Presentació d’El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana al TNC.
a) Les oracions de relatiu
El relatiu adverbial on indica lloc. Per exemple:
El poble on estiuejo és a l’Empordà.
Tant si el verb indica localització (‘lloc on’) com si indica direcció (‘lloc cap a on’), el relatiu on pot usar-se tot sol (en un registre més formal) o amb la preposició a. Per exemple:
L’edifici (a) on vivien estava afectat d’aluminosi.
Aniràs (a) on jo et digui.
Així mateix, el relatiu on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l’espai (per, des de, cap a, fins a, etc.). Per exemple:
El riu s‘ha emportat el pont per on vam passar amb el cotxe fa uns dies.
El poble des d‘on t‘escric està situat dalt d‘un turó.
El trajecte des de casa fins (a) on han traslladat la seu de l‘empresa és molt llarg.
El relatiu on es pot substituir pels pronoms relatius en què o en el qual (en la qual, en els quals, en les quals). Per exemple:
La casa on viu és del segle XVIII.
La casa en què viu és del segle XVIII.
La casa en la qual viu és del segle XVIII.
Ara bé, quan l’antecedent és un nom de lloc, no és possible aquesta substitució. Per exemple:
Vol tornar a Granada, on va néixer i no Vol tornar a Granada, en la qual va néixer.
Cal evitar les formes en el què (o en la què, en els què, en les què) i al què (o a la què, als què, a les què), pròpies d’un registre col·loquial. Per exemple:
L’edifici en què treballa (o en el qual treballa, o on treballa) i no L’edifici en el què treballa.
Finalment, el relatiu on no és adequat en els casos següents:
- Amb valor temporal: En comptes de Eren uns anys on la gent passava gana, és preferible dir Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana.
- Amb sentit més aviat metafòric: En comptes de Hi ha situacions on les persones grans pateixen molt és preferible dir Hi ha situacions en què / en les quals les persones grans pateixen molt.
[Optimot, fitxa 7380/1]
De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare ha mort, la qual cosa ha estat un cop molt dur per a ell, el pronom relatiu la qual cosa fa referència al fet que la mare hagi mort (és a dir, a tota la frase anterior); per tant, l’antecedent no és la seva mare, sinó tota l’oració: la seva mare ha mort.
En aquest tipus d’oracions, es poden fer servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosa, cosa que, fet que. Per exemple:
La casa era molt freda, la qual cosa els va fer desistir de quedar-s‘hi a passar la nit.
Van haver d’esperar que parés de ploure, cosa que va endarrerir l‘excursió.
Les flames es van estendre fins al poble, fet que va obligar a desallotjar algunes cases.
El pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, si escau. En aquests casos, si la preposició és àtona (a, de, per, en o amb), a més del pronom relatiu neutre la qual cosa, també es pot fer servir el relatiu tònic què. Per exemple:
Va suspendre l‘examen, amb la qual cosa / amb què ha perdut l‘oportunitat d‘accedir a la universitat.
Va suspendre l‘examen perquè no va estudiar gens, de la qual cosa / de què es penedeix molt ara.
Les formes el que i el qual no s’han de fer servir com a equivalents de la qual cosa en aquest tipus d’oracions. Per exemple, en comptes de:
No vol participar en els jocs d‘equip, el que (o el qual) dificulta la cohesió del grup
cal dir:
No vol participar en els jocs d‘equip, la qual cosa / cosa que dificulta la cohesió del grup
Hi ha altres maneres de construir aquestes oracions. Per exemple, es pot fer servir el connector i això:
La casa era molt freda, i això els va fer desistir de quedar-s‘hi a passar la nit.
Van haver d‘esperar que parés de ploure, i això va endarrerir l‘excursió.
Les flames es van estendre fins al poble, i això va obligar a desallotjar algunes cases.
També es pot introduir un nom que faci la funció d‘antecedent, que equivalgui a tota l‘oració i que no sigui ni cosa ni fet. Per exemple:
Va decidir estudiar naturopatia, decisió que en el futur li va obrir moltes portes.
Aquestes oracions amb relatiu neutre sempre són explicatives, és a dir, s’han de separar amb una coma de l‘oració precedent.
[Optimot, fitxa 7381/1]
b) L’apòstrof
Hem continuat repassant l’ús de l’apòstrof.
DEURES:
- Reviseu els pronoms relatius d’aquest fragment de La Xava de Juli Vallmitjana.
Fins dimarts!
Cap comentari