Aglans, porcs i truges…
a) El substantiu: gènere
Hem comentat algun exemple més de la relació complicada entre gènere i sexe:
- porc (espècie i mascle) / verro (porc no sanat) / marrà (porc no sanat) / truja (femella)
- bou (espècie, mascle i mascle sanat) / brau (mascle) / toro (mascle) / vaca (femella)
RECORDEU:
- Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
- Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.
- vessant, aglà / gla, vodka
b) El llenguatge no sexista
La societat occidental moderna ha experimentat una evolució notable cap a comportaments més justos i igualitaris en relació amb el paper de les dones. La llengua evoluciona amb la societat i reflecteix de manera indirecta aquests canvis.
En català, com en totes les llengües romàniques, algunes categories gramaticals tenen flexió de gènere, és a dir, incorporen una forma per al masculí i una altra per al femení. La incorporació de les dones al món laboral i a tots els altres àmbits de la vida social, ha comportat una feminització progressiva de noms d’oficis, càrrecs o titulacions que abans només tenien forma masculina.
En els darrers anys, s’ha estès a tots els àmbits de la nostra societat la voluntat d’evitar els usos sexistes i androcèntrics del llenguatge, i han sorgit iniciatives diverses de guies i recomanacions amb aquest objectiu. Ara bé, aquestes guies i recomanacions no es poden aplicar d’una manera mecànica, sinó que, en cada cas, cal tenir en compte el tipus de text, i el context lingüístic i comunicatiu. A més, cal vigilar de no aplicar construccions que poden atemptar contra el bon ús de la llengua i entrebancar la comunicació.
[CNL del Vallès Oriental, “Per un ús no sexista del llenguate”, Un Cop de Mà]
Per il·lustrar el debat sobre l’ús no sexista del llenguatge, podeu dos articles amb un punt de partida comú (la discriminació social de la dona), però amb punts de vista diferents sobre com s’ha d’afrontar:
- Carme Junyent: “Carta oberta al president Mas”, Vilaweb (25 de novembre del 2014)
- Montse Barderi: “Catalons i catalines abans que catalans”, Núvol (27 de novembre del 2014)
Finalment, hem proposat solucions per a tot un seguit d’exemples d’ús discriminatori del llenguatge.ç
c) El text explicatiu
El text expositiu o explicatiu
DEURES:
- Escriviu l’article que us ha demanat la revista Escola Catalana, especialitzada en educació, per a un número monogràfic que tractarà de la lectura en el procés d’aprenentatge. L’article ha de tenir unes 300 paraules.
Fins dimarts!
Cap comentari