RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 30 de gener de 2014

    Qui ha fet rodó avui?

    a) Els complements verbals

    Hem repassat alguns procediments per identificar el CPred  quan concorda amb el CD:

    CPred :

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com duia el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran té només un barret.]
    • Endreça a l’armari totes les camises planxades. > Que com has d’endreçar les camises? Planxades, esclar, no deus pas voler que quedin ben arrugades. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del verb.] [Context: És la intenció de la dona.]

    CCM: En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com duia el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran no té estil.]

    CN dins del CD:

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com era el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: En Ferran té uns quants barrets.]
    • En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com era el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: El barret d’en Ferran és més aviat lleig.]
    • Endreça a l’armari totes les camises planxades. > A veure, quines camises he d’endreçar? Només les planxades. No deu haver tingut temps de planxar-les totes. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del nom amb un valor especificatiu.] [Context: És la interpretació de l’home.]

    Fixeu-vos que el complement que regeix prendre per (de, com a) és un CPred. També fa la funció de CPred el complement que acompanya el verb dir-se.

    • dir [un nom] [a algú: CI]: Donar com a nom.
    • dir-se [un nom]: Tenir com a nom.
    • Li diuen Toti, però es diu Josep.

    EXERCICI: 31 (pàg. 168)

    b) El verb: irregularitats

    1. En català la normativa no accepta cap infinitiu en -guer; ni cap gerundi acabat en-guent. Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.
    2. pondre postala posta dels ous, la posta de sol | posar posada:  la posada a punt
    3. compondre composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.

    compondre

    v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
    tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
    tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
    tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
    tr. pron. [LC] compondre-s’ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
    tr. [LC] [AF] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d’un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
    intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Vés-te a compondre, que hem d’anar a teatre. Tot el dia es compon.
    tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l’esquelet. Els éssers que componen l’univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s’han retirat per deliberar.
    intr. pron. [LC] La paret de l’ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
    tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d’una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
    intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.

    composar

    v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
    tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
    tr. [DR] Arbitrar.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 22, 23 i 25 de les pàgines 160 i 161.
    • Repasseu el que hem fet fins ara per preparar la prova del dia 6.

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme