RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 15 de març del 2016

    overbooking

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els complements verbals

    Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Per exemple:

    El públic va aplaudir els tres tenors.
    He trobat en Josep.
    Aquest matí he vist la Núria.

    Hi ha alguns casos, però, en què la preposició a pot introduir el complement directe. Són els següents:

    1. Quan el complement directe és un pronom personal fort, com ara mi, tu, ellvosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès ,etc.
      El funcionari els va avisar a ells.
    2. Quan el complement directe és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.
      Van  contestar a tothom que va escriure
    3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
      Es truquen cada dia l’un a l’altre.

    [Text extret dels Itineraris d’aprenentatge. Suficiència]

    b) Els neologismes

    Per entendre una mica més el funcionament dels neologismes i com s’adapten o s’adapten els manlleus, podeu llegir l’article de Neus Faura “El català i els neologismes“.

    El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals recull que la llengua dels diferents mitjans de la Corporació ha de ser funcional i en evolució constant. Per això, per respondre a les necessitats comunicatives d’una societat que evoluciona, recorren a les possibilitats que ofereixen les regles internes de la llengua, sobretot en la creació o difusió de paraules o expressions noves. Quan cal fan servir neologismes (avantmatx, streaming, glocalització, boca-orella), col·loquialismes (acollonantbirra) o termes procedents de l’argot (catejar, xutar-se). Eviten, emperò, l’ús innecessari de manlleus i incorporen només els imprescindibles, que adopten directament (shaolin, capo) o adapten (xat, licra). Per aconseguir una llengua funcional, el model ha d’estar en evolució constant.

    RECORDEU: “El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per l’elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l’assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes. Des del 1998, els seus avisos terminològics són d’aplicació obligatòria en les publicacions científiques i tècniques de l’administració pública del país. Els neologismes aprovats es publiquen al Diari Oficial.” [Viquipèdia: “TERMCAT“]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 7 i 8 de la fotocòpia de procediments sintàctics.
    • Busqueu a l’Optimot (ara que la interfície és amigable us serà més senzill) la definició de bitllet sense reserva, classe de negocis i xàrter.
    • Llegiu l’article “De viatge!” del TERMCAT.

    I, per acabar, una mica de nostàlgia.

    norma

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme