RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 15 de maig de 2012

    a) Fonètica sintàctica

    EXERCICI: 2 de la fotocòpia

    b) L’oració composta

    Funcions de les oracions substantives
    completives SAtr

    CD

    CRV

    CPred

    CN

    CAdj

    CAdv

    Ens interessa que el grup funcioni bé.La nena sembla que estigui trista.

    Digueu-li que no cridi tant.

    Es queixaven que no els havien atès bé.

    Es va quedar que semblava morta.

    Tinc la impressió que tot anirà bé.

    Estic content que tot vagi bé.

    Escara som lluny que arribin a un acord.

    d’infinitiu SAtr

    CD

    CRV

    CN

    CAdj

    CAdv

    Els agrada fer riure.Això és bufar i fer ampolles.

    Van decidir no amagar la veritat dels fets.

    Es va oblidar d’esperar-los.

    En Joan té la certesa de ser acceptat.

    Són incapaços de ballar amb gràcia.

    Encara som lluny d’arribar a un acord.

    de relatiu SAtr

    CD

    CI

    CRV

    CPred

    CN

    CAdj

    CAdv

    CAg

    Qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla.Aquesta feina és la que m’agrada.

    Et tornaré allò que em vas deixar.

    Dono aquest llibre a qui el vulgui.

    S’obliden dels que els necessiten més.

    Tot sovint em prenen pel que viu al cinquè.

    No entenc quin és el problema del que em parles.

    Estic content del que m’expliques.

    Encara som lluny del que ens va prometre.

    La conferència és seguida pels qui són a l’interior de la sala.

    interrogativa CD Necessitem saber què va passar

    EXERCICIS: 3, 4 i 5 de la fotocòpia, 16 (pàg. 357)

    c) Conflicte lingüístic: bilingüisme i diglòssia

    Hem revisat el concepte de bilingüisme. Recordeu que és un concepte ambigu. Per simplificar podem parlar de tres classes de bilingüisme segons l’àmbit en què ens fixem:

    1. bilingüisme individual: l’àmbit és cada individu aïllat
    2. bilingüisme territorial: l’àmbit és l’estructura política d’un estat, d’una regió…
    3. bilingüisme social: l’àmbit és una comunitat dins d’una estructura política.

    Fishman destria quatre grups de relació entre el bilingüisme i la diglòssia:

    1. diglòssia i bilingüisme
    2. bilingüisme sense diglòssia
    3. diglòssia sense bilingüisme
    4. ni bilingüisme ni diglòssia

    Fixa’t com hem representat aquests grups de relació amb els gràfics:

    Recordeu que Fishman considera el bilingüisme un tret de la conducta individual i la diglòssia, un fenomen de caràcter social.

    Si voleu aprofundir més en alguns conceptes de sociolingüística, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Analitzeu la funció sintàctica de les oracions subordinades de l’exercici 16 de la pàgina 357.
    • Repasseu els conceptes de bilingüisme i diglòssia.

     

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme