RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 22 de novembre del 2016

     

    expedientes1

    Estic a punt per llegir els vostres informes.

    a) Els signes de puntuació

    Remarques sobre els usos de la coma:

    • Marca les enumeracions, excepte quan hi ha les conjuncions o, i o ni que enllacen el penúltim i l’últim element de la sèrie.
    • Delimita els incisos.
    • Marca certs canvis en l’ordre neutre de la frase.

     

    b) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.  [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Hem comentat els recursos d’impersonalització i de modalització del discurs de l’informe que fem servir com a model.

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de modalització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que
    • ús de les cometes: “boquilla”
    • valoracions: estava molt calenta, però sense cremar…

    La dixi temporal inclou aquells elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb el moment de l’enunciació (l’ara). Són díctics temporals les marques gramaticals que s’interpreten de manera unívoca segons el context temporal de l’enunciació (no tenen, per tant, significat proposicional, sinó exclusivament gramatical). Si l’element temporal té algun significat específic o la interpretació no es fa directament en relació amb l’ara, no serà díctic.
    Els díctics temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat o posterioritat a l’ara del temps de l’enunciació, com en el cas de:
    – alguns adverbis temporals com ara, ahir, demà, abans-d’ahir/ despús-ahir, passat/despús-demà, etc.
    – els morfemes verbals de present d’indicatiu, els de perfet i els de futur.

    [Maria Josep Cuenca, Gramàtica del text]

    c) Els numerals

    Per saber si cal escriure una quantitat amb xifres o lletres, s’han de tenir en compte els aspectes següents:

    1. El tipus de text o d’obra en què apareix:

    — En els treballs científics (matemàtiques, ciències físiques, etc.), econòmics o estadístics, es fan servir les xifres per a la representació de les magnituds.

    — En les obres literàries, en canvi, es tendeix a fer servir més aviat les lletres.

    — En els documents notarials totes les xifres s’escriuen amb lletres.

    2. Si la xifra és cardinal (és a dir, si expressa una quantitat numèrica precisa del referent del substantiu, com ara tres persones, vint-i-cinc alumnes, cent cinquanta treballadors, 123.567 habitants, 234 km) o ordinal (és a dir, si expressa el lloc que ocupa el referent del substantiu en una sèrie, com ara primera volta, tercera posició, cinquena copa, 1r 5a).

    Per exemple, pel que fa als numerals cardinals, el criteri més estès consisteix a escriure amb lletres els números que tenen fins a tres paraules, i amb xifres els que en tenen més. Per exemple:

    Van construir cinquanta pisos nous.
    Hi ha hagut 475 abstencions.

    Un altre criteri és escriure amb lletres els números del zero al dinou, i amb xifres la resta. En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d’una mateixa sèrie s’escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:

    Vam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.

    Pel que fa als numerals ordinals, l’ús més habitual és escriure els vint primers amb lletres o amb xifres, i abreujar els ordinals a partir del vintè:

    el segon classificat o el 2n classificat
    la quarta posició
    o la 4a posició

    però:

    el 25è lloc
    la 24a edició de la cursa

    [Optimot, fitxa 7498/3]

    DEURES:

    • Repasseu l’escriptura dels numerals de l’exercici.

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme