RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 16 de març del 2017

    Una imatge per acomiadar l’hivern.

    a) El verb: sintaxi

    1. Els juvenils s’entrenen al pavelló i els infantils al camp de futbol. [entrenar intr. pron. Preparar-se per a una prova esportiva mitjançant un entrenament.]
    2. Encara entrenes als els juvenils o ja no entrenes? [entrenar v. tr. Preparar (algú) per a una activitat mitjançant exercicis i un règim especial.  Dirigir l’entrenament (d’un esportista).]
    3. Quan arriba el bon temps, baixa el preu del butà i s’apuja el de la gasolina. [baixar intr. Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. / apujar v. tr. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt.]
    4. Va amagar-li tota la vida que ell no era el seu pare. Aquests secrets no es poden callar. [callar tr.Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir.]
    5. Si et caus de la cadira, t’estarà bé! [caure intr. Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d’equilibri, moure’s per l’acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d’equilibri.]
    6. Podràs passar-te de fer comentaris grollers a taula? [passar intr. pron. passar-se d’alguna cosa Saber-se’n privar.]
    7. Durant la guerra va deixar els rojos i es va passar als nacionals. [passar intr. Esdevenir d’una cosa, d’un estat, a un altre.]
    8. No et riguis dels professors perquè et faran fora de classe. [riure intr. pron. riure’s d’algú Burlar-se’n.]
    9. El cremallera s’ha sortit de la via i ha descarrilat. [sortir v. intr. Alguna persona o cosa, anar-se’n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n.]
    10. M’imagino que ja deus saber què ha passat. [imaginar tr. pron. Formar-se noció (d’una cosa) sense base suficient, suposar.]
    11. Es pensa que és molt espavilat, però algun dia l’enxamparan. [pensar tr. pron. Ésser de l’opinió, tenir com a cert.]
    12. En Joan ha plegat. Ha dimitit el càrrec de conseller delegat. [dimitir v. tr. Renunciar (un càrrec). intr. dimitir d’un càrrec Dimitir-lo.]
    13. Els guàrdies civils li van cridar l’alto, ell no va frenar i el li van disparar. [disparar v. tr. Fer que (una arma) llanci el projectil.]
    14. Quan el gerent ens va dir que érem una colla de ganduls, no em vaig poder estar de replicar-lo. [estar intr. pron. estar-se de fer una cosa Privar-se’n, no fer-la.]
    15. M’ha preguntat quan faria vacances  i ja li l’he respost. [respondre  v. tr.  Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació).]

    FIXEU-VOS-HI:

    • veure-hi Tenir el sentit de la vista. Els orbs no hi veuen. No hi veig de cap ull. Veure-hi clar. No veure-hi gota. / veure-s’hi Tenir algú claror suficient per a veure-hi. Aparta’t de davant del llum, que no m’hi veig.
    • rifar Vendre (un objecte) expenent separadament un cert nombre de bitllets, de participacions, fent després un sorteig i adjudicant-lo a la persona que posseeix el bitllet, la participació, que la sort ha afavorit. Rifar la toia en un ball. / rifar-se Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances d’alguna cosa, etc. S’ha rifat de tots els seus pretendents.
    • menjar v. tr.  Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid). Menjar pa. Ja has menjat arròs? Els moltons mengen herba. Menjar de pressa, a poc a poc, a cremadent. Menjar tres cops el dia. Menjar tot sol. Menjar a casa, al restaurant, al tren. La gana ve menjant. /  tr. pron.  [amb complement directe determinat] Menjar-se un pa sencer. Ja t’has menjat tot l’arròs? El gat s’ha menjat un tall de peix.
    • morir v. intr. [LC] [MD] Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam. intr. pron.  No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots.
    • pixar v. intr. Orinar. / tr. Pixar sang. / intr. pron. És un caganerot que se li pixarà a la falda.

    b) Les locucions adverbials

    Les locucions són combinacions de mots lexicalitzades que tenen el valor sintàctic i semàntic d’un sol mot i que com a tals solen ser recollides pels diccionaris. Les locucions es classifiquen d’acord amb la funció sintàctica que acompleixen dins l’oració. La locució de mala mort, per exemple, té la forma d’un sintagma preposicional, però pertany a la classe de les locucions adjectivals, ja que té un significat equivalent als adjectius insignificant o miserable.

    Les locucions adverbials poden presentar la forma d’un sintagma adverbial (així així, tard o d’hora, avui per demà), encara que habitualment tenen la forma d’un sintagma preposicional (a pols, amb prou feines, de pressa, a punta de dia, amb pèls i senyals).

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Expliqueu el règim verbal del verb col·laborar.
    • Busqueu el significat de les locucions adverbials de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme