RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 28 d’abril del 2016

    Una bufa ben aprofitada…

    a) Els pronoms febles

    Hem repassat l’exercici de combinacions binàries de pronoms febles.

    “El [problema] de les combinacions binàries de pronoms febles és el reflex alhora d’un logicisme que no admet l’ambigüitat –molt propi d’un químic de formació (el quadre de pronoms febles fa pensar en la taula periòdica)– i de la voluntat de barrejar dialectes per legitimar l’estàndard en tot el domini lingüístic. La síntesi d’aquests dos ideals fabrians porta a emmotllar l’estàndard en el sistema que sembla més lògic: en aquest cas el valencià. I el resultat de tot plegat és que milers d’alumnes han sigut torturats per unes combinacions de pronoms que ningú del seu voltant diu ni dirà mai i que no contribueixen gens ni mica a fer les seves frases més clares o entenedores. Molts llibres d’estil ja han après a saltar-se-les per al llenguatge informal, i ara caldria que un nombre prou important d’especialistes tinguessin el valor de dir que la solució informal pot ser bona per a tots els registres.

    Constatar que a les formes valencianes els el, els la, els els, els les i els només hi correspon en dialecte central els hi podria portar algú a concloure que el valencià és molt més ric, però la realitat és que mai, en cap registre, tenir i utilitzar només els hi ha creat la més petita ambigüitat. I el mateix podem dir de reduir a l’hi les formes de l’estàndard li ho, la hi i l’hi; o a n’hi, les formes li’n i n’hi. Tanmateix, Fabra no ho devia veure així. No seria, però, el primer cop que el seu desig d’implantar en la llengua literària un sistema més ric acaba frustrant-se. Ja ha passat en el cas de la triple dixi dels pronoms i adverbis demostratius. De l’aqueix i l’ací, també aspirants a ser estàndard, n’ha quedat ben poc a Catalunya.

    Però la versatilitat d’els hi arriba, en un cas, a un extrem de fantasia que desafia els caps quadrats. Tot fa pensar que els hi, almenys en dialecte central, és també una forma de datiu: “Els hi hem  donat el regal”. És a dir, una forma doble, els i hi, per a una sola funció sintàctica i un sol sintagma nominal. Els dos pronoms representarien els dos components bàsics del datiu: els, el seu caràcter personal; i hi, la idea de destinació. I en singular, igual: li provindria de l’hi. Perquè la llengua és com és, també això algun dia caldria acceptar-ho.”

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    b) Precisió lèxica

    La diferència entre sentir i escoltar sembla en principi clara. En un cas ho patim; en l’altre, ho busquem. Quan García Albiol, flamant alcaldable badaloní, s’acosta al micro i diu “Se m’escolta?”, no demana atenció, pregunta si el senten. L’escoltar per sentir avança impulsat per un ús erràtic en castellà d’oírescuchar i el fet que sentir ja el tenim molt ple de significats.

    L’ús apropiat, però, no és cap caprici pedantesc: salva relacions de parella. Dir un “No t’escolto” pot crear un mal ambient del tot innecessari, pot tancar per sempre les portes d’un cor que ja s’obria. I tot perquè volíem que parlés més fort. Els “No t’escolto” dels que parlen per mòbil potser els provoca una mala cobertura però no faciliten la bona comunicació. I els “No t’escolto” de la ràdio diuen ben poc de la professionalitat d’alguns dels nostres locutors.

    Podem escoltar un discurs però no una paraula. Podem escoltar un concert però no un soroll. Escoltem el que demana esforç, el que té un sentit complex. Si escoltem el que hauríem de sentir, perdem el temps. Si sentim el que hauríem d’escoltar, no entendrem res. L’error lingüístic és escoltar el que s’ha de sentir, però l’error humà, el que ens aïlla i ens estanca, és sentir el que s’hauria d’escoltar. Un primer pas modest per superar-lo és no confondre els dos significats.

    Referència: Albert Pla Nualart, “Que ens escoltin no depèn del micro“, Ara, 3 de març del 2011

    DEURES:

    • Feu una sinopsi breu (50-60 paraules) del conte que heu llegit.
    • Fixeu-vos en els criteris d’ús de les combinacions binàries de pronoms febles del web ésAdir.

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme