RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 10 d’abril de 2012

    Tornem-hi!

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat els al·lòfons dels fonemes oclusius sonors.

    Fonema oclusiu bilabial sonor /b/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [b] B bull, bel
    oclusiu sonor [b] V vull, vel
    aproximant [β] B ceba
    aproximant [β] V seva
    geminat sonor [bb] davant L B poble
    oclusiu sord [p] B-P cub, sap
    mut [ø] darrere M, final de mot B amb, tomb
    Fonema oclusiu dental sonor /d/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [d] D dir, dur
    aproximant [δ] D roda, muda
    oclusiu sord [t] D-T fred, mut
    oclusiu sord [t] darrere consonant D sord. verd
    mut [ø] D sords, verds
    Fonema oclusiu velar sonor /g/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [g] G gat, gos
    oclusiu sonor [g] GU guisar
    aproximant [γ] G fregar
    aproximant [γ] GU llargues
    geminat sonor [gg] davant l G regle, segle
    oclusiu sord [k] G-C fàstic, càstig
    mut [ø] darrere N, final de mot (N > [ŋ]) G-C fang, tinc
    africat [gz] X examen

    Fixeu-vos en aquestes observacions sobre la pronúncia de la erra final.

    La -r final no es pronuncia (tret dels parlars valencians):

    1. En la terminació dels infinitius: cantar, voler

    2. En la terminació dels substantius acabats en:
    -ar: amb sentit locatiu i col·lectiu: bestiar, campanar, alzinar, pinar, fruiterar.
    * –er:
    o designa la persona que es dedica professionalment a l’objecte indicat pel primitiu: barber, enginyer, fuster
    o indica l’utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l’objecte significat pel primitiu: braser, paller, tinter
    o designa l’arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu: ametller, presseguer, llorer, roser
    o forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l’objecte indicat pel primitiu: femer, alguer
    * -or:
    o El sufix -dor indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació: amador, bevedor, servidor
    o El sufix –dor presenta també les formes -ador, -edor,-idor, i s’aplica als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l’acció: escorxador
    o Indica també l’instrument que serveix per efectuar-la: mocador, penjador
    * El sufix -or forma noms abstractes: dolor, por, suor, blancor, grogor.

    3. En la síl·laba tònica final d’aquelles paraules que tenen femenins i derivats amb -r: clar (femení, clara), calor (derivat, calorós)

    (Però es pronuncia en noms com: mar, far, cor, sospir, amor, tresor…)

    4. En altres mots com: llindar, parer, ahir

    La -r final es pronuncia:

    1. En alguns monosíl·labs i alguns bisíl·labs especialment breus: bar, per, cor, car, or, mor, pur, tir, sor, mar, acer, llar, far, ver…
    2. En alguns mots aguts de més d’una síl·laba. Aquests mots s’agruparien en:
    * adjectius (a vegades substantivats): futur, familiar, espectacular
    * noms abstractes: amor, favor, sabor, honor, valor
    * substantius derivats de verbs: sospir, atur, enyor…
    * alguns mots nous i cultismes: tresor, licor, motor, ascensor, radar, autocar.
    * Els mots plans i esdrúixols també solen mantenir la -r, perquè pertanyen sovint a la categoria de cultismes: fòsfor, aqüífer, caràcter…

    Remarques:

    • Si un adjectiu coincideix amb un infinitiu de la 1a conjugació, la -r final del verb és muda i la de l’adjectiu es pronuncia.
    • Es produeix una vacil·lació a l’hora de pronunciar o no la -r d’algunes paraules.
    • Remarques:
      • Convé pronunciar la -r final d’alguns infinitius substantivats: l’ésser, els éssers, el poder, els poders.
      • També convé pronunciar la -r de la locució a pesar de.
      • Es pronuncia la -r final en paraules d’incorporació recent: xador, Enher, Hipercor, mànager, màster, Seur.
      • En una locució formal, no és admissible la t que se sent al final d’algunes paraules amb -r sensible: cart per carcort per cormart per mar.

    Erra en altres posicions

    • No pronunciarem la primera dels mots arbre (però sí a arbrat, arbratge, arbreda, etc.) i prendre (tampoc en els compostos: aprendre, comprendre, reprendre, etc.).
    • Algunes paraules que comencen amb r, si van precedides de prefix, no dupliquen la r gràficament, però sí que mantenen el so de la erra múltiple: arítmia, autoretrat, contrarevolució, etc.
    • No s’ha d’ometre la r de la primera síl·laba de les paraules problema programa.
    • Per evitar lectures errònies es posa guionet en diversos noms propis compostos, on la erra comença síl·laba, com ara Vila-real o Mont-roig del Camp.

    [Text adaptat del web esadir.cat]

    EXERCICIS: 43  i 53 de la fotocòpia,  i 10 (pàg. 272)

    b) Els pronoms febles

    Ens hem començat a endinsar en la selva dels pronoms febles. Heu de tenir en compte que el sistema normatiu de pronoms febles és un sistema artificial, que no es correspon amb l’ús oral real, i que hem d’aplicar algunes normes molt senzilles per resoldre bé els exercicis:

    1. Només podem substituir un complement per un pronom.

    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré els regals. [no: *Els hi compraré els regals.]
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré als meus nebots.
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els els compraré.

    2. La funció i l’estructura (sintagma, gènere, nombre…) del complement que hem de substituir determina el pronom que hem de fer servir.

    • Compraré regals per als meus nebots. > En compraré per als meus nebots.
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré per als meus nebots.
    • Compraré el regal per als meus nebots. > El compraré per als meus nebots.
    • Compraré això per als meus nebots. > Ho compraré per als meus nebots.

    3. Un pronom pot substituir complements amb funcions diferents:

    • Compraré regals per als meus nebots. > En compraré per als meus nebots. [CD]
    • Compraré una bossa de caramels per als meus nebots. > En compraré una bossa per als meus nebots. [CN]
    • Vinc de Girona. > En vinc. [CCLloc]

    Algunes remarques sobre l’ús dels pronoms febles:

    • El subjecte només pot ser substituït per un pronom feble en un cas: quan és un SN indefinit i va després del verb: A casa vénen sovint venedors. > En vénen sovint.
    • Quan l’atribut és un SN definit, s’ha de substituir pels pronoms el, la els, les :Aquesta noia és la meva germana. > Aquesta noia l’és.
    • Quan l’atribut és un SN indefinit, s’ha de substituir pel pronom ho:  Aquesta noia és amiga meva. > Aquesta noia ho és.
    • L’atribut es pot substituir pel pronom en quan té un valor emfàtic o l’introdueix un quantitatiu: De simpàtic, no n’és gaire.

    Fixeu-vos en aquestes oracions:

    1. Quants quilos de patates vols?
    2. En vull dos. (en = CD)
    1. Quantes patates vols?
    2. En vull dos quilos. (en = CN)

    EXERCICIS: 18 (pàg. 283)

    DEURES:

    • Repasseu els fenòmens de fonètica sintàctica, feu els exercicis 44 i 54 de la fotocòpia i acabeu de classificar les paraules de l’exercici 10 de la pàgina 272.
    • Ompliu els espais buits de l’exercici 21 de la pàgina 285 amb el pronom o pronoms corresponents.

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme