Quina estosseguera!
ACTIVITATS DEL DOSSIER
- activitats 6 i 8
a) El resum
Un resum cientificotècnic és un escrit que exposa breument els punts essencials d’un article científic o tècnic. La funció d’un resum d’aquest tipus és oferir al lector una informació ràpida i accessible perquè pugui valorar si l’article li interessa o no. Per això, és molt important que sigui fàcil de llegir.
El resum és un tipus de text que s’adreça a un públic molt determinat, sovint amb interessos professionals i acadèmics molt definits, que està familiaritzat amb una disciplina concreta i que, per tant, en coneix bé la terminologia. Malgrat això, com que l’objectiu del resum és donar una visió ràpida de l’article, el llenguatge no és excessivament especialitzat ni elaborat i ha de tenir un to divulgatiu.
Així, doncs, el resum no consisteix a parafrasejar o copiar fragments d’un text, sinó que només ha de recollir les idees principals i l’enfocament general.
Referència: Nivell superior. Curs de llengua catalana (ed. Castellnou)
b) La redacció i construcció de la frase
Abans d’analitzar els resums de l’activitat 8 del dossier, hem comentat les recomanacions del Servei Lingüístic de la UOC.
c) L’accentuació
Hem comentat les paraules amb accent diacrític dels resums de l’activitat 6: què, té, més, vénen.
Hi ha mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Per exemple:
déu (‘divinitat’) / deu (’10’, ‘font’, verb)
món (‘univers’) / mon (‘el meu’)
nét (‘fill d’un fill’) / net (‘sense brutícia’)
sòl (‘terra’) / sol (‘astre’, ‘sense companyia’, ‘solament’)
pèl (‘vellositat’) / pel (contracció de per i el)
En plural, l’accent d’aquests mots es conserva si hi continua havent perill de confusió: déus, néts, sòls, pèls.En canvi, quan no cal distingir mots coincidents, la forma de plural perd l’accent. Per exemple: el plural mons (del singular món) no s’accentua, ja que no es confon amb el plural de mon (mos): el món, els mons; mon pare, mos pares. Altres casos de plural que no s’accentuen són:
mà, mans (‘extremitat’) / ma, mes (‘la meva’, ‘les meves’)
rés, resos (‘pregària’) / res (‘cap cosa’)
ús, usos / us (pronom: us saluda)
L’accent diacrític es conserva en la formació de mots derivats o compostos. Per exemple:
déu, redéu
nét, besnét, besnéts
sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls
pèl, repèl, contrapèl…
Si el plural del mot primitiu no manté l’accent (com a món/mons, mà/mans, rés/resos, ús/usos), la forma de plural d’un derivat o un compost tampoc no s’accentua. Per exemple:
món, mons, rodamón, rodamons
mà, mans, passamà, passamans
Referència: blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona
A més, hem dictat algunes paraules “difícils“: estómac, olimpíada, ènema, Marràqueix, guru, Etiòpia, Munic, Agamèmnon, medul·la, Tibet, Hèlsinki, èczema, zulu, tèxtil, torticoli, míssil, diòptria, préssec, feréstec, iber, vídeo, rupia, fórmula, tómbola, Tàrraco
DEURES:
- Llegiu el text que acompanya la proposta d’informe que heu triat. Sintetitzeu-ne el contingut i extraieu-ne els punts més importants.
- Redacteu les frases de la fotocòpia convertint en verbs els substantius que ho permetin.
Fins dimarts!
Cap comentari