S’acosten les fires de Girona…
a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre
RECORDEU: El diccionari ens pot servir per confirmar si un adjectiu és invariable (d’una terminació) o no (de dues terminacions). Vegeu-ne un parell d’exemples:
d’una terminació:
- amable 1 adj. [LC] Digne d’ésser amat. La qualitat més amable en ell és la modèstia. 2 adj. [LC] De natural plaent, afectuós. Amb mi sempre és molt amable.
- lluent adj. [LC] Que lluu. Dues olles d’aram lluents. Un ull lluent.
de dues terminacions:
- agre -a 1 1 adj. [LC] Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s’ha tornat agre. 1 2 adj. [LC] per ext. Un so agre, un crit agre. 1 3 adj. [LC] [ML] [GL] Que té un grau d’acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. 2 1 adj. [LC] Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. 2 2 adj. [LC] De mal tracte. 2 3 adj. [LC] Aspre² 2 . Un camí agre. 3 m. [LC] Agror .
- ric -a 1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps. 1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres. 2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots. 3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present. 4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.
EXERCICIS: 15, 16, 17 i 18 (pàg. 25-26)
b) L’oració
Hem vist que podem utilitzar la veu passiva quan no sabem qui és el que ha de fer l’acció:
- DEMANO: Que se m’expedeixi l’esmentat certificat.
- SOL·LICITO: Que em sigui lliurat un certificat d’obligacions fiscals.
Hem d’anar amb compte a l’hora d’utilitzar la veu passiva perquè podem perdre informació:
- Ben aviat distribuirem els nous catàlegs entre els nostres clients. (Nosaltres fem l’acció.)
- Ben aviat seran distribuïts els nous catàlegs entre els nostres clients. (Qui fa l’acció?)
En sintaxi, s’entén per oració impersonal aquella que ni té ni pot tenir subjecte sintàctic; això és:
- cap element dels quals estan presents, explícits, en la oració pot ser subjecte;
- no se li pot suposar tampoc un subjecte implícit (= omès, el·líptic, elidit, tàcit).
Per exemple: en l’oració en aquesta casa es menja malament, (1) d’entrada, ni el sintagma preposicional en aquesta casa, ni l’adverbi mal, ni la paraula es en poden ser subjectes; (2) no obstant això, podria ocórrer que tingués un subjecte implícit; però, si se li afegeix, es pot veure que tampoc l’accepta: *en aquesta casa ell / ella es menja malament. En conclusió, es pot dir que és una oració impersonal.
La impersonalitat sintàctica ha de distingir-se de la impersonalitat semàntica; en una oració com aviat es coneixeran les notícies és fàcil observar la presència d’un subjecte gramatical o sintàctic, això és, un sintagma o paraula que concorda en nombre amb el verb: si el verb fos es coneixerà, el subjecte hauria de ser la notícia. En aquest sentit, es tracta d’una oració no-impersonal. No obstant això, des del punt de vista semàntic, es tracta d’una oració impersonal ja que no conté cap subjecte en el sentit de ‘agent de l’acció’, això és, no s’assenyala ‘qui / qui’ coneixeran aquestes notícies.
Tipus d’oracions impersonals
- les formades amb verbs meteorològics i de fenòmens naturals: ploure, tronar, relampaguear, escampar, pedregar, nevar, vesprejar, fosquejar, clarejar… Òbviament, els usos metafòrics d’aquests verbs anul·len la impersonalitat: li van ploure un munt de crítiques (on el subjecte seria un munt de crítiques)
- les formades amb el verb haver-hi en qualsevol de les formes de la seva conjugació: hi havia moltes persones en l’estadi; hi ha nens en la carretera
- les formades amb el verb fer i una referència de tipus climatològica o temporal: fa fred; fa vint anys que no et veig; va fer molt vent
- oracions del tipus de n’hi ha prou amb això
- les formades amb el verb ser amb un valor temporal: és tard, és de dia
- oracions amb infinitiu amb subjecte tàcit no referencial
- oracions amb verb en primera persona de plural i segona persona de singular amb lectura genèrica…
- oracions copulatives del tipus de és de dia; sembla que plou; està ennuvolat…
EXERCICIS: 24 i 25 (pàg. 30)
c) La neutralització
En català central, com a norma general els fonemes vocàlics àtons (no accentuats) es neutralitzen, és a dir, perden els trets que els distingeixen. Per tant, en general:
- Es pronuncien neutres les vocals a i e en posició no accentuada (àtones).
- Es pronuncia [u] la vocal o en posició no accentuada.
La neutralització és un fenomen que depèn del grau d’arrelament de les paraules en la parla comuna.
S’observa molta variació entre els parlants en els casos següents:
- Cultismes i tecnicismes
- Estrangerismes, termes erudits i marques d’origen estranger
- Paraules escurçades
Tal com descriu Joan Mascaró a la “Gramàtica del català contemporani” (F 2.6.2), dirigida per Joan Solà, la no reducció vocàlica en alguns elements lèxics “afectaria sobretot mots d’origen culte o de tipus tècnic i neologismes, però no únicament aquests. És possible que hagin estat sempre mots cultes o tècnics en el moment d’aparèixer, històricament, en la llengua com a neologismes; però quan, posteriorment, han perdut aquest caràcter culte o tècnic han continuat mantenint-se com a excepcions lèxiques amb vocals sense reduir (és el cas de mots com classe o cine, per exemple). A causa del caràcter lèxic idiosincràtic d’aquestes excepcions s’hi observa molta variació: un mateix exemple pot ser excepció en un parlar i no ser-ho en un altre o, dins un mateix parlar, pot ser-ho per a un parlant i no per a un altre”.
[Trobareu més informació a esadir.cat]
Hem de neutralitzar la e final de paraules com fase, frase, base…
DEURES:
Feu el primer i el tercer exercici de la fotocòpia.
Fins dijous!
Cap comentari