Ja heu trobat la cabra d’or que està amagada al castell de Quermançó?
a) Usos dels verbs ser i estar
Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:
- Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser: Aquella noia és molt intel·ligent. / La taula és verda. / En Miquel és alt.
- Amb locucions que tenen valor classificatori es fa servir el verb ser: Els nostres préssecs són de primera categoria. / En Felip sempre és dels primers. / El castell de Quermançó és de propietat privada.
- Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar: El tenista està malalt. / Està molt ben acompanyat. / Està ingressat a l’hospital de Bellvitge.
- Amb els adjectius viu, mort, casat, solter, separat, divorciat i jubilat s’usa tant ser com estar.
- Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar.
- Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.
- Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé. / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.
- Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser: Ja sóc aquí. / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa.
- Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estar: El palau no està a la venda. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc.
- Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu. / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda.
- Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament. / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.
- Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar: El PP està a l’oposició. / Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida.
[Referència: ésAdir (text adaptat)]
b) Els indefinits i els quantitatius
Gaire/gaires s’utilitza en lloc de molt en determinades oracions:
- En oracions negatives (que inclouen no o bé sense).
- En oracions interrogatives.
- En oracions condicionals.
En aquests casos tampoc s’ha d’utilitzar massa, ja que aquest quantitatiu s’ha de reservar per significar ‘en excés’.
DEURES:
- Acabeu de revisar el text sobre Quito.
- Feu els exercicis de la fotocòpia.
Fins dimarts!
Cap comentari