RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dijous, 20 d’abril del 2017

    Portada

    Portada Joan Orpí

    Una recomanació per Sant Jordi: un bon exemple de llibertat lingüística.

    a) La variació lingüística: els registres

    El concepte de formalitat es basa sobretot en el tipus de relació que el discurs estableix entre els interlocutors o, més precisament entre els ros socials que assumeixen en l’acte comunicatiu. Els indicadors més visibles de formalitat són les formes de tractament amb què ens adrecem al nostre interlocutor i el grau de personalització (implicació personal) en el discurs.

    La màxima formalitat pot implicar una accentuació de les formes respectuoses i de distanciament, pròpies de les ocasions solemnes o de les relacions entre interlocutors jeràrquicament molt allunyats, com els tractaments protocol·laris, i també l’aparició d’altres elements associats habitualment a aquest tipus de discurs i rarament presents en els discursos menys formals: àdhuc, ensems, llur.

    Aquí és també aclaridora la distinció entre l’àmbit públic o privat de la comunicació. En els actes públics o en espais dels mitjans de comunicació hi pot haver situacions en què es vol establir una relació de màxima proximitat entre els participants i amb l’audiència. En aquest cas és lògic que es tendeixi a graus de formalitat més baixos. També hi pot haver casos en què hi ha terceres persones presents en la comunicació i els interlocutors adopten un to formal, encara que entre ells hi hagi familiaritat.

    Algunes formes de comunicació escrita espontània (notes personals o missatges de mòbil) presenten característiques semblants als registres col·loquials i sovint adopten expressions o grafies que no serien acceptables en la llengua general formal.

    D’altra banda, hi ha els tipus de discurs propis de la ficció que justifiquen que en les obres literàries o guions hi hagin d’aparèixer personatges que per raons de versemblança han d’usar uns registres informals que no sols mostren trets impropis de la llengua general, sinó que poden requerir l’ús d’expressions externes a la llengua catalana i no acceptables.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    b) Els pronoms febles

    Els pronoms febles: remarques (versió per imprimir)

    DEURES:

    • Identifiqueu els dialectalismes geogràfics del conte “Imaltzin”. Fixeu-vos en el diàleg de la pàgina 221.
    • Escriviu els pronoms que falten en el conte “Fruita” de Manuel Baixauli.
    • Llegiu “El gall de de bosc” de Jordi-Pere Cerdà.
    • Tenint en compte la intervenció de Biel Mesquida en la presentació de la reedició de L’adolescent de sal, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista digital Catorze que tracti del que cal perquè un llibre continuï interessant amb el pas dels anys.

    Fins dimarts!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme