RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 30 d’octubre del 2014

    Vigília de Tots Sants (ara sí que hi són totes les esses) amb panellets. Gràcies, Manel!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 3

    a) La variació lingüística

    Els primers textos que he revisat m’han servit per fer una revisió dels conceptes de correcció i d’adequació. Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:

    «La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.

    ¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.

    Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.

    “Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.

    Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»

    A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.

    Finalment, hem descrit els trets dialectals del vídeo “Model d’exposició oral”.

    Recordeu que a l’Atles interactiu d’entonació del català hi trobareu molts materials que recullen la diversitat dialectal del català.

    b) L’oració:  la concordança entre el subjecte i el verb

    Entre el subjecte i el verb hi ha d’haver concordança gramatical pel que fa al nombre, és a dir, si el subjecte és singular el verb ha d’anar en singular, i si el subjecte és plural el verb ha d’anar en plural. Tot i així, hi ha casos dubtosos o casos en què el subjecte és un nom en singular però expressa pluralitat. En aquests casos (quan el subjecte és un nom col·lectiu, quan el subjecte és un percentatge…s) s’admeten altres possibilitats.

    Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.

    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador sense complement preposicional és preferible el verb en plural.
    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu quantificador seguit d’un complement preposicional introduït per de, es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural. En canvi, el verb ha d’estar en singular si el nom del complement és un altre nom col·lectiu.
    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu de persona especificat del tipus alumnat, professorat, etc. el verb ha d’estar en singular. En canvi, amb el nom col·lectiu de persona no especificat gent, és indistint el verb en singular o en plural.
    • Quan el subjecte és un percentatge, la concordança amb el verb en singular o en plural depèn bàsicament de si el percentatge va seguit de complement preposicional i de quines característiques té.
    • Quan el subjecte és un percentatge sense complement preposicional, es prefereix el verb en singular. Cal advertir que el mot percentatge concorda en singular amb el verb.
    • Quan el subjecte és un percentatge amb complement preposicional, es prefereix el verb en plural si el nom del complement està en plural. El verb ha d’estar en singular si el nom del complement és un nom col·lectiu.
    • Quan el subjecte és un grup nominal iniciat per un o una (algun o alguna) amb una determinació formada per un nom en plural més una oració de relatiu adjectiva, cal no confondre la concordança entre subjecte i verb de l’oració principal (en singular), amb la concordança entre subjecte i verb de l’oració de relatiu (en plural).

    RECORDEU: L’ordre lògic i natural de les oracions en què apareix el verb haver-hi és peculiar: el sintagma nominal va darrere el verb. En aquest tipus d’oració, seguint l’ús normatiu tradicional, no es fa la concordança entre el verb i el sintagma nominal: el verb es manté en singular independentment del nombre del sintagma nominal.

    Referència: Universitat de Barcelona, CUB

    DEURES:

    • Mireu-vos el vídeo de la conferència d’Imma Canal (fragment) o bé escolteu l’àudio del programa Versió RAC1. Teniu els enllaços al dossier (activitat 5, pàgina 2). Preneu notes de les explicacions.
    • Feu l’exercici sobre la concordança entre el subjecte i el verb que us he donat a classe.

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme