RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 13 de novembre de 2014

    Estiuet de Sant Martí amb dos dies de retard.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els signes de puntuació

    Hem repassat el primer exercici.

    [Material complementari del Departament de Justícia]

    b) L’avaluació

    “Les rúbriques o matrius d’avaluació són una eina molt interessant per a l’avaluació que permet “fabricar” una proposta de seguiment–avaluació a mida de cada tasca, contingut, unitat…– i posar l’atenció tant en el procés com en el resultat.

    Les rúbriques consisteixen en una graella en què es defineixen clarament els continguts de la proposta del que es treballarà, els aspectes que s’avaluaran, els criteris que es tindran en compte per a l’avaluació i l’escala de classificació-qualificació que s’aplicarà per analitzar el treball objecte de seguiment-avaluació.” [Referència: CPNL, blog Parlem d’avaluació…]

    Hem comentat la rúbrica que vaig repartir dimarts i hem triat els aspectes que ens han semblat més rellevants a l’hora d’avaluar una exposició oral per elaborar la rúbrica que farem servir a classe: rúbrica per avaluar l’exposició oral.

    c) Revisió i correcció de textos

    Propi o mateix?  [Referència: Optimot]

    Sovint s’utilitza de manera incorrecta l’adjectiu propi davant d’un substantiu per emfatitzar la identitat d’aquest substantiu. No s’ha de fer servir, per exemple, en frases com *La pròpia professora va revisar els exàmens. En aquests contextos, cal substituir l’adjectiu propi per l’adjectiu mateix (o mateixa,mateixos, mateixes):

    • La mateixa professora (o la professora mateixa) va revisar els exàmens.

    En canvi, és adequat utilitzar propi quan indica possessió:

    • És com si fos la seva pròpia filla.

    Degut a [Referència: Optimot]

    No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que. Cal tenir en compte, però, que el mot degut és el participi del verb deure. Per tant, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom anterior al qual es refereix i pot anar seguit de la preposicióa. Per exemple: El vessament del combustible va ser degut al xoc.

    DEURES:

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme