RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dimarts, 23 de maig del 2017

    Qui va rebre el tret?

    a) El gerundi

    Hem repassat l’ús dels gerundis.

    b) Les preposicions

    1. Caiguda de les preposicions

    En general, les preposicions febles a, de, en i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. Per exemple:

    T’adones que estàs fent el ridícul?
    Sempre insisteix que podem canviar les condicions laborals.
    No es tracta de fugir, es tracta que vull refer la meva vida.

    També se sol elidir la preposició quan l’oració subordinada es troba dislocada (o desplaçada). Per exemple:

    Que li va al darrere, no te n’has adonat? / No te n’has adonat, que li va al darrere? 

    Que vingui l’endemà al matí, no hi confio. / No hi confio, que vingui l’endemà al matí. 

    2. El canvi de preposició davant dels infinitius

    Els verbs o altres categories que tenen de complement un sintagma nominal introduït amb a o de mantenen aquestes preposicions quan es tracta d’una subordinada d’infinitiu. En canvi, en els casos en què el sintagma nominal també va precedit de en o amb, aquestes preposicions alternen amb a o de (sovint qualsevol de les dues) quan introdueixen una subordinada en infinitiu. Així, tenim Insisteix en els temes de sempre o Comptava amb això, però Insisteix a (o en) parlar dels temes de sempre i Comptava a (o de, amb) fer això. Tant el manteniment de en i amb com el canvi de preposicions són acceptables, però el canvi és la solució preferible en els registres formals.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    3. Usos de per i  per a davant de nom

    Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al oper als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi si expressa un dels significats següents:

    • destinació o finalitat: Hi ha entrades per a tothom, Cal un plantejament correcte per a la solució d’aquest problema;Aquest producte va bé per a les taques;
    • termini fix referit al futur: Ens plantegem nous objectius per al 2018, Ho heu de tenir llest per a demà;
    • àmbit d’adequació: L’alberg és massa lluny per a ells (‘tenint en compte on són, no arribaran per fer-hi nit’),  Per a la traducció del text, una tarda és poc temps (‘tenint en compte la llargada del text, cal més d’una tarda per fer la feina’), De cop i volta, tot es va fer més feixuc per a ella(‘tenint en compte el canvi de circumstàncies, a ella li va resultar tot més difícil’).

    [Optimot, fitxa 7696/1]

    En certs parlars (sobretot en valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental) es distingeix l’ús de les preposicions per i per a. En canvi, en d’altres (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès) habitualment només s’usa la preposició per. Segons els parlars, doncs, s’usa tantper com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

    • si indica orientació o intenció: Estudia per / per a advocat;
    • si expressa opinió o punt de vista: Per / per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat; Per / per a l’opinió pública la pujada contínua de l’electricitat és un escàndol;
    • si expressa un valor concessiu, equivalent a ‘malgrat’: Per /per a la feina que té, ja ens podria ajudar;
    • en les formes fixades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire: Apa, que no n’hi ha per / per a tant!,Ha dormit poc i ja no dona per / per a gaire més;
    • en l’expressió per sempre s’usa preferentment la preposicióper, perquè emfasitza la durada, tot i que l’ús de per a és admissible: Se’n va anar per sempre més.

    [Optimot, fitxa 7697/2]

    4. La preposició davant del complement directe

    Habitualment el complement directe no porta preposició, però hi ha algunes excepcions en què s’usa la preposició a:

    1. Davant dels pronoms forts següents referits a persones: tu, ell,ella, nosaltres, vosaltres, ells, vós, vostè, mi i si. Per exemple: Us he vist a vosaltres. Es va trair a si mateix.

    2. Davant d’un complement directe duplicat per un pronom feble de primera o segona persona de plural. Per exemple: Sempre ens avisen als mateixos. El sotrac us va espantar als que éreu a l’ascensor.

    3. En l’expressió l’un a l’altre (els uns als altres). Per exemple: Es miraven l’un a l’altre. Ens cridàvem els uns als altres.

    4. Per desfer ambigüitats en frases comparatives. Per exemple:T’estimava molt, potser més que a la seva mare. L’aconsella com un pare al seu fill.

    5. Davant de complements directes desplaçats a inici de frase i que representen una persona o grup de persones, per desfer l’ambigüitat que pot comportar començar la frase sense preposició, en què podria semblar que és el subjecte i no el complement directe dislocat. Així, s’escriu: A l’Anna ja no la veig. Als nens, afortunadament, aquesta norma els afecta molt directament.

    6. També en aquells casos en què el complement directe es posposa al complement de règim. Per exemple: Va voler convèncer d’acceptar aquell tracte al seu germà. 

    7. Davant de quantitatius amb valor pronominal com ara molts,pocs, bastants, uns quants, uns, uns altres, etc. Per exemple: La notícia va trasbalsar a molts. Els seus raonaments han esgotat a uns quants.

    Hi ha alguns casos en què la preposició a és optativa:

    1. Davant dels pronoms tothom, tots, cadascú, cada u, qualsevol,algú i ningú. Per exemple, es pot dir: Coneix a tothom o Coneix tothom.

    2. Davant dels interrogatius qui,quin, quants i els relatius el qual, la qual, els quals i les quals quan fan referència a éssers animats, en frases interrogatives, exclamatives i de relatiu per desfer ambigüitats. En les frases següents, la segona opció, amb la preposició a, desfà la possible ambigüitat que hi pot haver en les frases que es donen com a primera opció.

    Qui va lloar el pare?, però A qui va lloar el pare?
    Mira quin concursant va seleccionar la Maria, però Mira aquin concursant va seleccionar la Maria.
    Va preparar els formularis la treballadora, la qual va acompanyar el cap de l’organització, però Va preparar els formularis la treballadora, a la qual va acompanyar el cap de l’organització.Si no hi ha ambigüitat, és preferible suprimir la preposició. Per exemple: Qui vau convidar?

    Ara bé, en les oracions de relatiu explicatives el pronom qui, amb funció de complement directe, va sempre precedit de la preposicióa: Vam contactar amb la Berta, a qui coneixeu tots en aquesta empresa.

    3. Davant de dos complements directes coordinats en què un ha d’anar introduït per la preposició a i l’altre, no; per paral·lelisme, es poden introduir tots dos amb la preposició. Per exemple: Els saluda a ells i la Maria i Els saluda a ells i a la Maria.

    [Optimot, fitxa 7701/2]

    5. Les preposicions a i en en expressions de lloc

    Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l’una o l’altra sol dependre de l’element que acompanya i del verb de l’oració. Així:

    • Davant de noms sense determinant en general s’usa la preposició en. Per exemple:
      S’estan en cases d’acollida.
      Ara bé, si el lloc és figurat, s’utilitza la preposició a. Per exemple:
      L’equip de la seva ciutat és a Primera Divisió. 
    • Davant de la majoria de determinants, d’un quantificador o d’un interrogatiu es troben totes dues preposicions. Ara bé, si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment, s’usa només la preposició a. Per exemple:
      Viuen a/en l’edifici verd.
      Ha fet amics en/a moltes ciutats.

      Però:
      Tenim intenció de viatjar a tres països diferents.
      A quin refugi aneu?
      Davant de un, algun o aquest/aquell, en canvi, és preferible usar en, tot i que si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment també es pot fer servir la preposició a. Per exemple:
      S’estaven en algun indret desconegut.
      En aquest despatx no s’hi pot treballar.  

      Però:
      Vam arribar en/a una esplanada. Si el lloc al qual es fa referència és un lloc figurat, es prefereix la preposició en si s’expressa un concepte molt abstracte, tot i que també s’admet a davant de llocs que es perceben més propers a la localització física. Per exemple:
      Aquest factor és clau en el tractament de la malaltia. (Concepte amb un alt grau d’abstracció.)
      L’explicació és a/en la pàgina 35.
      La història transcorre a/en la Barcelona medieval.  
    • Davant d’un topònim o nom propi de lloc es fa servir la preposició a. Per exemple:
      Vivim a Andorra.
      Anirem als Estats Units.
      Treballa a Cucurull Traduccions.

    Finalment, si l’ús de la preposició a pot originar ambigüitat, és preferible utilitzar la preposició en o alguna altra, com aradamuntdins, etc. Per exemple:

    He escrit molt en el diari. (Es vol indicar que s’han fet molts articles per al diari.)
    He escrit molt al diari. (Es pot entendre que s’han adreçat moltes cartes al diari.)

    [Optimot, fitxa 48/9]

    6. Les indicacions de temps

    IEC, Les localitzacions temporals en la Gramàtica de la llengua catalana

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de les preposicions en l’article sobre el comerç just.

    Fins dijous!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme