RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 24 de maig del 2016

    Aquesta és santa Marta.

    Santa Marta

    Aquest és el carrer de Santa Marta.

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Per aquest motiu, no és adequat afegir-hi un pronom feble que tingui aquesta mateixa funció (en aquest cas, el pronom hi). Així doncs, en comptes de:

    La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual en parlaven era molt interessant

    cal dir:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual parlaven era molt interessant.

    Hi ha alguns casos, però, en què la presència del pronom s’admet (o pot ser fins i tot necessària):

    1. En verbs com haver-hifer-hifer-neentendre-hi,veure-hi, en què la presència del pronom fa canviar el significat del verb. Per exemple, en una frase com:

    Sec en un lloc on no m’hi veig per llegir

    el pronom hi no s’ha d’eliminar, ja que no és el mateix veure queveure-hi. En canvi, no es posaria en la frase següent:

    Sec en un lloc on no veig res més que una paret. 

    2. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradarinteressarcaldrefer faltafer nosasemblarpassarocórrerencantar (‘agradar molt’), el pronom també és necessari. Per exemple:

    L’Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple per compromís (i no L’Aurora, a qui no agraden gens les faves).

    3. En frases amb el significat de ‘possessió inalienable’, el pronom també és necessari. Per exemple:

    En Pau, a qui se li veuen tots els queixals corcats quan riu, és el preferit de la mestra (i no En Pau, a qui es veuen tots els queixals corcats). 

    4. En el cas de modismes com ara fer-se’n creusgirar-se-li d’esquenano sap el pa que s’hi dóna, tampoc no es pot prescindir del pronom. Per exemple:

    És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus (i no i de la qual em faig creus).

    5. Els verbs posar dir poden incorporar el pronom hi per expressar un significat pròxim a ‘haver-hi’. En aquests casos, tampoc no es prescindeix del pronom. Per exemple:

    On hi diu malta hi ha de dir manta (és a dir, on hi ha malta hi ha de dir manta).

    [Optimot, fitxa 7383/2]

    Quan el pronom relatiu fa la funció de complement circumstancial de temps, pot adoptar diverses formes segons el cas:

    1. Amb un sintagma nominal com a antecedent. En aquests casos, es fa servir el pronom àton que. Per exemple:

    L’any que va néixer la Núria hi va haver molts incendis forestals. 

    En aquest cas, també es poden fer servir els pronoms relatius en quèi en el qual (en la qual, en els quals, en les quals):

    L’any en què va néixer la Núria…
    L’any en el qual va néixer la Núria… 

    2. Amb un sintagma preposicional com a antecedent. En aquests casos, es poden utilitzar els pronoms relatius següents: que, en què,en el qual (en la qual, etc.). Per exemple:

    Som en l’època que els aiguats són més freqüents.
    Som en l’època en què els aiguats són més freqüents.
    Som en l’època en la qual els aiguats són més freqüents. 

    3. Amb un adverbi o una expressió temporal com a antecedent. En aquests casos, s’utilitza el relatiu àton que. Per exemple:

    Aleshores, que encara no existien els mòbils, era important precisar el lloc de les cites.
    L’endemà a la tarda, que ja li havia passat el disgust, ens va rebre i ens va oferir te. 

    En aquests casos, no funciona cap altre pronom relatiu. Així doncs, no és possible: Aleshores, en què / en el qual no existien els mòbils… 

    Pel que fa a l’ús de l’adverbi quan en comptes del pronom relatiu, només funciona si l’oració de relatiu és explicativa, és a dir, si va entre comes. Per exemple:

    Aleshores, quan encara no existien els mòbils…
    L’endemà, quan ja li havia passat el disgust… 

    En canvi, no funciona si l’oració és especificativa, és a dir, si no va entre comes. Així doncs, les frases anteriors s’han d’escriure sempre amb coma.

    No sempre es pot fer servir el pronom relatiu compost el qualla qualels qualsles quals per indicar temps. Per exemple:

    1. Si l’antecedent és un nom propi que designa un dia o un conjunt de dies: PasquaSetmana Santa… Per exemple, en comptes de:

    Per Pasqua, en la qual va néixer la Paula, va ploure molt

    cal dir:

    Per Pasqua, època en què va néixer la Paula, va ploure molt (o Per Pasqua, quan va néixer la Paula…).

    2. Si l’antecedent és un número amb què es designa un any. En comptes de:

    Des de 1998, en el qual es va crear la comissió

    cal dir:

    Des de 1998, en què es va crear la comissió… (o quan es va crear la comissió…).

    [Optimot, fitxa 7382/2]

    b) L’ús de les majúscules i les minúscules

    Hem repassat l’ús de les majúscules i les minúscules.

    DEURES:

    • Completeu les frases de la fotocòpia amb la forma correcta.
    • Repasseu l’ús de les majúscules i les minúscules.

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme