Qui no vulgui pols que no vagi a l’era, Sandro. [Qui no vulgui pols és una oració relativa de substantiu.]
a) Els complements verbals
Ens hem dedicat a recordar alguns conceptes bàsics que ens seran útils tant per fer l’exercici de la prova homologada com per resoldre alguns dubtes que puguem tenir a l’hora d’escriure. Si voleu repassar-los amb alguns exercicis, cliqueu aquí.
Quadre de la complementació verbal
RECORDEU:
El SN que segueix el verb impersonal haver-hi fa la funció de CD.
Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.
Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:
experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)
Una manera d’aprendre són els viatges. > una manera d’aprendre: At; els viatges: S
Per identificar el subjecte d’aquesta oració en fixem en la concordança (plural) amb el verb.
Vaig portar el regal per a les nebodes. > el regal: CD; per a les nebodes: CI
El verb portar exigeix un CI o bé un CCLl.
Vull anar al cinema. > al cinema: CCLl
El complement que indica el lloc també és un complement exigit pel verb. Per això, podem dir que es troba molt a prop dels CRV. Tanmateix, nosaltres l’analitzarem com a CCLl.
EXERCICI: 29 (pàg. 167)
b) Els derivats
EXERCICIS: 36, 37 i 38 (pàg. 173)
DEURES:
- Feu l’anàlisi sintàctica de les oracions de l’exercici 30 de la pàgina 168.
Fins dimarts!
Cap comentari