RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 19 de gener del 2017

    a) El signes de puntuació: remarques

    1. Els signes de puntuació, en sentit ampli, són signes ortogràfics convencionals que marquen en el discurs escrit les pauses i l’entonació del discurs oral: ajuden, doncs, a reproduir en un text escrit les modulacions de la llengua oral. Ara bé: no totes les pauses que es fan en el llenguatge oral exigeixen una representació gràfica en el llenguatge escrit, ni totes les pauses indicades en l’escrit signifiquen una pausa efectiva en la fonació. Així, doncs, aquests signes ortogràfics no sols depenen de la modulació, sinó que també estan subjectes a les exigències de la sintaxi i, a més, en són un complement per fer-la més entenedora.

    D’altra banda, hi ha altres factors que també hi intervenen, com ara la llargada de les frases, la coincidència i la profusió d’latres signes de puntuació, i també la comprensió unívoca (sense amfibologia) de la informació.

    En darrer terme, però, el gust de l’autor hi és decisiu, ja que l’ús que faci d’aquests signes pot convertir-se en un tret estilístic personal.

    Dins del text, els parèntesis delimiten incisos d’oracions, sintagmes, mots, lletres, etc., que s’hi refereixen amb la finalitat de fer-hi aclariments o observacions, però sense formar part del mateix discurs. En principi, el grau de separació respecte al text és més gran que el dels guions i de les comes, si bé l’ús d’un recurs o d’un altre al més sovint és del tot subjectiu.

    2. Incís de verb dicendi posposat + incís de verb dicendi anteposat:

    No ho sé —va dir, i encara va afegir:— demà ho descobriré.

    —No ho sé —va dir; però encara va afegir:— demà ho descobriré.

    —No ho sé —va dir. Però encara va afegir:— Demà ho descobriré. [Com comentava en Jordi, amb els dos punts no cal el punt que separa les dues oracions en estil directe.]

    3. Reproducció d’un diàleg dins d’un altre diàleg

    —Un dia Sa Altesa Imperial, que llavors tenia els quarters generals a Charlevi, el va cridar i li va dir: «Bautz, amic estimat, vull demanar-vos un favor.» [La meva proposta d’ús de les cometes només és adequada en aquest cas, no en el de l’exercici del llibre.]

    [Josep M. Mestres et al., Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (text adaptat)]

    b) Els signes de puntuació i el doble sentit

    El doble sentit és la base de la majoria de jocs de paraules no estrictament morfològics ni geomètrics. Es tracta d’aprofitar una coincidència verbal inesperada per bastir un missatge ambigu que pugui ser entès, pel cap baix, de dues maneres diferents.

    Una modalitat de doble sentit ha jugat tradicionalment amb els signes de puntuació per capgirar el significat d’una mateixa frase. Un exemple popular d’aquesta mena d’amfibiologies en català és la facècia següent, extreta d’un almanac: “Un pagès tenia un gat i la mare del pagès era també el pare del gat.” La clau de volta que permet eludir les connotacions zoofíliques d’aital afirmació és una coma que cal situar darrere del mot mare. Al final el pagès té la família sencera de gats.

    Hi ha exemples antològics dels problemes que pot provocar l’absència d’una coma en una frase ambigua. Tolosani, entre altres tractadistes, recull una història excepcional atribuïda a la tsarina Maria Fiodorovna. Es veu que va aconseguir salvar la vida d’un home mitjançant el simple mètode de moure una coma de lloc. El cas es va donar quan el tsar Alexandre III, espòs de Maria, va condemnar un súbdit a morir a Sibèria. L’ucàs que va signar el tsar deia, literalment: “Perdó impossible, que el portin a Sibèria.” La subtil tsarina es limità a manipular la puntuació de la sentència i aquesta va canviar  radicalment de signe: “Perdó, impossible que el portin a Sibèria.” Un altre exemple notable de puntuació ambigua és el que devia provocar l’anomenada “coma blasfema” entre els teòlegs anglicans. Resulta que en diverses edicions de la Bíblia anglesa oficial un passatge de Lluc (XXIII, 32) canvia substancialment el seu significat per culpa de l’absentisme conspicu d’una coma. L’esmentat passatge descriu la cinematogràfica escena de la crucifixió de Jesucrist, acompanyat en la desgràcia pels dos famosos delinqüents comuns. L’absència de la “coma blasfema” provoca estralls en les edicions errònies. El passatge queda així: “And there were also two others malefactors” (i també hi havia dos altres malfactors). Quan els erudits anglicans s’adonaren de la transcendència de l’errada devien interrogar correctors, linotipistes i impressors amb el propòsit de descobrir un possible sabotejador. Les posteriors edicions ja van posar: “And there were also two others, malefactors” (i n’hi havia també uns altres dos, malfactors).

    Les comes són éssers trànsfugues que passen del món lingüístic a l’aritmètic sense cap mena de rubor. En aquest sentit, una tercera coma famosa va ser l’anomenada “coma del milió de dòlars”, perquè la seva situació va comportar aquest alt cost al govern dels Estats Units. En una llei de tarifes aprovada el 6 de juny de 1872 pel govern nord-americà la llista dels productes lliures d’impostos havia d’incloure l’epígraf següent: “Fruit plants, tropical and semitropical” (arbres fruiters, tropicals i semitropicals). Com que en aquells temps els soferts funcionaris es dedicaven bàsicament a fer de copistes, i l’error és l’estat natural del funcionari, un pobre assalariat del fisc va alterar inadvertidament l’epígraf en qüestió. Un altre cop per culpa d’una coma:  “Fruit, plants tropical and semitropical” (fruita, arbres tropicals i semitropicals). Els importadors no van deixar passar l’ocasió i aconseguiren sistemàticament l’exempció fiscal en totes les seves compres de fruites tropicals i semitropicals durant un llarg període de temps. Com que es tractava de productes de luxe i els passatge no va ser esmenat fins al 9 de maig de 1874, es calcula que el fisc nord-americà va deixar de percebre al voltant d’un milió de dòlars en poc menys de dos anys.

    [Màrius Serra, Verbàlia (text adaptat)]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 61 i 62 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme