RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 3 de desembre del 2015

    La paraula del dia

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.  [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de subjectivització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que

    Encara que, en català, l’ús de l’article personal no es considera en cap cas un vulgarisme (com ocorre en l’espanyol), sí que denota un context de familiaritat. Per això, no l’hem de fer servir amb els personatges històrics ni amb els personatges importants, especialment si no són catalans. Així, doncs, no hem de dir en Darwin o en Newton, com podem trobar escrit de vegades, sinó Darwin o Newton, sense cap article. En el cas de personatges catalans, podem usar l’article si en parlem dins d’un context de familiaritat o col·loquial: en Margalef va ser professor meu. Els personatges de ficció, en canvi, porten article com els noms catalans: en Jack, la Susan.

    RECORDEU:

    Històricament, l’article en/na ha tingut un altre ús com a tractament de respecte, sobretot en relació amb els personatges històrics catalans. En aquest cas, es tracta d’una fórmula de cortesia, com pot ser senyor (de fet, en/na provenen del llatí dominus, que significa ‘senyor’), per bé que la inicial de l’article s’escriu en majúscula. Aquest ús arcaic no s’ha de confondre amb el de l’article personal habitual. El podem fer servir en casos com El rei En Jaume i Na Violant d’Hongria, però és més recomanable prescindir-ne: El rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria. En el cas de persones contemporànies, hem de fer servir senyor/senyora (o no res) allà on l’espanyol empra Don/Doña i l’anglès usa Mister/Mistress: El senyor Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC / Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC. [Societat Catalana de Biologia, Què cal saber?]

    Quan escrivim la data sencera o bé esmentem un any, sovint dubtem de si hem de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, dubtem entre les expressions següents:

    27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
    No el veig des de 1990 (o des del 1990)

    Totes dues formes són correctes, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, el que fem és ometre el mot any; en lloc de dir de l’any 1994, ometem el mot any i fem la contracció del 1994.

    D’aquestes dues possibilitats, per al llenguatge administratiu i jurídic, es recomana de fer servir la forma sense article. Així, per a la datació de documents, per exemple, es fa servir la forma següent: Lleida, 15 de novembre de 1999

    Amb l’arribada de l’any 2000, es va observar que, contràriament al que passava fins llavors, en llengua oral, la forma sense article es considerava forçada; per exemple, sembla més natural dir el 15 de gener del 2000 que el 15 de gener de 2000. [Optimot: fitxa 3831/2]

    Podem fer servir els clàudators en aquells casos en què hem d’escriure parèntesis entre parèntesis. Blanca, gràcies per l’observació.

    b) Representació dels nombres amb xifres o lletres

    Optimot: fitxes 7498/2; 7501/2; 7499/1; 7502/3; 7500/1

    DEURES:

    • Observeu els criteris d’escriptura dels numerals.
    • Reviseu els numerals d’aquest exercici.

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme