RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 16 de maig del 2017

    Dia gairebé d’estiu.

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Malgrat que en registres informals de vegades coincideixen el pronom relatiu i un pronom feble que fa la mateixa funció sintàctica, en registres formals, no hi ha aquesta duplicació pronominal. Així doncs, tindrem, per exemple:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres (i no La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres) 

    A la concursant a la qual han donat el premi… (i no A la concursant a la qual li han donat el premi…) 

    La seva actitud, en la qual tothom veia passivitat… (i no La seva actitud, en la qual tothom hi veia passivitat…)

    [Optimot, fitxa 7383/5]

    Cal tenir en compte, però, que en determinades oracions de relatiu de vegades és recomanable la presència del pronom feble. És el cas de les oracions de relatiu amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar, encantar(‘agradar molt’); amb verbs d’obligació i necessitat com caldre, fer falta, fer nosa, i amb altres verbs que tenen un funcionament similar, com ara semblar, passar, ocórrer. En oracions de relatiu d’aquest tipus prescindir del pronom pot ocasionar construccions molt forçades. Per exemple:

    L’Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple per compromís. (millor que …a qui no agraden gens les faves…, perquè resulta molt forçat)

    El tossir de la malalta entristia la Xava, a qui li feia molta pena l’estat de la Baturra.

    La presència del pronom és necessària en els casos següents:

    1. En oracions de relatiu amb verbs com dir-hi (la seva), haver-hi,estar-ne, fer-hi, fer-ne, entendre-hi, tocar-hi, trobar-s’hi, veure-hi oveure-s’hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè li atorga un significat determinat, diferent del que té sense el pronom. Per exemple:

    Sec en un lloc on no m’hi veig per llegir. (‘no tinc prou llum’)

    En aquest cas, el pronom hi canvia el significat del verb, ja que no és el mateix veure que veure-hi. (Compareu l’exemple anterior amb la frase següent: Sec en un lloc on no veig res més que una paret.)

    2. En oracions de relatiu amb verbs de percepció (veure, mirarsentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden ser les parts del cos, es fa servir el pronom datiu de possessió. Per exemple:

    En Pau, a qui se li veuen tots els queixals corcats quan riu, és el preferit de la mestra. (i no a qui es veuen tots els queixals corcats…)

    3. En oracions de relatiu en què hi ha un modisme com ara fer-se’n creus, girar-se-li d’esquena, no saber el pa que s’hi dona, tampoc no es pot prescindir del pronom. Per exemple:

    És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus. (i no i de la qual em faig creus).

    4. Finalment, de vegades els verbs posar i dir incorporen el pronom hi per expressar un significat pròxim a ‘haver-hi’. En aquests casos, tampoc no es prescindeix del pronom. Per exemple:

    On hi diu malta hi ha de dir manta. (‘on hi ha el mot malta hi ha de dir manta‘).

    [Optimot, fitxa 7396/3]

    b) L’apòstrof

    Anteriorment l’article femení la no s’apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat.

    Actualment, però, en aquests casos l’article s’apostrofa d’acord amb les regles ortogràfiques que regulen l’apòstrof: l’anormalitat,l’asèpsia, l’asimetria, l’amoralitat. Així ho recull l’Ortografia catalanade l’IEC de l’any 2016.

    En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entrel’anormalitat i la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l’ambigüitat.

    També s’apostrofa, com s’ha fet sempre, la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la condició d’anormal o un seguit d’asimetries en el dibuix.

    [Optimot, fitxa 6669/5]

    Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s’apostrofa només l’article masculí el, amb la finalitat d’evitar una lectura incorrecta dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l’striptease i no el striptease, l’statu quo i no el statu quo.

    En canvi, no s’apostrofen ni l’article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern.

    Per extensió, és recomanable apostrofar l’article masculí el davant de mots començats per un grup de consonants el nom de la primera lletra de les quals comença per vocal: l’ftalat de potassil’zwitterió (llegit l’esvitterió). En aquests casos, tampoc no es fa servir l’apòstrof ni amb l’article femení la ni amb la preposició de: la ftiriasi, de Schlacht.

    [Optimot, fitxa 6668/3]

    En general, els articles definits el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d’usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l’ús de l’apòstrof. Per exemple:

    L’autora d’Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.
    L’Ara treu un nou suplement.
    Has vist l’última portada d’El Temps?
    Els relats d’El cafè de la Granota se situen a Mequinensa.
    El substantiu de atraure és atracció. (ús metalingüístic)

    [Optimot, fitxa 6670/3]

    Els articles definits el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l’apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l’apòstrof en casos com els següents:

    • Les citacions:
      El director va qualificar aquell fet d'”únic”.
      El conseller ha parlat d'”el fracàs de la reforma laboral”.
    • Els eslògans utilitzats com a títols de campanyes o activitats similars, que s’escriuen entre cometes i només amb la inicial del primer mot amb majúscula:
      Al web d'”En català, també és de llei” trobareu informació sobre l’ús del català en l’àmbit de la justícia.
    • Els títols de col·leccions de llibres, de discos o de pel·lícules, que s’escriuen entre cometes i amb la inicial de tots els mots significatius amb majúscula. Si la denominació del títol de la col·lecció inclou l’article definit, aquest s’escriu amb majúscula i no es contreu amb la preposició de, sinó que s’apostrofa:
      Els llibres d'”El Club de la Ciència” combinen aventures i coneixement del medi.

    [Optimot, fitxa 2384/4]

    S’apostrofen l’article singular i la preposició de davant nombres i davant sigles que es lletregen, en aquells casos en què es pronuncien amb un so vocàlic inicial: l’1 de febrer, l’XI Simposi de Ciències Socials; l’HTML, l’NBA, l’RNA, l’FBI, l’AP-7, l’N-II; d’11,5 milions d’euros, una emissora d’FM, una dosi d’LSD.

    [IEC, Ortografia catalana]

    DEURES:

    • Reviseu els usos del gerundi.
    • A partir d’aquest reportatge de la secció d’esports de La Xarxa, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista ONGC que tracti de les noves estratègies de les ONG per donar-se a conèixer i per captar fons i que inclogui la vostra opinió sobre la seva viabilitat.

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims variació velarització verbs veu passiva