a) Els signes de puntuació
EXERCICI: 6 (pàg. 144)
b) El guionet
Hem comentat l’ortografia dels compostos (bàsicament l’ús del guionet). Fixeu-vos en alguns casos especials:
- En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
- També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTAN, post-Maastrich.
- S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
- En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
- Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.
Si voleu saber més coses sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per prefixació o per composició, podeu llegir aquest document de l’Institut d’Estudis Catalans.
DEURES:
- Repasseu les regles d’ús del guionet en els compostos i feu els exercicis 6, 7 i 8 de la pàgina 229.
Cap comentari