Quina paperina que porta!
a) Dièresi
EXERCICI: 19 (pàg. 156)
b) Signes de puntuació
Els signes senzills (la coma, el punt, el punt i coma, els dos punts, els punts suspensius, el signe d’exclamació i el signe d’interrogació) generalment es col·loquen immediatament després de l’última lletra del mot al qual s’ajunten, i es deixa un espai abans de l’expressió que segueix. Els signes dobles (les cometes, els parèntesis i els guions) es col·loquen immediatament abans del mot que precedeixen i immediatament després del mot que segueixen.
Els incisos són fragments, introduïts en una oració, que es poden suprimir sense afectar-ne la sintaxi i el sentit. Generalment apareixen al mig de l’oració —entre comes—, però també al principi i al final d’aquesta —naturalment, amb una sola coma. A més de les comes, també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis:
- Les comes inclouen incisos necessàriament relacionats amb el context i lligats a la sintaxi del fragment.
- Els guions indiquen un contrast més o menys brusc, per mitjà del qual l’autor fa una observació a part o un comentari.
- Els parèntesis tanquen un aclariment, una informació complementària.
El punt i coma és un signe comodí, a mig camí del punt i de la coma. Això el fa molt perillós perquè en podem abusar o el podem ignorar.
El punt i coma indica una pausa intermèdia en l’entonació, més breu que el punt i més llarga que la de la coma. És potser el signe de puntuació més diversament utilitzat de tots, ja que alguns autors el substitueixen pel punt, la coma o els dos punts en algunes de les seves funcions.
Tot i l’ús divers que en fan els autors, podem fer una enumeració d’algunes de les funcions principals:
1. Fa de lligam entre dues oracions amb sentit complet i que guarden una relació de proximitat; això és, la frase de la dreta és el resum, la conclusió, la conseqüència, l’explicació o la demostració del que hem expressat en la frase anterior. De vegades és substituït pels dos punts, sobretot quan la frase de la dreta expressa una conseqüència o una explicació sobre la frase de l’esquerra:
- La freqüència de les contraccions cardíaques és variable ; / : els nadons tenen de 115 a 120 contraccions per minut, i els adults, entre 70 i 80.
2. Separa sèries que ja tenen fragments separats per altres signes de puntuació o que són llargues i complexes:
- En les oposicions, per exemple, això no té gaire importància; al contrari, et poden eliminar per una falta d’ortografia.
3. Separa sintagmes o oracions introduïdes per una conjunció o una locució conjuntiva que ja contenen alguna coma: per exemple, en efecte, és a dir, tanmateix, però, etc.: oració 5 b)
4. Separa clàusules del mateix rang en enumeracions que ja contenen comes:
- Els coeficients de toponímia aràbiga donen aquesta escala: Girona, 7; Barcelona, 26; Lleida, 84, i Tarragona, 90.
[Text adaptat de Josep M. Mestres et alii, Manual d’estil (Eumo ed.)]
EXERCICI: 5 k)-r) (pàg. 143-144)
c) La derivació
EXERCICI: solució
DEURES:
- Puntueu i escriviu correctament les frases de l’exercici 6 de la pàgina 144.
- Fullegeu l’apartat dedicat als sufixos i feu els exercicis 32, 33 i 34 de la pàgina 172.
Fins dimarts!
Cap comentari