RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 3 de maig del 2016

    Atles interactiu de l’entonació del català, una joguina.

    a) Els pronoms febles

    El pronom els substitueix un complement directe (CD) masculí plural introduït per un article determinat o un adjectiu demostratiu. Per exemple: El nen porta els llibres = El nen els porta (els = els llibres). Quan aquest pronom els coincideix amb el pronom de complement indirecte (CI) li, el pronom li es transforma en hi: els hi. Per exemple:El nen porta els llibres al professor = El nen els hi porta (els = els llibres; hi = al professor). Es pot trobar la mateixa combinació els hi si el pronom els es combina amb el pronom de complement circumstancial hi: els hi. Per exemple: El nen porta els llibres a l’escola = El nen els hi porta (els =els llibres; hi = a l’escola). Col·loquialment, la combinació els hi també se sol usar encara que només s’hagi de substituir un sol complement. Per exemple: El nen porta els llibres al professor = El nen els hi porta al professor. Aquesta mateixa solució col·loquial es dóna quan el pronom els representa el complement indirecte plural, a ells, a elles. Per exemple: L’alumna escriu als professors = L’alumna els hi escriu. Això no obstant, en els registres més formals cal usar un sol pronom si s’ha de substituir un sol complement: El nen els porta al professor(els = els llibres). L’alumna els escriu (els = als professors).

    [Optimot, fitxa 63/3]

    El pronom els substitueix el complement indirecte (CI) plural. Per exemple: El noi dóna el diari a les periodistes = El noi els dóna el diari.

    Quan aquest pronom els es combina amb un pronom de complement directe (CD), l’ordre d’aquests pronoms s’inverteix: primer l’indirecte i tot seguit el directe. Vegeu el quadre següent:

    CI CD CI + CD Exemple                       
    el els el Dóna ella el document a les periodistes o els el dono jo?
    la els la Dóna ella la notícia a les periodistes o els la dono jo?
    els+ els els els Dóna ella els informes als periodistes o els els dono jo?
    les els les Dóna ella les acreditacions a les periodistes o els les dono jo?
    ho els ho Dóna ella això a les periodistes o els ho dono jo?

    En aquests casos, col·loquialment se sol usar la combinació els hi. Per exemple:

    Dóna ella el document a les periodistes o els hi dono jo?
    Dóna ella la notícia a les periodistes o els hi dono jo?
    Dóna ella els informes a les periodistes o els hi dono jo?
    Dóna ella les acreditacions a les periodistes o els hi dono jo?
    Dóna ella això a les periodistes o els hi dono jo?

    Això no obstant, en els registres més formals cal mantenir la combinació indicada en el quadre.

    [Optimot, fitxa 147/3]

    El pronom li substitueix un sol complement: l’indirecte (CI) singular. Per exemple: La mare dóna l’esmorzar a en Pau = La mare li dóna l’esmorzar (li = a en Pau).

    Els pronoms el, la, els, les substitueixen un complement directe (CD) introduït o bé per un article determinat (el, la, els, les) o bé per un demostratiu (aquest, aquesta; aquell, aquella). Per exemple: La mare dóna l’esmorzar a en Pau = La mare el dóna a en Pau (el =l’esmorzar).

    En la majoria de parlars, el pronom li, quan es combina amb un pronom de complement directe (el, la, els, les), es transforma en hi i es col·loca darrere del pronom que representa el complement directe. Per exemple: La mare dóna l’esmorzar a en Pau = La mare l’hi dóna. D’aquesta manera, es formen les combinacions següents:

    CI CD CD + CI Exemple                                
    el l’hi Vols que deixi el diari a la Cristina o l’hi deixaràs tu?
    li+ la la hi Quan te’n vagis deixaràs la clau a la portera o la hi deixo jo?
    els els hi Avui he comprat els regals per a la Mònica i ja els hi vull donar.
    les les hi He de portar les arracades al joier, les hi portaré dijous.

    En aquests casos, col·loquialment se sol usar la combinació l’hi en lloc de la hi (Quan te’n vagis deixaràs la clau a la portera o l’hi deixo jo?) i els hi en lloc de les hi (He de portar les arracades al joier, els hi portaré dijous).

    Això no obstant, en els registres més formals cal mantenir la combinació indicada en el quadre.

    [Optimot, fitxa 6605/2]

    b) Els dialectes geogràfics

    Aquest vídeo, d’una banda, vol donar la informació indispensable sobre la visió dialectal de la llengua catalana i sobre els criteris lingüístics i històrics que han permès d’establir-la; i, d’una altra, vol familiaritzar l’espectador amb les situacions de conversa interdialectal sense esquivar les dificultats que poden sorgir, bo i accentuant, amb tot, la naturalitat amb què aquestes situacions poden crear-se i desenvolupar-se. Hi intervenen sis personatges, cada un dels quals representa una de les principals varietats del català. És un vídeo un pèl antic, però que en pocs minuts dóna una visió força encertada dels dialectes geogràfics del català.

    DEURES:

    • Identifiqueu els trets dialectals del text de Biel Mesquida.
    • Busqueu informació sobre el pallarès.

    Fins dijous!

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme