Gelats per triar i remenar ( o no hauria de ser més aviat “per remenar i triar”?)
a) Les oracions de relatiu
Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:
- Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
- La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)
Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.
- Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
- Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.
En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:
- Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.
En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els quals o les quals (en general, però, considerem preferible que).
Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:
- La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.
Relatiu neutre
- En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global.Van tallar l’aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.
- Considerarem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context.Van tallar l’aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.
- De tota manera, no s’ha d’abusar d’aquestes construccions, que s’allunyen del lleng. col·loquial i que es poden substituir per alternatives que eviten el relatiu: i això, per això, etc.Van tallar l’aigua, i això va obligar a tancar la piscina.
Van tallar l’aigua, i per això van haver de tancar la piscina.
Incorreccions amb pronoms relatius: preposició + article + “que”
- La construcció preposició + article + que és incorrecta quan equival a preposició + article + qual o preposició + què / preposició + qui.
- Exemples incorrectes: L’informatiu en el que els hem parlat de l’atemptat d’avui acaba aquí
La persona a la que telefonem cada matí és de Mataró
Els guanyadors, als que el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premiExemples correctes: - La persona a qui (a la qual) telefonem cada matí és de Mataró.
Els guanyadors, a qui (als quals) el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi. - En canvi, aquesta construcció sintàctica és correcta quan equival a preposició + aquell que / aquella que / aquells que / aquelles que / allò que.Amb els diners de la Generalitat i amb els que va aportar l’Ajuntament es pagaran aquests actes.
Relatiu possessiu
- El lleng. col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l’equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del lleng. col·loquial, i per tant les podem fer servir en diàlegs del doblatge i en altres contextos informals (però les evitarem en altres registres de la nostra programació, com ara els informatius i les situacions formals dins el doblatge). Informal:L’home que el seu pare és metge, ha desaparegut.Formal:
L’home, el pare del qual és metge, ha desaparegut.
[Extret del web ésAdir]
En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:
| Context | Antecedents | Relatiu | Exemple | |
| Sense preposició | persones i coses | especificatives | que | El dia que vulguis, vine. |
| explicatives | el qual, la qual, els quals, les quals
que |
El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles. | ||
| frase sencera | explicatives | la qual cosa, fet que, cosa que | El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble. | |
| Precedit per a, amb, de, en, per | persones | qui | El noi amb qui treballes és de Salt. | |
| coses | què | L’eina amb què treballes és molt perillosa. | ||
| persones i coses | el qual, la qual, els quals, les quals | El noi amb el qual treballes és de Salt. | ||
| això, allò | què | Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus. | ||
| Precedit per preposicions tòniques i per locucions | persones i coses | el qual, la qual, els quals, les quals | Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir. | |
| això, allò | què | Això sobre què hem parlat és la clau del problema. | ||
A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.
El relatiu adverbial on indica lloc. Per exemple:
El poble on estiuejo és a l’Empordà.
Tant si el verb indica localització (‘lloc on’) com si indica direcció (‘lloc cap a on’), el relatiu on pot usar-se tot sol (en un registre més formal) o amb la preposició a. Per exemple:
L’edifici (a) on vivien estava afectat d’aluminosi.
Aniràs (a) on jo et digui.
Així mateix, el relatiu on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l’espai (per, des de, cap a, fins a, etc.). Per exemple:
El riu s‘ha emportat el pont per on vam passar amb el cotxe fa uns dies.
El poble des d‘on t‘escric està situat dalt d‘un turó.
El trajecte des de casa fins (a) on han traslladat la seu de l‘empresa és molt llarg.
El relatiu on es pot substituir pels pronoms relatius en què o en el qual (en la qual, en els quals, en les quals). Per exemple:
La casa on viu és del segle XVIII.
La casa en què viu és del segle XVIII.
La casa en la qual viu és del segle XVIII.
Ara bé, quan l’antecedent és un nom de lloc, no és possible aquesta substitució. Per exemple:
Vol tornar a Granada, on va néixer i no Vol tornar a Granada, en la qual va néixer.
Cal evitar les formes en el què (o en la què, en els què, en les què) i al què (o a la què, als què, a les què), pròpies d’un registre col·loquial. Per exemple:
L’edifici en què treballa (o en el qual treballa, o on treballa) i noL’edifici en el què treballa.
Finalment, el relatiu on no és adequat en els casos següents:
- Amb valor temporal: En comptes de Eren uns anys on la gent passava gana, és preferible dir Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana.
- Amb sentit més aviat metafòric: En comptes de Hi ha situacions on les persones grans pateixen molt és preferible dir Hi ha situacions en què / en les quals les persones grans pateixen molt.
[Optimot, fitxa 7380/1]
b) L’ús de les majúscules i les minúscules
IEC: L’ús de les majúscules i les minúscules
DEURES:
- Llegiu les entrevistes que us he fotocopiat.
- Feu els exercicis sobre l’ús de les majúscules i les minúscules. Per fer-los, consulteu el document de l’IEC.
Fins dimarts!
Cap comentari