Ja me’n recordo: Incerta glòria, de Joan Sales!
ACTIVITATS DEL DOSSIER:
- activitat 2
Dos mapes mentals més:
a) El substantiu: nombre
La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns. Per tant, el plural coincideix amb el dels substantius acabats en -n. Això fa que a vegades dubtem de la terminació d’alguns mots: *caimà o caiman. Per comprovar-ho, hem dictat alguns mots en plural: alacrans-alacrà, caimans-caiman, carlans-carlà, galzerans-galzeran, catamarans-catamarà, orangutans-orangutan, pagans-pagà, tobogans-tobogan, farbalans-farbalà, imants-imant, cormorans-cormorà, xamans-xaman, sedans-sedan. Aquesta confusió explica la forma *guà (guant).
Hi ha alguns substantius acabats en vocal tònica, emperò, que només afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres (les bes), els noms de les notes musicals, les partícules gramaticals usades com a substantius (els sís) i uns quants manlleus (els bisturís, els cafès)
Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural (-s, -os). Recordeu que és millor fer servir la forma -os: cascos, cascs; assajos, assaigs; passejos, passeigs.
Pel que fa al plural, hem de distingir els substantius invariables dels substantius defectius. Els substantius invariables són els que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, lapsus, virus, fetus, temps. Els substantius defectius només tenen la forma del plural: postres, calçotets, escacs, golfes, estisores, estovalles…
Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.
RECORDEU:
postres
1 f. pl. [LC] [HO] Menges, com fruita, dolços, etc., que es prenen al final del dinar o del sopar.
2 [HO] postres de músic Postres de fruita seca.
b) La variació lingüística
Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua. És a dir, així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions determinades. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i permeten parlar d’uns tipus de llengua propis de cada funció que anomenem registres. (Isidor Marí, “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3)
DEURES:
- Feu un escrit d’unes 200 paraules sobre algun aspecte de la variació lingüística a partir de la informació del mapa conceptual que vam comentar a classe.
- Escolteu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.
Fins dijous!
4 comentaris
Manel Guàrdia
27 oct. 14
10:06 #
Hola Vicenç,
t’adjunto l’adreça on consta “passetjos” com a plural de “passeig”.
http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/324/3241/32413/tms03040.htm
Salutacions,
Manel
Xavier Parnau
27 oct. 14
16:28 #
hola Vicenç
crec que hi ha un error a l’exercici dels plurals: caiman és el correcte en singular, no?
a reveure
vvinyas
30 oct. 14
18:53 #
Gràcies pel comentari. Ara ho canvio.
vvinyas
30 oct. 14
19:00 #
El DIEC2 i les fitxes de l’Optimot no recullen aquesta forma del plural. Miraré si hi trobo alguna altra referència.