Esclata-sang?
a) Els compostos
Hem corregit els exercicis de l’altre dia i n’hem fet un de nou.
b) Els signes de puntuació
Els signes de puntuació s’han presentat sempre com l’equivalència escrita de l’entonació, però els dos sistemes comparteixen més diferències que semblances. Si bé és veritat que determinades entonacions es marquen a l’escrit amb signes gràfics (?, !, -), molts altres usos de puntuació (aposicions, enumeracions, etc.) tenen una explicació únicament sintàctica, sense correlació tonal. Encara més, l’associació massa simple entre entonació i puntuació, o entre pausa i coma, acostuma a induir a l’error i a provocar faltes greus de puntuació. D’altra banda, l’immens potencial expressiu de l’entonació contrasta amb les possibilitats limitadíssimes dels signes gràfics. Més aviat cal parlar de dos sistemes de cohesió paral·lels en l’oral i en l’escrit, amb trets i funcions particulars.
Els signes de puntuació més importants senyalen els diversos apartats de l’escrit i conformen un veritable esquelet jeràrquic del text:
| SIGNE DE PUNTUACIÓ | UNITAT DEL TEXT | |
| coma, punt i coma | ——–> | sintagma, frase |
| punt i seguit | ——–> | oració |
| punt i a part | ——–> | paràgraf |
| punt final | ——–> | text |
A més a més, amb el desenvolupament tecnològic de l’expressió escrita (màquines d’escriure, ordinadors) s’han incrementat notablement el nombre i el tipus de signes usats. Així les fletxes, els asteriscs (**), els claudàtors ([]), les barres (/, <>), els guions (-, _), etc. són altres signes gràfics paralingüístics que també desenvolupen funcions cohesionadores.
[Text extret del llibre Ensenyar llengua de Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz]
Per tenir uns criteris més clars sobre l’ús dels signes de puntuació, podeu consultar aquest document.
DEURES:
- Feu els exercicis 1 i 2 de la fotocòpia dels signes de puntuació.
Fins dimarts!
Cap comentari