RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 19 d’abril del 2016

    Com en dieu?

    a) Els dialectes geogràfics

    Si us interessen els dialectes, podeu passar una bona estona remenat el Diccionari català-valencià-balear. Us he copiat un petit text sobre el tipus de variants que recull i un exemple.

    “El paràgraf de fonètica (Fon.) duu la transcripció (en tipus fonètics) del mot, segons les diferents maneres com és pronunciat a les diverses regions. Hem procedit amb gran esment en la transcripció de les paraules d’ús popular o dialectal, marcant totes les diferències que hem pogut observar en la pronúncia viva, fins i tot les que són incorrectes, perquè totes tenen importància per al dialectòleg i per a l’historiador de l’idioma. Les paraules cultes (neologismes, llatinismes, hel·lenismes) les transcrivim només segons la pronúncia pròpia de les tres capitals Barcelona, València i Palma de Mallorca.

    A certs articles hi ha un paràgraf de variants ortogràfiques (Var. ort.), on es registren les grafies arcaiques que convé fer constar per a documentació dels estudiosos de la història de la llengua.

    Un altre paràgraf, el de variants de formació (Var. form.), presenta les diverses formes, antigues o dialectals, del mot cap d’article: o sigui, aquelles variants que no són de simple grafia, sinó que presenten alteracions formals del mot. A l’article balda, per exemple, es troba indicada la forma baula (que després va com a cap d’article en el seu lloc alfabètic corresponent, perquè, a més d’ésser una forma diferent de balda, presenta diferències de significat que demanen un article especial per evitar confusions).

    Ve després, a certs articles, el paràgraf dels sinònims (Sinòn.), especialment important quan es tracta de noms d’animals, de plantes, de parts del cos, etc. Així, al mot cabra com a nom d’animals marins trobam els sinònims crancai serrà, i com a nom d’insectes hi ha lladella, cavall de serp, pregadéu i aranyó. Quan convé, posam també un paràgraf d’antònims (Antòn.), però aquest aspecte es va començar a atendre tard i no està representat sistemàticament.2

    SARGANTANA f.

    Sauri de diverses espècies del gènere Lacerta; és el nom de les espècies de poca corpulència, sobretot de la Lacerta muralis (mentre que les de més grossària s’anomenen llangardaix o lluert); cast. lagartija. Semblantment a sergantanes grandíssimes, Quinto Cúrcio, q 10 (ap. Aguiló Dicc.). Les sergantanes, lluerts ni vespes, Agustí Secr. 185.
    Var. form.:
    sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana.
    Sinòn.:
    sangarta, sarnalla, serenalla, sargussa, llangardaixet, llangardaixina, llangardixa.
    Fon.:
    səɾɣəntánə (Vallespir, Gir., Puigcerdà, Ribes, Berguedà, Vallès, Barc., Vendrell, Mall., Ciutadella, Eiv.); saɾɣantána (Calasseit, Tortosa, Val., Al., Elx);səɾɣəntáʎə (Cardona, Solsona); saŋgatáʎɛ (La Seu d’U.); səɾkəntánə (Santanyí);seɣɾantáʎa (Alcalà de X.); səɣɾəntánə (Rupit, Vic, Vilafr. del P., Tarr.); saɣɾantánɛ(Gandesa, Alcoi); saɣɾantána (Benassal, Xàtiva, Pego); səɣɾəntánɛ (Maó);seɣɾantána (Ador, Cocentaina, Almudaina, Patró, Sanet); saŋgɾantána (Cast., Cullera, Al.); saŋgɾantánɛ (Sueca); saɾɣantáɲa (Morella, Llucena); saɾɣantáɲɛ(Maella); saŋgɾantaɲa (Benassal); saŋgaɾðíʎa (Senterada, Pobla de S.); saŋgaɾðíʎɛ(Organyà); saŋgaɾtíʎɛ (Urgell, Ll., Falset); saŋgaɾtíʎa (Tamarit de la L.);saɾɣandíʎa (Pobla de S.); saɾɣantíʎɛ (Balaguer, Ll., Bellpuig); səɾɣəntíʎə(Solsona, Vic); saɾɣantíʎa (Vimbodí); səŋgləntánə (Conflent); siŋgləntánə (Ross., Conflent, Empordà); siŋglətánə (Ross.).

    [Diccionari català-valencià-balear]

    b) Els pronoms febles

    Hem llegit el conte “Criatura” i n’hem analitzat alguns pronoms febles.

    Recordeu que per distingir els verbs pronominals purs (en els quals els pronoms febles no tenen cap funció sintàctica) dels verbs transitius reflexius o recíprocs hem d’aplicar el test de la transitivitat, que consisteix a comprovar si el verb pot aparèixer en forma no pronominal i transitiva:

    • Pentino el nen. > CD
    • El pentino. > CD
    • Em pentino. > CD
    • La Maria renta la cara a la nena. > CI
    • La Maria li renta la cara. > CI
    • La Maria es renta la cara. > CI
    • La Maria fa sòcia del club la seva germana. > CD
    • La Maria la fa sòcia del club. > CD
    • La Maria es fa sòcia del club. > CD
    • La Maria li menja l’ensaïmada.
    • La Maria se li menja l’ensaïmada. > menjar-se: verb pronominal pur
    • La Maria es menja l’ensaïmada.

    El subjecte pot ser substituït pel pronom feble en, però només en determinades circumstàncies: Amb els verbs ergatius, que són verbs intransitius el subjecte dels quals s’assembla molt al complement directe. Aquest subjecte pot aparèixer sense determinant, i en aquest cas ha d’anar darrere el verb i no pot ser el·líptic:

    • Han comparegut alguns.
    • * Alguns han comparegut. [incorrecte]
    • * Han comparegut. [incorrecte]
    • N’han comparegut.
    En oracions com aquestes, si volem anteposar el subjecte al verb, haurà d’anar precedit de la preposició de i haurà de ser representat també pel pronom enD’alguns, n’han comparegut.
    La substitució pel pronom en només és possible quan el subjecte no du cap determinant o quan va determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit (els anomenats quantificadors):
    • Arriben avions. N’arriben.
    • Arriben tres avions. N’arriben tres.
    • Arriben pocs avions. N’arriben pocs.
    • Arriba algun avió. N’arriba algun.
    DEURES:
    • Analitzeu la funció sintàctica dels pronoms subratllats dels textos de la fotocòpia.

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme