L’eina del sanador
a) Els compostos
A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions (com ara, taula rodona) que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.
Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).
En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major (pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components.
[Text extret de la versió provisional de la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans]
b) El substantiu: gènere
Ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:
- estudiant/estudiant, estudianta
- conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
- degà/degana
- mestre/mestra; pediatre/pediatra
- jutge/jutge, jutgessa; metge/metge, metgessa; alcalde/alcalde, alcaldessa; cònsol/cònsol, consolessa
- advocat/advocada, advocadessa
- filòleg/filòloga
- cap de premsa/cap de premsa; lingüista/lingüista; gerent/gerent
A més, hem comentat les relacions, a vegades complicades, entre gènere i sexe:
- l’ovella (espècie i femella) / el marrà (mascle) / el moltó (mascle i mascle sanat) / el be (espècie i cria)
- la criatura, el nadó: nen o nena?
- el cocodril, la balena: mascle o femella?
- el cargol / la cargola
- el cuc / la cuca
- el llagost / la llagosta
Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir. Fixeu-vos que el portal lingüístic del CCMA recomana utilitzar com a invariables els substantius que designen les graduacions militars: el sergent, la sergent.
DEURES:
- Quines són les relacions entre aquestes dues sèries de paraules: el porc, el verro, el marrà, la truja; el bou, el brau, el toro, la vaca?
- Marqueu les idees principals dels dos articles que fareu servir a l’hora d’escriure el vostre article per a la revista Escola Catalana.
Fins dijous!
2 comentaris
Dori
19 Oct 16
9:37 #
Moltes gràcies, m’encanta aquest blog i les explicacions super pràctiques.
vvinyas
20 Oct 16
17:14 #
De res. Espero que et sigui útil.