RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 21 de maig del 2015

    Resultat d'imatges de Teresa Forcades

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Les oracions de relatiu

    Aquestes són les solucions de l’exercici 3:

    1. amb qui / amb la qual
    2. en què / en els quals
    3. dels quals
    4. amb qui / amb el qual
    5. de la qual
    6. el que / allò que
    7. les que
    8. on / en què / en el qual
    9. a què / a les quals
    10. amb què / amb la qual
    11. a què / a les quals
    12. a qui / al qual

    b) Les preposicions

    La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que,de la mateixa manera que. Per exemple: En Joan camina com el seu pare és el mateix que En Joan camina igual que el seu pare.

    En canvi, com a és una locució prepositiva que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, d’acord amb la condició d’un, en/amb funció de. Per exemple:

    La música com a teràpia.
    M’agradaria saber com a què parlava: com a alcalde o com a ciutadà?
    El meu germà, com a responsable del club de lectura, ha fet una bona anàlisi del llibre.
    Han considerat el seu projecte de final de carrera com a excel·lent. 

    De vegades és difícil saber si el mot com designa ‘en qualitat de’ (la preposició com a) o ‘igual que’ (l’adverbi com). En aquests casos, la preposició com a se sol reduir acom o pot alternar amb com, segons els parlars. Això acostuma a passar davant de noms determinats per articles (el, la…), indefinits (un, quelcom, algun…), demostratius (aquest, aquell…), el possessiu llur o complements amb la preposicióde. Per exemple:

    És un alpinista famós, considerat com el millor esportista de l’any.
    Me l’han presentat com el seu marit.
    Tot i que no ho és, aquesta noia és coneguda com una amiga del director.
    Està considerat com quelcom extraordinari.
    Avui considerem parlar d’aquest escriptor com de rigor. 

    Tenint en compte aquesta informació, tant es pot dir:

    Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com a compositor de sardanes més veterà 

    com:

    Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com el compositor de sardanes més veterà. 

    Cal tenir en compte, però, que l’última construcció determinada per el és pròpia d’un nivell formal de la llengua i en certs casos és preferible no posar-hi el determinant o bé utilitzar un altre recurs. Per exemple: Va fer un homenatge a Joaquim Soms perquè és el compositor de sardanes més veterà.

    Referència: Optimot, fitxa 7210/1

    c) La roda de premsa

    Hem assistit a tres grans rodes de premsa gràcies a la implicació de les entitats i dels periodistes.

    Per a les entitats, oferir una informació de manera rigorosa i eficient és imprescindible. D’una banda, perquè som coneixedores de la dificultat que sovint suposa incorporar la nostra tasca dins de l’agenda informativa. D’altra banda, perquè fer de les nostres activitats i objectius un fet noticiable, sovint implica desvirtuar la qualitat dels nostres continguts. Per aquest motiu, cal saber planificar diferents estratègies de comunicació tenint en compte les necessitats dels mitjans.

    El tema: ha de ser rellevant i estar ben enfocat. Hi hauria d’haver un únic tema central, el qual s’haurà de desenvolupar oferint dades que ajudin en la contextualització. Exemples de temes atractius per als mitjans serien nous projectes, la presentació d’un balanç de gestió anual, d’una campanya de sensibilització… Sempre hi ha d’haver un fet noticiable.

    Els portaveus: convé que en una roda de premsa hi intervinguin dues o tres persones que estiguin preparades per fer una exposició oral en públic, ben estructurada i atractiva. Les intervencions seran ordenades. Es recomana que no es perllonguin més de 10 minuts per persona i que es prepari material de suport, com ara diapositives.

    L’estructura: començarà la persona amb un càrrec més rellevant a l’entitat, que donarà la benvinguda als mitjans, es presentarà i oferirà la informació més important. Donarà la paraula a les altres persones que intervinguin, les quals desenvoluparan altres aspectes secundaris.

    La durada: les intervencions dels portaveus no hauria de superar mai els 10 minuts per persona. Al final s’ha d’obrir un torn de preguntes, que respondrà el portaveu més adient, en cas d’haver-n’hi més d’un. Les respostes a les preguntes han de ser concretes, completes i breus.

    Text extret del web d’Enginyeria sense Fronteres

    DEURES:

    • A partir de les anotacions fetes en la roda de premsa, escriviu un reportatge breu (unes 300 paraules) per a una publicació d’àmbit local sobre la presentació de l’entitat.

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme