Hem tornat a l’hivern?
a) Fonètica sintàctica
Hem comentat el fenomen de la geminació.
| Grafia | Tipus de pronunciació | |||
| emfàtica | ràpida | descurada | ||
| BM | [bm] | [mm] | [m] | |
| PN, BN | [bn] | [mn] | [n] | La p del grup PN- a principi de paraula es pot suprimir. |
| TM, DM | [dm] | [mm] | [m] | |
| TN | [dn] | [nn] | [n] | |
| TL | [dl] | [ll] | [l] | |
| TLL | [tʎ] | [ʎʎ] | [ʎ] | |
| CN, GN | [gn] | [ŋn] | [n] | La G del grup GN- a principi de paraula es pot suprimir. |
| CM, GM | [gm] | [ŋm] | [m] | |
| BL | [bbl] | [bbl] | [pl] | El grup -BL- a les paraules problema, Bíblia i Dublín es pronuncia [βl]. |
| GL | [ggl] | [ggl] | [kl] | |
Fixeu-vos en aquestes observacions sobre la pronúncia de la erra final.
La -r final no es pronuncia (tret dels parlars valencians):
1. En la terminació dels infinitius: cantar, voler…
2. En la terminació dels substantius acabats en:
* -ar: amb sentit locatiu i col·lectiu: bestiar, campanar, alzinar, pinar, fruiterar.
* –er:
- designa la persona que es dedica professionalment a l’objecte indicat pel primitiu:barber, enginyer, fuster…
- indica l’utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l’objecte significat pel primitiu:braser, paller, tinter…
- designa l’arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu: ametller, presseguer, llorer, roser…
- forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l’objecte indicat pel primitiu: femer, alguer…
* -or:
- El sufix -dor indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació: amador, bevedor, servidor…
- El sufix –dor presenta també les formes -ador, -edor,-idor, i s’aplica als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l’acció: escorxador…
- Indica també l’instrument que serveix per efectuar-la: mocador, penjador…
* El sufix -or forma noms abstractes: dolor, por, suor, blancor, grogor.
3. En la síl·laba tònica final d’aquelles paraules que tenen femenins i derivats amb -r:clar (femení, clara), calor (derivat, calorós)
(Però es pronuncia en noms com: mar, far, cor, sospir, amor, tresor…)
4. En altres mots com: llindar, parer, ahir…
La -r final es pronuncia:
1. En alguns monosíl·labs i alguns bisíl·labs especialment breus: bar, per, cor, car, or, mor, pur, tir, sor, mar, acer, llar, far, ver…
2. En alguns mots aguts de més d’una síl·laba. Aquests mots s’agruparien en:
* adjectius (a vegades substantivats): futur, familiar, espectacular…
* noms abstractes: amor, favor, sabor, honor, valor…
* substantius derivats de verbs: sospir, atur, enyor…
* alguns mots nous i cultismes: tresor, licor, motor, ascensor, radar, autocar.
Els mots plans i esdrúixols també solen mantenir la -r, perquè pertanyen sovint a la categoria de cultismes: fòsfor, aqüífer, caràcter…
Remarques:
- Si un adjectiu coincideix amb un infinitiu de la 1a conjugació, la -r final del verb és muda i la de l’adjectiu es pronuncia.
- Es produeix una vacil·lació a l’hora de pronunciar o no la -r d’algunes paraules.
- Remarques:
- Convé pronunciar la -r final d’alguns infinitius substantivats: l’ésser, els éssers, el poder, els poders.
- També convé pronunciar la -r de la locució a pesar de.
- Es pronuncia la -r final en paraules d’incorporació recent: xador, Enher, Hipercor, mànager, màster, Seur.
- En una locució formal, no és admissible la t que se sent al final d’algunes paraules amb -r sensible: cart per car, cort per cor, mart per mar.
Erra en altres posicions
- No pronunciarem la r primera dels mots arbre (però sí a arbrat, arbratge, arbreda, etc.) i prendre (tampoc en els compostos: aprendre, comprendre, reprendre, etc.).
- Algunes paraules que comencen amb r, si van precedides de prefix, no dupliquen la r gràficament, però sí que mantenen el so de la erra múltiple: arítmia, autoretrat, contrarevolució, etc.
- No s’ha d’ometre la r de la primera síl·laba de les paraules problema i programa.
- Per evitar lectures errònies es posa guionet en diversos noms propis compostos, on la erra comença síl·laba, com ara Vila-real o Mont-roig del Camp.
[Text adaptat del web esadir.cat]
EXERCICI: 6 (pàg. 271)
b) Falsos sinònims
- peregrí: ‘rar’ / pelegrí
- bàndol: ‘facció’ / ban
- caudal: ‘relatiu a la cua’ / cabal / cabdal
- deport: ‘recreació, esbarjo’ / esport
- ingeni: ‘hisenda que conté una plantació de canya de sucre’ / enginy / giny
- pastel: ‘tipus de llapis’ / pastís
- encreuar: ‘disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra’ / creuar
- composar: ‘imposar arbitràriament una contribució’ / compondre
- aparençar: ‘simular, fer creure’ / aparentar: ‘semblar’
EXERCICI: 28 (pàg. 271)
DEURES:
- Repasseu els emmudiments i els al·lòfons i feu els exercicis 5 i 10 de les pàgines 270 i 272.
- Amb un diccionari a l’abast feu l’exercici 29 de la pàgina 290.
Fins dijous!
Cap comentari