Ens acostem al final del primer quadrimestre. El temps passa volant. Ja fa gairebé quatre mesos que compartim aquest espai.
a) El verb: irregularitats
- En català la normativa no accepta cap infinitiu en -guer; ni cap gerundi acabat en-guent. Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.
- pondre > posta: la posta dels ous, la posta de sol | posar > posada: la posada a punt
- compondre / composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.
compondre
1 v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
2 1 tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
2 2 tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
2 3 tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
2 4 tr. pron. [LC] compondre-s’ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
3 tr. [LC] [AF] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d’un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
4 intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Vés-te a compondre, que hem d’anar a teatre. Tot el dia es compon.
5 1 tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l’esquelet. Els éssers que componen l’univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s’han retirat per deliberar.
5 2 intr. pron. [LC] La paret de l’ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
6 tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d’una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
7 intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.
composar
1 v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
2 tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
3 tr. [DR] Arbitrar.
Però el cas més curiós és el dels verbs que tenen doble vida: de vegades són purs i d’altres incoatius, amb un cert canvi de sentit.
El verb lluir , si el subjecte té llum interior, és pur: llu el sol i lluen els ulls d’un gat a la nit. I si no en té, incoatiu: llueixo el vestit i aquest moble llueix més aquí. I acabo amb acudir.
Un ús molt estès, tot i que no estrictament normatiu, abona acudeix per anar a un lloc i acut per venir al cap una idea . ‘No se m’acut’ és, doncs, més genuí que ‘No se m’acudeix’ i també que el calc “No se m’ocorre”. El zero el reservo per als que ‘No se’ls ocorreix’.”
[Albert Pla Nualart, “Verbs incoatius: parany i doble vida”, Ara.cat]
b) Text antic
Hem comentat el text de Ramon Llull de la pàgina 138.
DEURES:
- Amb el Xuriguera a l’abast, feu els exercicis 20, 21, 22, 23 i 25 de les pàgines 160 i 161.
- Repasseu el que hem fet fins ara: els dies 2 i 7 farem una petita prova.
Fins dimarts!
Cap comentari