RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 17 de març del 2016

    File:Ceremonial helmet Getty Villa 93.AC.27.jpg

    Casc antic (dedicat a l’Albert)

    I ara un vídeo sobre la Mitad del Mundo:

    a) La traducció dels topònims

    Només es tradueixen en textos no oficials els noms de població que tenen una forma tradicional en català. Pel que fa a la traducció al català dels noms de poblacions en castellà, es tradueixen els noms de les capitals de província espanyoles, de les poblacions limítrofes amb l’àrea lingüística catalana i d’alguna capital llatinoamericana amb nom tradicional en català: Bogotà, Ciutat de Mèxic, Cadis, Barbastre, Montsó, Lleó. [Fixeu-vos que alguns noms, com ara Caracas, no els adaptem ortogràficament, però sí fonèticament.]

    En general, els noms de tots els estats, nacions, comunitats autònomes, regions naturals o divisions administratives de caràcter regional van en la llengua del text i, per tant, són susceptibles de ser traduïts perquè majoritàriament tenen una forma tradicional en català: Catalunya, Colòmbia, Patagònia, Txetxènia.

    No es tradueixen les divisions infraregionals com els noms de comarques o petites regions naturals. Són una excepció d’aquesta regla alguns noms de comarca que tenen tradició en català, com són ara la Manxa o els Monegres i les comarques de la zona de parla castellana del País Valencià: l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans, la Plana d’Utiel, la Vall de Cofrents, l’Alt Vinalopò, etc.

    Hi ha molts llocs que per la seva transcendència històrica o la seva qualitat artística han destacat i han convertit els seus noms en universals. El problema és que ho han fet de manera diversa i, així com tenim la plaça Roja de Moscou, els Camps Elisis de París o la Cinquena Avinguda de Nova York, tenim el Central Park de la mateixa ciutat o la Fontana di Trevi a Roma. En aquest cas ens haurem de guiar per criteris de tradició, difícils d’establir amb caràcter general.

    [Referència: Direcció General de Política Lingüística, Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims]

    b) Revisió de textos

    Hem revisat l’apunt del blog Volant he vist que tracta de Quito. Us recordo alguns dels comentaris que hem fet:

    *post: apunt

    *masses: El quantificador massa és invariable. Massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor i no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (‘n’hi havia poca’) que dir no hi havia massa gent (‘no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…’). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.

    *trolebus: tròlei, troleibús

    *casc antic: barri vell, nucli antic

    *apart: a més

    *la Mitad del Mundo: a l’hora de traduir el nom de llocs característics i monuments hem de tenir en compte la tradició (i el sentit comú)

    *Equador: “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    *cutre: tronat, atrotinat

    *botiguetes de souvenirs: botiguetes de records

    DEURES:

    Fins dijous!

     

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme