RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 21 de febrer del 2017

    El final de la unitat 4.

    a) Els signes de puntuació

    Aquestes són les funcions generals dels dos punts:

    • Introdueixen les enumeracions.
    • Precedeixen les exemplificacions, especialment quan són introduïdes per expressions del tipus per exemple, és a dir, següent
    • Introdueixen citacions textuals o reproduccions en estil directe.
    • Segueixen immediatament els mots clau que identifiquen alguns documents administratius (CERTIFICO, RESOLC, DISPOSO…).
    • Precedeixen les conclusions, les conseqüències, les explicacions o les demostracions del que acabem de dir.
    • Uneixen les dues frases que formen una construcció catafòrica —en la qual anticipem o anunciem un element del discurs que lògicament hauria de venir després.
    • Segueixen algunes locuions (ara bé, doncs bé…).

    [Josep M. Mestres et alii, Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos]

    b) Usos del verb ser

    1. Per expressar una localització

    Si s’expressa mera localització sense indicar-ne la durada s’usa el verb ser i, de vegades el verb haver-hi.

    2. Per expressar qualitats o estats

    • Amb subjectes inanimats davant d’adjectius que indiquen característiques permanents, definitòries o classificatòries: alt, llarg, blanc, car, bonic, bo, difícil, clar, transparent, dur, tou…
    • Amb subjectes inanimats davant de participis i d’adjectius que indiquen qualitats transitòries: encès, glaçat, cuit, obert, tancat, mullat, trencat, calent, fred, tebi, cru… Malgrat que tradicionalment s’ha usat el verb ser en aquests casos, també s’usa el verb estar.
    • Amb subjectes animats davant d’adjectius que indiquen característiques permanents, definitòries o classificatòries: constant, llest, bo (de bon caràcter), savi, vell, alt, baix, coix, sord, mut, espavilat …

    3. Per expressar temps

    Quan designem un temps en què ocorre un esdeveniment

    c) Usos del verb estar

    1. Per expressar una localització

    Quan s’expressa una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc: se sol usar el verb estar i, de vegades, altres verbs com romandre, mantenir-se, viure, residir, estudiar, treballar.

    2. Per expressar qualitats o estats

    • Amb subjectes inanimats davant d’adverbis que indiquen qualitats transitòries.
    • Amb subjectes animats davant d’adjectius, d’adverbis i de participis passats que indiquen característiques transitòries: satisfet, content, malalt, pàl·lid, suat, enrabiat, enutjat, refredat, afligit, adolorit, bé, malament.
    • Quan expressem alguna cosa per mitjà d’una preposició o locució prepositiva generalment cal usar el verb estar: a favor, en contra, d’acord, de sort, de desgràcia, a punt, al punt, a l’abast…

    3. Per expressar temps

    Quan designem el temps que necessitem per fer una cosa.

    DEURES:

    • Repasseu els usos dels verb ser i estar.

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme