Sant Tomàs d’Aquí-no; per això, avui hem fet classe.
a) La variació lingüística: els registres
Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua. És a dir, així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions determinades. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i permeten parlar d’uns tipus de llengua propis de cada funció que anomenem registres. (Isidor Marí, “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3)
b) Els complements verbals
Hem fet un exercici per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.
- interessar: Aquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
- encantar: L’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu, tot i que hi ha diccionaris que recullen l’ús intransitiu. Ésadir dóna preferència a l’ús intranstiu.]
- estranyar: No sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu; en canvi, el GDLC només l’ús intransitiu.]
- repugnar: Ella diu que li repugna trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
- escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]
EXERCICIS: 30 (pàg. 168) i fotocòpia
DEURES:
- Analitzeu els complements verbals de les oracions de l’exercici 31 de la pàgina 168. Tingueu en compte com distingir els complements circumstancials de mode dels complements predicatius.
- Resoleu el conflicte matrimonial: Endreça a l’armari totes les camises planxades. És ella que no s’explica? És ell que no escolta?
Fins dijous!
Cap comentari