RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 25 de març de 2014

    Hem tornat a l’hivern?

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat el fenomen de la geminació.

    Grafia Tipus de pronunciació
    emfàtica ràpida descurada
    BM [bm] [mm] [m]
    PN, BN [bn] [mn] [n] La p del grup PN- a principi de paraula es pot suprimir.
    TM, DM [dm] [mm] [m]
    TN [dn] [nn] [n]
    TL [dl] [ll] [l]
    TLL [tʎ] [ʎʎ] [ʎ]
    CN, GN [gn] [ŋn] [n] La G del grup GN- a principi de paraula es pot suprimir.
    CM, GM [gm] [ŋm] [m]
    BL [bbl] [bbl] [pl] El grup -BL- a les paraules problemaBíblia i Dublín es pronuncia [βl].
    GL [ggl] [ggl] [kl]

    Fixeu-vos en aquestes observacions sobre la pronúncia de la erra final.

    La -r final no es pronuncia (tret dels parlars valencians):

    1. En la terminació dels infinitius: cantar, voler

    2. En la terminació dels substantius acabats en:
    -ar: amb sentit locatiu i col·lectiu: bestiar, campanar, alzinar, pinar, fruiterar.
    * –er:

    • designa la persona que es dedica professionalment a l’objecte indicat pel primitiu:barber, enginyer, fuster
    • indica l’utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l’objecte significat pel primitiu:braser, paller, tinter
    • designa l’arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu: ametller, presseguer, llorer, roser
    • forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l’objecte indicat pel primitiu: femer, alguer

    * -or:

    • El sufix -dor indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació: amador, bevedor, servidor
    • El sufix –dor presenta també les formes -ador, -edor,-idor, i s’aplica als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l’acció: escorxador
    • Indica també l’instrument que serveix per efectuar-la: mocador, penjador

    * El sufix -or forma noms abstractes: dolor, por, suor, blancor, grogor.

    3. En la síl·laba tònica final d’aquelles paraules que tenen femenins i derivats amb -r:clar (femení, clara), calor (derivat, calorós)

    (Però es pronuncia en noms com: mar, far, cor, sospir, amor, tresor…)

    4. En altres mots com: llindar, parer, ahir

    La -r final es pronuncia:

    1. En alguns monosíl·labs i alguns bisíl·labs especialment breus: bar, per, cor, car, or, mor, pur, tir, sor, mar, acer, llar, far, ver…
    2. En alguns mots aguts de més d’una síl·laba. Aquests mots s’agruparien en:
    * adjectius (a vegades substantivats): futur, familiar, espectacular
    * noms abstractes: amor, favor, sabor, honor, valor
    * substantius derivats de verbs: sospir, atur, enyor…
    * alguns mots nous i cultismes: tresor, licor, motor, ascensor, radar, autocar.
    Els mots plans i esdrúixols també solen mantenir la -r, perquè pertanyen sovint a la categoria de cultismes: fòsfor, aqüífer, caràcter…

    Remarques:

    • Si un adjectiu coincideix amb un infinitiu de la 1a conjugació, la -r final del verb és muda i la de l’adjectiu es pronuncia.
    • Es produeix una vacil·lació a l’hora de pronunciar o no la -r d’algunes paraules.
    • Remarques:
      • Convé pronunciar la -r final d’alguns infinitius substantivats: l’ésser, els éssers, el poder, els poders.
      • També convé pronunciar la -r de la locució a pesar de.
      • Es pronuncia la -r final en paraules d’incorporació recent: xador, Enher, Hipercor, mànager, màster, Seur.
      • En una locució formal, no és admissible la t que se sent al final d’algunes paraules amb -r sensible: cart per carcort per cormart per mar.

    Erra en altres posicions

    • No pronunciarem la primera dels mots arbre (però sí a arbrat, arbratge, arbreda, etc.) i prendre (tampoc en els compostos: aprendre, comprendre, reprendre, etc.).
    • Algunes paraules que comencen amb r, si van precedides de prefix, no dupliquen la r gràficament, però sí que mantenen el so de la erra múltiple: arítmia, autoretrat, contrarevolució, etc.
    • No s’ha d’ometre la r de la primera síl·laba de les paraules problema programa.
    • Per evitar lectures errònies es posa guionet en diversos noms propis compostos, on la erra comença síl·laba, com ara Vila-real o Mont-roig del Camp.

    [Text adaptat del web esadir.cat]

    EXERCICI: 6 (pàg. 271)

    b) Falsos sinònims

    • peregrí: ‘rar’ / pelegrí
    • bàndol: ‘facció’ / ban
    • caudal: ‘relatiu a la cua’ / cabal cabdal
    • deport: ‘recreació, esbarjo’ / esport
    • ingeni: ‘hisenda que conté una plantació de canya de sucre’ / enginy giny
    • pastel: ‘tipus de llapis’ / pastís
    • encreuar: ‘disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra’ / creuar
    • composar: ‘imposar arbitràriament una contribució’ / compondre
    • aparençar: ‘simular, fer creure’ / aparentar: ‘semblar’

    EXERCICI: 28 (pàg. 271)

    DEURES:

    • Repasseu els emmudiments i els al·lòfons i feu els exercicis 5 i 10 de les pàgines 270 i 272.
    • Amb un diccionari a l’abast feu l’exercici 29 de la pàgina 290.

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme