RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • 3 i 5 de febrer del 2015

    En aquesta entrada recullo les classes del dia 3 i 5 de febrer. Perdoneu el retard.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2

    a) Els connectors

    Els connectors o marcadors textuals serveixen per organitzar el text: en connecten oracions, n’ordenen paràgrafs, en marquen l’estructura… Aquests mots sovint s’han de col·locar a l’inici de l’oració o del paràgraf. Des del punt de vista gramatical, es tracta de conjuncions i locucions conjuntives, adverbis i locucions adverbials, numerals ordinals…

    A l’hora de fer servir connectors hem de tenir en compte els aspectes següents:

    • la correcció
    • l’estalvi
    • la variació
    • la funció

    Fixeu-vos en alguns connectors “conflictius”:

    b) L’article d’opinió

    Els textos amb arguments presenten unes característiques lingüístiques determinades, entre les quals es pot destacar la utilització de verbs relacionats amb la causalitat o la conseqüència (causar, fer, ocasionar, produir, generar, suscitar, motivar, etc.), amb les operacions bàsiques d’argumentació (inferir, deduir, resultar, concloure, conjecturar, etc.) o amb els actes de dicció (dir, afirmar, al·legar, expressar-se, etc.).

    És habitual voler-se objectivar, en una argumentació (allò objectiu sempre té més credibilitat que allò subjectiu), i, per tant, són freqüents els mecanismes d’impersonalització.

    • Exemple
      Hem fet moltes objeccions al projecte i considerem que no és vàlid.
      S’han fet moltes objeccions al projecte i s’ha considerat que no és vàlid. [Qui exactament?]

    Les frases que es troben als textos amb arguments solen ser afirmatives, negatives o interrogatives. Pel que fa als modes i els temps verbals, l’imperatiu no hi és gaire efectiu per massa agressiu, tot i que el que es pretén utilitzant-lo és exercir una influència en el receptor, fet que s’adiu inicialment amb l’objectiu dels textos argumentatius.

    Els aspectes de cohesió i coherència del text són molt elaborats en els textos amb una exigència argumentativa forta. Podem destacar, per exemple, les marques d’ordre (en primer lloc, finalment, d’una banda…), els connectors que expressen causa o conseqüència, que introdueixen arguments o conclusions (ja que, perquè, així doncs, per tant, en conclusió, en conseqüència, de manera que…); les expressions d’oposició (però, sinó, encara que, malgrat que, dissentir, oposar-se), els guions i els parèntesis (que marquen la importància de la informació que s’ofereix), el to de la veu, les cometes i les citacions (per destacar paraules, o adduir les paraules d’algú); mots avaluadors (bo, dolent, positiu, negatiu…).

    Exemples
    Finalment [marca d’ordre], vull denunciar que hi ha moltes persones —més d’un miler— [paraules entre guions, pronunciades, si el text és oral, en un to de veu més greu] que viuen en condicions infrahumanes [mot avaluador] als camps de concentració del país. Perquè [connector] els informes dels observadors internacionals assenyalen la presència de diversos d’aquests camps, que el secretari general de l’ONU, d’altra banda [marca d’ordre], va qualificar ahir de “monstruosos i abominables” [citació amb cometes/ mots avaluadors]. Es tracta, pel que sembla, d’uns camps molt semblants als de l’Alemanya nazi que, per tant, [connector conclusiu] cal provar d’eradicar com més aviat millor. [amb un to de veu emfàtic, si és oral]

    Els textos argumentatius solen contenir, també, referències a fets i elements culturals del coneixement compartit, tòpics, màximes o proverbis, citacions que donen autoritat al que es defensa i que augmenten el prestigi de l’interlocutor. Presenten, a més, antítesis , perífrasis , recursos propis de l’ oratòria , emfasització sobre determinades parts del text, o desautomatització del sentit de les paraules entre molts altres fenòmens. S’hi pot trobar, doncs, una extraordinària riquesa d’elements retòrics.

    L’exemple següent mostra un text argumentatiu amb una conclusió (la raó dels partits polítics és l’existència d’interessos i ideologies diferents) i dos arguments, construïts a partir de diversos paral·lelismes.

    Exemple
    …la raó que hi hagi a la societat partits polítics és l’existència d’interessos i d’ideologies diferents. Perquè els partits puguin existir cal primer de tot el reconeixement que el poder resideix en el poble. Cada grup de ciutadans vol una organització social d’acord amb uns interessos determinats. Així, els interessos dels propietaris dels béns de producció s’oposen als interessos dels treballadors: els primers desitgen l’obtenció del màxim benefici del capital invertit; els segons [paral·lelisme: els primers / els segons] volen el cobrament del salari màxim possible pel seu treball. Si dels interessos materials es passa als culturals o ideològics [paral·lelisme d’idees], s’observa també la presència de posicions enfrontades o contradictòries. Unes persones demanen el predomini de l’ordre, de la disciplina i de l’eficàcia en assumptes públics [enumeració]. Unes altres [paral·lelisme unes persones / unes altres ] volen, per damunt de tot, l’establiment d’una societat en què la llibertat, la creativitat i la manifestació espontània de les idees siguin primordials. Uns prometen l’organització d’una societat en què la llibertat —de treball, de l’ensenyament— sigui el valor fonamental, encara que es produeixin desigualtats socials. Uns altres [paral·lelisme uns / uns altres ] proposen sobretot la igualtat social, encara que en surti perjudicada la lliure iniciativa. De la combinació d’aquests i d’altres interessos i ideologies neixen grups diferents que responen a organitzacions polítiques diferents.

    Entre aquests elements, que poden constituir una àmplia llista de recursos, es pot destacar, per exemple, la utilització de la ironia o de l’humor. Els textos que saben incorporar amb elegància aquests trets retòrics se situen en un terreny amable, lluny de la tensió que genera molt sovint l’acte d’argumentar, i poden arribar a convèncer fins i tot amb molta més subtilitat que fent servir altres recursos.
    El text següent (“Sucar-hi”, dins Les bonhomies ), d’un dels escriptors clàssics en llengua catalana, Josep Carner, utilitza magistralment l’humor i la ironia com a base i suport a una idea d’una forta càrrega moral. Carner vol defensar un model de país “seriós”, civilitzat, apte per a les grans iniciatives, heroic, enèrgic, basat també en l’existència de persones amb energia interior. I no el contrari, que és el que veu en una certa Catalunya dels anys vint. El raonament del text recolza en una analogia culinària que vertebra l’escrit: l’acte de sucar, en gastronomia, i sobretot el seu sentit figurat “sucar-hi”, és elevat a la categoria d’una analogia perfecta per a referir-se a un país poc sòlid, decadent, que sembla a punt de desfer-se. Si els arguments de Carner són indefensables tècnicament (perquè no pretenia, naturalment, construir uns arguments inatacables), la seva analogia humorística, en canvi, té una potència impressionant i una virtut inestimable: la capacitat de generar l’adhesió per mitjà del somriure.

    Qualsevol diria que el nostre ideal culinari són les farinetes. Una majoria formidable de la nostra gent són incapaços de menjar-se un mos de pa torrat i guarnit de mantega, i beure en acabat un glop de cafè amb llet. Llur ideal és que els queviures tinguin, en ésser ingerits, una flonja consistència de sopes. Potser els mena a això una decadència dels dentats. Potser és la virtuositat del xarrup, també molt en voga. Qui s’acostuma a sucar, ja no para. He conegut gent que sucava pa a la sopa i gent que sucava secalls a la llimonada. Naturalment que no són tants com els que suquen molles als sucs, i talls de préssec al vi bo; però sempre és notable el nombre d’operacions d’aquesta mena en la història nutritiva d’un català. Aquest deler del menjar mullat, o de la beguda amb polpes intercalades, indica, certament, una vida social primitiva. […] Però encara, l’ideal de sucar sembla més tolerable que no pas l’ideal de “sucar-hi”. És innegable que hi ha un cert lligam entre tots dos. L’amor de les coses toves, la mania de xopar, l’engrescament per una neula que es desfà en la mullena o un pessic de pa tot untat de llavors de tomàtec, reflecteixen un cert estat de tabola familiar, d’afluixament benigne de l’energia, de casolanisme descordat i triomfal. No és pas aquest esperit el més a propòsit per a les grans iniciatives. Ningú no pot imaginar-se Napoleó remullant melindrets a la xocolata. Sense la voluntat decidida i l’esperit de domini de l’home que no està per brocs i menja un bistec, no menareu sinó una vida modesta i parasitària. El més gran nombre dels bancs d’un país sucador són estrangers. Empreses urbanes o nacionals de rèdit segur, són estrangeres. Les grans societats anònimes no existeixen, es pot dir.[…] Per tot aquell qui no posseeixi una disciplina interior d’alguna força, és gran la temptació de substituir l’enderga d’una botigueta o una fàbrica de mitjons fundada amb un capital de cinc mil duros, per l’atansament a la ganga, al “sucar-hi”. Per “sucar-hi” no cal ésser especialment apte per cap cosa.[…] Jo, personalment, prefereixo l’apatxe a l’home que “hi suca”. Prefereixo les borsades de l’anarquia d’acció a l’anarquia mansueta i indefinida. I em sembla, en aquest caire precís, abjecta aquella ciutat on la bona gent, tot sucant un tros d’alguna cosa en una xicra d’una altra cosa qualsevol, riuen de les troballes d’uns setmanaris humorístics amb coses incisives a base, gairebé exclusivament, dels regidors del partit contrari que “hi suquen”.

    CARNER, J.

    [Text extret del web Argumenta]

    DEURES:

    • Reviseu l’ús de les conjuncions perquè i però de l’article “La ciutadania es llança a creat partits polítics”.
    • Escriviu l’article d’opinió sobre l’evolució de la immigració a la ciutat de Barcelona.

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme