La portada actual del Diccionari d’ús dels verbs catalans: demaneu que us el regalin per Sant Jordi.
a) Els pronoms febles
Algunes remarques sobre l’ús dels pronoms febles:
- El subjecte només pot ser substituït per un pronom feble en un cas: quan és un SN indefinit i va després del verb: A casa vénen sovint venedors. > En vénen sovint.
- Quan l’atribut és un SN definit, s’ha de substituir pels pronoms el, la els, les:Aquesta noia és la meva germana. > Aquesta noia l’és.
- Quan l’atribut és un SN indefinit, s’ha de substituir pel pronom ho: Aquesta noia ésamiga meva. > Aquesta noia ho és.
- L’atribut es pot substituir pel pronom en quan té un valor emfàtic o l’introdueix un quantitatiu: De simpàtic, no n’és gaire.
- Els verb fer-se es pot construir tant amb el pronom en com amb el pronom hi. Si el verb significa ‘passar a formar part’ es construeix amb la preposició de i la pronominalització es realitza amb el pronom en. En canvi, si el verb denota un canvi d’estat es construeix amb un SN o un SAdj i el pronom utilitzat en la pronominalització és hi: Les tomates s’han fet agres. > Les tomates s’hi han fet.
Fixeu-vos en aquestes oracions:
- Quants quilos de patates vols?
- En vull dos. (en = CD)
- Quantes patates vols?
- En vull dos quilos. (en = CN)
El pronom li es transforma en hi ens els casos següents:
- Si el complement directe és de primera o segona persones (em, ens, et, us): m’hi, ens hi, t’hi, us hi.
- Si el complement directe és de tercera persona i representa un nom determinat (el, els, la, les): l’hi, els hi, la hi, les hi. (En la prova NO es consideren correctes les formes li’l, li la, li’ls, li les, pròpies del valencià).
En canvi, si el pronom li s’ajunta als pronoms en, ho, aleshores manté la seva forma: li’n, li ho. Les formes n’hi (per li’n) i l’hi (per li ho) només s’admeten en un registre col·loquial.
A diferència del passa amb la forma li, el pronom els, de complement indirecte plural, no canvia mai la seva forma davant dels pronoms de complement directe de tercera persona:els el, els els, els la, els les, els ho, els en. Quan el segon pronom comença per consonant, s’intercala un so neutre a l’hora de pronunciar-les: els [ə] la faré.
En el cas dels complements directes de primera o segona persones, la forma de complement indirecte els també es transforma en hi quan els acompanya: m’hi, t’hi, ens hi, us hi.
| es | et / us | em / ens | els / li | el / la
els les |
en | hi |
| ho | ||||||
| en | hi | |||||
Només es poden combinar els pronoms continguts en requadres que es puguin unir amb una recta horitzontal en l’esquema anterior. No es poden combinar verticalment ni es pot combinar un pronom amb si mateix, excepte el cas de la combinació els els (CI+CD).
Recordeu que el règim verbal pot canviar segons el sentit del verb:
- pensar: ‘tenir activitat intel·lectual’ > Penses massa.
- pensar [algú o una cosa: CD]: ‘imaginar’ > Pensa un paisatge i dibuixa’l.
- pensar [una cosa: CD]: ‘decidir o tenir al pensament per prendre una decisió’ > Ja has pensat la solució?
- pensar [en algú o en una cosa: CRV]: ‘tenir al pensament’ > Només pensa en el futbol.
- pensar [en algú o en una cosa: CRV]: ‘recordar-se’ > Ja has pensat en les claus?
- pensar o pensar-se [que + oració: CD]: ‘considerar com a cert o possible’ > En Guti es pensa que el Madrid guanyarà la lliga.
- pensar-s’hi [pronoms sense funció sintàctica]: ‘dubtar abans de fer una cosa’ > Si s’hi pensa, em dirà que no.
b) La traducció intralingüística
La traducció intralingüística és l’adaptació d’un text a una altra variant (geogràfica, històrica…) de la mateixa llengua.
DEURES:
- Aquest curs coincideix amb l’Any Llull. Per participar-hi, traduirem quatre versets del Llibre d’Amic e Amat per acostar-los als lectors adolescents.
- Repasseu les combinacions binàries de pronoms febles.
Fins dimarts!
Cap comentari