RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Antologia de textos catalans antics

    0. Característiques del català medieval: material elaborat pel CNL de Girona

    1. Ramon Llull: Doctrina pueril (s. XIII)

    Infern és en lo mig loch dintre lo cor de la terra, lo qual loch és tancat e clos, e en lo qual tostemps (‘sempre’) és pena. La qual pena és en IIII lochs: en la un és (‘hi ha’) infern, on són los dapnats qui nul temps (‘mai’) no n’exiran; l’autre és lo infern qui és apellat purgatori, en lo qual hom fa penitència, per ço cor (‘perquè’) no l’à complida en aquest món; lo terç infern és lo loch on entraren  los prophetes, ans (‘abans’) que fos encarnat lo Fill de Déu, e aquest infern és apellat Abrae; quart infern és aquell on entraren los albats qui no són bateyats.

    PREGUNTES

    • On és l’infern?
    • En quantes parts es divideix l’infern?
    • Quin és l’antecedent dels pronoms relatius que estan marcats en negreta?
    • Busca el subjecte d’aquesta oració: “no l’à complida en aquest món”. A què fa referència el pronom feble? Fixeu-vos que el participi del temps verbal concorda amb el pronom (CD).

    2. Francesc Eiximenis, Terç del Crestià (s. XIV)

    Donava Anaximander filòsof aital document als seus deixebles dient així: ” Si veus que ést caegut en aquest vici de vituperar a altre, guarda de dir-li vituperis pertanyents o tocants tota alcuna multitud de altres persones, car si ho fas vituperant a aquell vituperaràs als altres e dar-li has armes contra tu mateix”. Per tal diu que Demofon vituperant a Belli apellà’l troià de vil natura e los troians, qui eren aquí molts, oent llur vituperi mataren-lo. Doncs, diu ell, si vols alcun vituperar digues-li vituperis personals e no tocants a altre fora ell, ne pare ne mare, ne sor ne frare, car per esta via serà abans lo mal apagat e menys perillós a tu. E, generalment, aitant com lo vituperi és en térmens pus comuns és menys ofensiu, així com dir a l’altre que és orgullós, avar, vil, orat, o maleït o ab poc seny. E aitant com és pus particular, aitant ofèn més, així com és dir a l’altre que ell és bord, o lladre, o traïdor, o homeier o semblants coses. E aquesta diu que és la raó que les fembres no·s tenen molt per ofeses qui·ls diu en fellonia que sien bagasses o semblants paraules, car comunament així com és comun vocable a vituperar hom dir-li bacallar, així és de fembra que li digues bagassa o semblant vocable. Mas si davallaves pus avall, ço és que ella ha fetes males obres ab aital hom, o en aital lloc o en aital temps, açò la ofèn més, per què d’açò te deus guardar.

    • Llegeix el text.
    • Fes-ne una versió en català estàndard.
    • Compara-la amb la versió  de Xavier Renedo i Sergi Gascon a Francesc Eiximenis,Prosa (ed. Teide).

    El filòsof Anaximandre donava aquest consell als seus deixebles parlant així: ” Si veus que has caigut en aquest vici de vituperar un altre, guarda’t de dir-li insults relacionats o referits a moltes altres persones, ja que, si ho fas, insultant aquell insultaràs els altres i li donaràs armes contra tu mateix”. Per això, diu que Demofon, insultant Belli, el va titllar de troià de vil natura, i els troians, que allí n’hi havia molts, sentint el seu insult, el van matar. Així doncs, diu ell, si vols insultar algú, digues-li insults personals i no referits a ningú més fora d’ell, ni al pare ni a la mare, ni a la germana ni al germà, ja que d’aquesta manera el mal serà oblidat abans i serà menys perillós per a tu. I, habitualment, com més general sigui l’insult serà menys ofensiu, com ara dir a l’altre que és orgullós, avar, vil, boig o maleït o de poc seny. I com més concret, més ofèn, així com és dir a l’altre que és bord, i lladre, o traïdor, o assassí a sou o coses semblants. I aquesta diu que és la raó per la qual les dones no es consideren gaire ofeses si algú els diu, estant furiós, que són bagasses o paraules semblants, ja que normalment, de la mateixa manera que és un mot corrent per vituperar una persona dir-li bordegàs, de la mateixa manera  ho és que diguis a la dona bagassa o un mot semblant. Però si anaves més enllà i deies, per exemple, que ella ha fet males obres amb tal home o en tal lloc o en tal temps, això l’ofèn molt més, per la qual cosa te n’has d’estar.

    3. Ramon Muntaner, Crònica (s. XIV)

    E mentre aquesta festa era tan gran, genoveses, per llur supèrbia, mogren batalla ab los catalans, sí que la brega fo molt gran. E un malvat hom, qui havia nom Russo de Finar, trasc la senyera dels genoveses, e vengren d’En Pera davant lo palau de Blanquerna. E los nostres almogàvers e hòmens de mar eixiren a ells,que anc lo megaduc ne els ric-hòmens ne els cavallers no els pogueren tenir; e anaren-se’n defora ab un penó reial, e ab ells anaren solament tro a trenta escuders ab cavalls alforrats. E com foren prop los uns dels altres, los trenta escuders van brocar e van tal ferir lla on era la senyera dels genoveses, que abateren a terra aquell Rosso de Finar e los almogàvers van ferir en ells. Què us diré?  Que aquí morí aquell Rosso de Finar e més de tres mília genoveses. E tot açò veïa l’emperador de son palau, e havia’n gran goig, e gran alegre, sí que dix davant tuit: -Ara han trobat genoveses qui abatrà llur ergull. E és gran raon, que a colpa dels genoveses se són moguts los catalans-.

    • Llegeix el text.
    • Subratlla totes les formes verbals que hi trobis.
    • Classifica-les tenint en compte el temps verbal. (Recorda que el verb sers’utilitzava com a auxiliar en els temps compostos.)

    4. Anònim, Història de la filla de l’emperador Contastí (s. XV)

    E a cap de I gran temps, com lo rey d’Espanya hac estat en la cort del emperador ab tanta de alegria, com axí havia atrobada la sua filla, e lo rey la sua muller e lo seu fill, sí dix al emperador que ell se’n volia anar, si a la sua mercè pleya, en son regna; e l’emperador, forçat per la gran amor que havia a la sua filla, consentí a la volentat del rey d’Espanya, e dónali licència. Ab tant lo rey d’Ezpanya pres comiat del emperador e cavalcaren ab tot la lur companya, los quals l’emperador ab gran companya acompanyà fora de la ciutat, gran tros de carrera, fins a V millers fora de la terra, ab los seus cavallers. E l’emperador se proferí fort a ell, ço és, al rey d’Espanya, que tota vegada que ops secors de companya, que li·u tramatés a dir, que ell lin tramatria assats de bon grat.

    • Llegeix el text.
    • Subratlla totes les formes que no s’ajusten a la normativa ortogràfica actual.
    • Regularitza l’ortografia.

    5. Jaume I, Llibre dels feyts (s. XIII)

    E quan tots foren venguts, llevà’s en peus l’infant e dix: -Senyor, lo que jo feyto he me pesa muyto; e muyto gran dolor n’he en mo coraçón cant jo feyto he neguna cosa que a vós pesa. E viengo aquí, a vostra mercè, e fets de mi e de les mies coses lo que vos queredes, e de los míose dats lo que vos queredes e prendet lo que vos en queredes-. E anà’s a gitar als nostres peus e besà’ls-nos, e pregà’ns per Déu que li perdonassem. E nós fom tot remogut, e pres-nos dolor d’ell, e no puguem estar que els ulls no ens vinguessen en làgrems; e vim la gran devoció e humilitat sua, perdonam-li.

    • Llegeix el text.
    • Fixa’t en els fragments que estan en cursiva.
    • Observa la posició dels pronoms febles respecte al verb.

    6. Joan Roís de Corella, La història de Leànder i Hero (s. XV)

    En la nostra mar Mediterrànea, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment l’arcepèlag se nomenen, estan dues ciutats, Cesto i Abidos, distants l’una de l’altra espai de mitja llengua; lo qual espai la mar ocupant, veda les illes sien una. Estava en la ciutat de Cesto, Hero, noble donzella, d’alt enteniment, gràcia e bellea, que per tots aquests regnes ab claredat d’ínclita fama relluïa; i en la ciutat d’Abidos estava Leànder, d’alta perfecció, seny e gentilea. Sols diferien que, Leànder d’home, e Hero de donzella, singulars gràcies posseïa.

    • Llegeix el text.
    • Subratlla tots els verbs (tant les formes personals com les no personals).
    • Identifica el subjecte i els complements de tots els verbs.
    • Reordena, si escau, les oracions.

     

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme