verb principal (predicatiu orientat cap al subjecte) o el complement directe del verb principal (predicatiu orientat cap al complement directe).

    [IEC, Gramàtica essencial de la llengua catalana]

    b) La formació de mots: la derivació

    Hem fet un dictat per posar en pràctica la nostra habilitat a l’hora d’identificar paraules derivades amb la mateixa arrel.

    DEURES:

    • Llegiu el conte “Avís” i identifiqueu la funció sintàctica dels elements subratllats.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 15 de maig del 2019

    Dos exemples de com acostar-se (o no) a l’oient.

    a) L’informe

    Hem acabat de revisar l’informe model.

    No obstant és una locució adverbial que es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això, és més habitual en els registres formals. Per exemple:

    Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l’examen.
    No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
    Li vaig dir que s’ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.

    En registres formals també es fa servir no obstant com a locució prepositiva, i llavors va seguida d’un sintagma nominal amb article definit (ellaelsles), d’una oració introduïda per que o d’una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:

    No obstant l’ordre de la jutgessa, l’home va continuar sense pagar el lloguer.
    L’Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estan d’acord.
    No obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.

    Fins a la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC de l’any 2016, la locució adverbial concessiva no obstant no era acceptada per la normativa.

    [Optimot, fitxa 6761/6]
    b) Derivats
    Hem fet un exercici amb derivats de pa, foc i paper.
    DEURES:
    • El menjador escolar no reuneix les condicions adequades. La direcció del centre us demana un informe sobre l’estat de la instal·lació. Per fer l’informe aprofiteu la informació següent d’aquest document. [Unitat 4, tasca final]
    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 13 de maig del 2019

    El que experimenta un gironí quan sent parlar de Temps de Flors…

    Resultat d'imatges de estornudo gif animado

    a) Estilística

    Hem acabat de revisar les oracions de la fotocòpia.

    b) Els numerals

    En un text general, els nombres s’escriuen en xifres acompanyats del símbol d’una unitat física o monetària. Si es fa servir la paraula corresponent a la unitat, la xifra s’escriu amb lletres.

    • El preu per assistir a les conferències és de 40 €.
    • El parc tecnològic té un espai total de 38 ha de terreny i comparteix aquest entorn amb el campus acadèmic de Castelldefels.
    • El campus disposa de deu hectàrees, ocupades per diversos centres.

    c) La veu passiva

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja s’ha pres.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, el pot encapçalar la preposició a.

    • En Pere portarà el vi. [Aquesta vegada en Pere no vindrà sense res.]
    • El vi el portarà en Pere. [No patiu: hi haurà vi.]
    • En Pere portarà l’avi. [En Pere vindrà acompanyat.]
    • A l’avi / L’avi el portarà en Pere. [Aquesta vegada l’avi no es quedarà sol a casa.]

    DEURES:

    • Reviseu l’informe model de manera que sigui més adequat a la situació comunicativa.

    Fins dimecres!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims variació velarització verbs veu passiva vocalisme