miscel·lani -ània
1 adj. [LC] Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.
2 1 f. [LC] Mescla de coses vàries.
2 2 f. [LC] [BB] [FLL] Col·lecció d’escrits, d’un autor o de diversos autors, sobre matèries vàries.
2 3 f. [FLL] Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc., pels seus amics.
2 4 f. [FLL] Aplec manuscrit d’escrits sobre matèries vàries.
2 5 f. [FLL] Recull de diversos opuscles que, a les biblioteques, solen ésser relligats conjuntament, atenent a llur format.
a) Verbs irrregulars
EXERCICIS: 19, 20 i 21 (pàg. 236)
b) Les perífrasis verbals
Hem fet alguns comentaris sobre l’ús de les perífrasis d’obligació:
- La primera persona del present de la perífrasi haver de + infinitiu pot ser he o haig.
- Utilitzem la perífrasi haver de + infinitiu en forma impersonal quan no concretem el subjecte que ha de fer l’acció, sinó que parlem en general: S’han de revisar tots els sistemes de seguretat.
- Fem servir la perífrasi impersonal caldre + infinitiu per expressar que una acció és obligatòria de manera general, sense especificar qui l’ha de fer: Cal revisar tots els sistemes de seguretat.
- Usem caldre que + subjuntiu quan especifiquem la persona que té l’obligació de fer una acció: Cal que el vigilant revisi tots els sistemes de seguretat.
- Fem servir no + poder + infinitiu per expressar una prohibició: Ho sento, aquí no pot aparcar.
- Usem la perífrasi no + haver de + infinitiu per donar consell: Si vols aprendre un idioma, no has de tenir vergonya a l’hora de parlar.
[Referència: Gramàtica pràctica del català, ed. Teide (text adaptat)]
RECORDEU: La probabilitat només pot expressar-se amb adverbis com ara probablement, potser, possiblement, etc., o bé amb la perífrasi deure + infinitiu —amb el verb deure conjugat en present, en passat o en futur, segons correspongui. Per tant, les construccions de futur o de condicional amb valor de probabilitat, que en ocasions es produeixen per influència del castellà, són totalment incorrectes en català. Tampoc no hem d’usar l’adverbi potser en oracions hipotètiques davant de subjuntiu:
- *Potser plogui demà.
- Potser plou demà. / Potser plourà demà. / Pot ser que plogui demà.
EXERCICIS: 14 i 15 (pàg. 234-235)
c) La composició
Si voleu saber alguna cosa més de la formació dels compostos en català us recomano aquest article de Núria Puyuelo.
I ara, un petit racó per als dubtes:
- Segons els DIEC, podem anomenar nord-americà o estatunidenc el natural dels Estats Units.
- El papa, el sant pare i el dalai-lama són designacions eclesiàstiques i s’han d’escriure amb minúscula inicial. El context ja ens ajuda a saber si parlem de la relació de parentiu o del càrrec. Aquest és el criteri de l’IEC. No obstant això, hi ha mitjans de comunicació que fan servir la majúscula inicial.
EXERCICIS: 11 (pàg. 230) i 26 (pàg. 242)
DEURES:
- Repasseu la classificació dels sons consonàntics.
- Llegiu el fragment de Lo somni, de Bernat Metge, de les pàgines 260 i 261 del llibre i feu una paràfrasi del segon paràgraf.
Fins dimarts!
Cap comentari